L’escalada repressiva lliurada contra la llibertat d’expressió ha arribat a la redacció d’Izquierda Diario. La nostra companya Verónica Landa, membre de l’agrupació de dones Pan y Roses i de la juvenil Contracorrent, així com periodista d’aquest diari, ha estat citada a declarar el proper 2 de juliol en qualitat d’investigada pel Jutjat d’Instrucció número 32 de Barcelona.

El denunciant és el Cap Superior de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastián Trapote, qui s’ha querellat contra ella per un delicte de calúmnies arran d’una nota publicada a l’abril de 2017.

En aquest article, la nostra companya feia un repàs per diferents casos de tortures, maltractaments o morts sota custòdia policial que van acabar en indults, absolucions o sobreseïments. Una nota incòmoda per als aparells policials i l’Estat, en tant i quant posava en relleu la impunitat amb què queden saldats casos com aquests, així com les continuïtats entre les forces i cossos de seguretat de la democràcia del 78 amb les de la dictadura.

Entre diversos casos, es parlava també de la mort d’un detingut en 1974 a les mans de qui avui ocupa el major lloc de comandament d’aquest cos policial a Catalunya i un dels responsables de la seva actuació l’1-O. Un cas que va ser sobresegut pel jutge –recordem, un jutge de la dictadura- malgrat reconèixer que el llavors sotsinspector Trapote havia efectuat a curta distància un tret que va acabar amb la vida de José Luis Herrero Ruíz.

Des de la redacció d’Izquierda Diario considerem aquesta querella com un atac al nostre diari de conjunt i a la més elemental llibertat de premsa. Els fets dels quals informava van ser reconeguts en sentència judicial ferma i estan recollits en innombrables mitjans periodístics –des d’El Periódico de Catalunya, fins al Confidencial, passant per El País- i llibres d’historiadors -com el de recent publicació “Vides truncades” del professor d’història de la UAB David Ballester-.

D’altra banda, considerar i denunciar que el resultat del procés judicial és part d’una pràctica d’impunitat sobre aquest tipus de casos –tal com denuncien organismes com Amnistia Internacional-, és part d’un exercici bàsic de la llibertat d’expressió i opinió.

Considerem que la Policia Nacional, per mitjà del seu Cap Superior a Catalunya, vol imposar-nos una mordassa per evitar que seguim parlant i denunciant casos com aquests. Un atac que és part de la croada general contra la llibertat d’expressió i premsa del Règim del 78, que ve creixent exponencialment i estenent-se per tot l’Estat a partir de les mesures excepcionals per tractar d’aixafar al moviment independentista català.

Casos com el de Valtonyc, Hasel o Boro són només la punta de l’iceberg d’una ofensiva que, fent ús de la Llei Mordassa, la Fiscalia i una Judicatura que ve actuant com l’agent directe d’aquest curs reaccionari, ens vol callats, quiets i obedients.

Particularment aquesta querella és part de les moltes que es vénen interposant en defensa dels cossos i forces de seguretat per blindar-los de qualsevol qüestionament.

Hi ha activistes, veïns i regidors investigats per haver participat en concentracions pacífiques per denunciar les càrregues policials de l’1-O o fins i tot per haver desplegat un cartell en una balconada exigint la retirada de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil desplegada a Catalunya des de setembre. El director i sotsdirector d’El Jueves han estat també imputats per un acudit sobre aquest desplegament. O el cas del regidor de Sant Joan de Vilatorrada que va ser acusat de “delicte d’odi” per haver posat amb un nas de pallasso al costat d’un guàrdia civil en els registres del 20S , que és potser un dels més paradigmàtics.

Pretendre que no es pugui criticar l’actuació policial i que no es parli de fets del passat d’agents en actiu i amb un alt càrrec de responsabilitat en l’actualitat, és part d’aquest intent de blindatge que cap mitjà de comunicació pot acceptar.

Des de la nostra redacció venim cobrint i donant tot el suport als múltiples casos de repressió, persecució i atacs a la llibertat d’expressió que es vénen donant. Avui ens ha tocat directament, amb aquesta querella, a una de les nostres companyes.

Ens disposem a engegar una forta campanya democràtica, en coordinació i amb la més àmplia unitat d’acció amb la resta de casos, contra aquesta querella i per l’arxiu de la mateixa.

No deixarem que aquest atac ens silenciï o censuri, no ens sumarem al silenci que ha regnat de forma generalitzada en les últimes dècades i que ha tractat d’ocultar les profundes arrels de l’actual règim amb la dictadura franquista en la qual es van formar molts dels seus polítics, jutges i policies.