És més que conegut que el passat primer d’octubre milers de persones van aconseguir dur a terme el referédum d’autodeterminació a Catalunya, convertint-se en una gran jornada històrica del poble de Catalunya. Aquest dia, més de dos milions de persones van aconseguir votar malgrat la repressió de l’Estat espanyol.

Milers d’agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional provinents de tot l’Estat es van emprar a fons, encara que sense aconseguir doblegar la voluntat del poble català. Això sí, van deixar més de mil ferits de diferent consideració entre càrregues policials, trets amb bales de goma, cops de porra i altres agressions i vexacions contra milers de persones defensant urnes i col·legis electorals. Era el tret de sortida d’una escalada reaccionària sense parangó contra els drets i les llibertats a Catalunya i per extensió en la resta de l’Estat espanyol.

L’endemà passat, el 3 d’octubre, Catalunya vivia una gran jornada de vaga general convocada per l’esquerra sindical, entre ells CGT, IAC, Co.Bas, COS o CNT, contra la repressió del Govern espanyol i pel dret a decidir. Talls de vies i autopistes, aturades i manifestacions massives donaven inici al que es va conèixer com la "tardor catalana".

Arran d’això, es va establir la Plataforma 3 d’octubre contra la repressió i per les llibertats, en la qual també es va integrar la CUP i l’esquerra independentista, a més de nombroses organitzacions d’esquerra.

És així que el cap de setmana vinent, 6 i 7 de juliol, la Plataforma 3 d’octubre convoca les Jornades contra la repressió política, social i sindical.

Malgrat que la deriva reaccionària del Règim del 78 té des de fa temps com a prioritat la persecució cap a les llibertats democràtiques amb l’entrada en vigor de la Llei Mordassa i la reforma del Codi Penal, el cop institucional del 155 contra el procés independentista a Catalunya ha servit també per aprofundir a uns nivells brutals tota aquesta croada de criminalització i persecució a càrrec de jutges, fiscals i la policia.

Durant tot el període en què ha estat vigent l’article 155, la persecució i criminalització en tots els àmbits de Catalunya ha adquirit elements semblants al que durant dècades ha estat Euskal Herria, un laboratori per posteriorment usar les mateixes mesures repressives en la resta de l’Estat.

En aquest sentit, durant aquests últims mesos ha destacat l’aprofundiment de l’ofensiva contra la llibertat d’expressió en l’Estat espanyol iniciada temps enrere, després de l’emergència del moviment del 15M en 2011 i l’enduriment del Codi Penal, que ha servit com a principal esperó per estendre tota l’ofensiva reaccionària en el conjunt de l’Estat.

Un gran nombre de rapers i bandes de hip-hop, a més de periodistes, tuitaires, sindicalistes i activistes, són alguns dels que es vénen enfrontant a aquesta persecució de la llibertat d’expressió i de premsa tan sols per qüestionar l’ordre establert i la deriva reaccionària del Règim del 78 d’un temps cap aquí. Tot això, a més, sense comptar amb els joves d’Altasasu, segurament el gran paradigma de tota aquesta escalada repressiva.

Per tot això, les Jornades contra la repressió comptaran amb cinc grans apartats: la causa general contra l’autodeterminació, antiracisme i migracions, la justícia com a aparell repressiu, repressió sindical i l’Estat contra la llibertat d’expressió. A més de comptar amb la presència de molts dels principals encausats i perseguits per aquesta escalada repressiva en el conjunt de l’Estat, entre ells la nostra companya Verónica Landa, periodista d’Esquerra Diari i portaveu de Pan y Rosas, denunciada per suposades calúmnies contra el Cap de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastián Trapote.

No hi ha dubte que les Jornades contra la repressió del cap de setmana vinent són un pas més d’un gran sentiment en defensa de les llibertats que està despertant davant l’ofensiva repressiva i van dirigides a donar resposta de forma coordinada als atacs a les llibertats democràtiques.

I és que sens dubte, per respondre a aquests atacs a les llibertats democràtiques, serà necessari omplir els carrers de tot l’Estat i redoblar la mobilització social per frenar aquesta reculada pel cap a la zona més fosca de la història recent.