Durant el ple del Congrés dels Diputats en el que es debatia ahir la proposta de prorrogar l’Estat d’alarma fins al 7 de juny presentat pel Govern del PSOE i Unidas Podemos, la formació independentista de la CUP aprofitava el seu torn per a fer una forta denúncia a com s’està desenvolupant la crisi del coronavirus i cap a les mesures que està implementat el Govern de Pedro Sánchez.

Mireia Vehí, diputada de la CUP caracteritzavs al Govern de PSOE-UP com "una ficció de govern d’esquerres que no es pot sostenir si el que hi ha és recentralització, autoritarisme i polítiques per a uns pocs". Respecte a aquesta postura, afirmava que "l’acord d’investidura no serà progressista si passa per sobre dels drets dels pobles."

Les polítiques econòmiques del govern han rebut bona part de les crítiques de Vehí, esgrimint que “no hi ha cap mesura econòmica que obligui les grans empreses i bancs a aportar més. Ni hi ha un impost a les grans fortunes, ni els bancs retornen el rescat. Vostès són molt durs amb els de baix i molt tous amb els de dalt”. A això afegia una definició de caritat a les mesures preses davant els efectes immediats de la crisi: "Ampliar les beques universitàries en lloc de baixar el preu de les matrícules és caritat. Els crèdits per a pagar el lloguer substitueixen que se suspenguin lloguers en cas de necessitat."

Et pot interessar: Vidal Aragonés de la CUP: "Plantegem un programa perquè el capitalisme no acabi amb nosaltres"

Un dels punts centrals de la intervenció va ser la crítica al caràcter autoritari de l’Estat d’alarma, afirmant que el Govern "desplega mesures de control per tot l’estat. "Ha posat vostès més d’un milió de multes responent al control dels pobres, perquè sembla que moltes multes en el barri de Salamanca no han posat. Vostès mantenen un Estat d’alarma amb una lògica autoritària, recentralitzadora i de control de l’espai públic, com si fos una crisi militar en lloc de sanitària".

Només un programa que posi la vida i la salut del poble treballador per sobre dels beneficis dels capitalistes pot donar una sortida diferent a la crisi, tal com ja es va donar en 2008 i s’està donant novament. Només la classe treballadora al costat de les majories populars poden imposar-ho mitjançant la lluita i la mobilització.