Quim Torra ha constatat la falta d’ “unitat estratègica” pels enfrontaments amb el seu “soci polític”, Esquerra Republicana. Encara que en el curt discurs no ha explicat que anés a fer cap remodelació al Govern. Tampoc hi ha hagut referències directes al ple del Parlament passat. Encara que sí que hi hagut retrets en el sentit que no s’ha defensat al President davant l’ofensiva de la Junta Electoral Central.

El més important és la convocatòria electoral, convocatòria que ja s’intuïa setmanes enrere i molt més després de l’enfrontament d’aquest dilluns. De totes maneres, no hi ha data clara. El President ha plantejat que “és necessari que els pressupostos del 2020 facin el seu camí” perquè “aquest país necessita uns pressupostos”. I, “Una vegada s’hagi aprovat els pressupostos al Parlament anunciaré la data de les eleccions.”

El discurs del President ha estat molt formal, encara que amb poques novetats efectives o immediates. Ja se sabia que s’anava a iniciar el tràmit parlamentari dels pressupostos i també que hi hauria eleccions perquè la fractura entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana és més que palpable. En tot cas, la "novetat" és aclarir que els pressupostos han de votar-se abans de cavar la legislatura anticipadament. I, també la confirmació de la reunió que tindrà el pròxim 6 de febrer amb el President Pedro Sánchez.

Ara el que falta és veure quant triguen a votar-se els pressupostos. Segons experts, els pressupostos podrien votar-se com a ràpid a principis de març. I la convocatòria electoral, no abans d’abril. Això és important tenir-ho en compte perquè també corren els temps per al Tribunal Suprem que en qüestió de mesos podrà convertir la sentència en “ferma”, la qual cosa fa que el President sigui inhabilitat immediatament per 18 mesos.

També caldrà veure què fa Esquerra Republicana davant les acusacions del President. Torra ha descarregat adjectius durs com a “deslleialtat”, “falta de confiança mútua”, “falta d’unitat”, etc. Caldrà veure com continuen junts aquests socis que tant es barallen. És clar que la conjuntura política catalana, entre altres coses, està signada pel combat electoral per l’hegemonia i la Generalitat.