La massacre a Gaza l’estem veient en temps real a través de les xarxes socials, amb vídeos, periodistes i fotògrafs en el terreny. Fins i tot molts dels vídeos són captats per civils palestins que estan documentant la matança del seu propi poble. Les famílies fugint de les seves cases, nens assassinats sota els enderrocs, els edificis esfondrant-se, milers corrent famolencs cap als camions d’ajuda humanitària. Probablement la més esquinçadora va ser la d’una nena penjada d’una paret després d’una explosió amb el braç de la seva mare enganxat de la seva roba. També es documenten molts dels moments de felicitat enmig de tanta anihilació.

Paral·lelament existeix una altra documentació, on soldats israelians s’autoretraten utilitzant objectes de les llars palestines de manera burleta; tocant música; ballant; mostrant roba interior de dones; maltractant presoners apuntant-los amb armes obligant-los a parlar en hebreu entre moltes barbaritats; assassinant guanyat mentre la població mor de fam. En resum, humiliant als palestins.

Entre la cobertura professional del costat israelià que mostra l’avanç de les tropes, els bombardejos, etc, fa algunes hores l’el cap de Fotografia de l’agència de notícies Associated Press, Emilio Morenatti, va destacar una imágen. Es tracta de la captura del fotògraf Tsafrir Abayov d’un moment particular. Un grup de dones soldats es prenien una selfie amb Gaza destruïda en el fons.

La composició d’aquesta foto és bellament desagradable. Mostra una perspectiva diferent d’exhibir el que succeeix a Gaza. Podríem pensar en els gravats de Naram Sim durant les batalles de l’Imperi Acadi, on es veu als exèrcits guanyar sobre els seus enemics, en la felicitat del guerrer victoriós sobre les ruïnes d’una ciutat presa després d’una àrdua batalla. Però no és el cas. És el costat inhumà, que rebaixa una situació de destrucció massiva a un motiu de diversió, un viatge d’amics que surten a passejar i treure’s fotos. La selfie del genocidi destrossa les fronteres de la bogeria. S’aconsegueix captar la perversió que va transmetre l’Exèrcit d’Israel a una joventut innocent. Un missatge que es reprodueix en tots els nivells del govern de Netanyahu, expressant en declaracions.

Entre algunes d’elles podem citar quan Yoav Gallant, ministre de Defensa, va dir que “estem lluitant contra animals”. En una altra ocasió, Moshe Feiglin, fundador del partit dretà Zehut d’Israel i ex representant del Likud en el parlament havia dit: “Existeix una i única solució, que és destruir completament Gaza abans d’envair-la. Em refereixo a destrucció com la que va ocórrer a Dresden i Hiroshima, sense armes nuclears”, va dir.

En una imatge es concentra una narrativa que busca “recuperar” o "reconquerir" en nom de la comunitat jueva els llocs sants, però al mateix temps busca “defensar” la nació d’una enemic "barbàric". Això motiva, mobilitza a una gran part de la joventut israeliana a unir-se a l’exèrcit per anar a la guerra. Parla del nivell de cohesió d’aquesta societat, però sobretot de la irracional idea supremacista que tristament els vincula.

Tsafrir Abayov va prendre la foto aquest 19 de febrer, a quatre mesos després de l’atac d’Hamàs que va deslligar l’ofensiva d’Israel. En les últimes hores, l’Exèrcit d’Israel ha matat a "desenes" de supòsits militants en Khan Yunis, en el sud de la Franja de Gaza. La Cort Internacional de Justícia està pressionant a Israel perquè freni el genocidi, va exigir mostres que deixaria d’atacar civils. Però va haver-hi orelles sordes. Les bombes no deixen de caure en Rafah, l’única ciutat que queda relativament en peus, on més d’un milió de palestins desplaçats intenten sobreviure. L’ONU va presentar denúncies de violacions de drets humans contra dones i nenes palestines que han estat executades arbitràriament.

Amb l’aval dels Estats Units, i del president argentí Javier Milei, van més de 29.000 assassinats palestins i més de 69.000 ferits pels atacs israelians contra la Franja de Gaza des del passat 7 d’octubre. Una matança que inunda les xarxes socials, que t’interpel·la, que trenca la tercera paret, que t’abraça i et parla a tu.