Món obrer

RESTRICCIONS

Irene, treballadora d’hostaleria: “El pitjor sempre per a nosaltres, no ho podem permetre!”

Amb les noves restriccions i el tancament parcial de bars i restaurants que ha començat aquesta setmana, som molts més els treballadors i treballadores de l'hostaleria que ens hem tornat a quedar a l'ERTO. Com sempre qui més rep és la classe treballadora i no ho podem permetre!

dijous 24 de desembre de 2020| edició del dia

Aquest dilluns han començat les noves restriccions que principalment estan afectant, una altra vegada, al sector de l’hostaleria amb el seu tancament parcial, i des d’aquest dimarts, amb el tancament total en dues comarques de Catalunya. A inicis de setmana, les patronals del sector es van manifestar en contra d’aquesta mesura.

No obstant, a qui més està afectant el tancament de bars i restaurants són als milers de treballadors i treballadores que ens veiem empeses als ERTO i a les cues de l’atur. Però la precarietat en l’hostaleria ja venia de molt abans.

Sempre ha estat habitual treballar en jornades de moltes hores, com treballar més de 10 dies seguits sense descans, en caps de setmana, festius i torns nocturns amb salaris pèssims. Sempre amb ritmes sobrecarregats amb els quals si no t’adaptes directament t’acomiaden. I sovint també havent d’assumir multiplicitat de tasques que no et corresponen com per exemple la neteja dels banys.

I tampoc et podies posar malalt, perquè si estàs molt temps de baixa també pots acabar al carrer. I ni parlar que una gran majoria continua cobrant en B, ja sigui íntegrament o una part de la jornada. A molts dels treballadors i treballadores que avui estan en ERTO, els ha quedat una prestació ínfima, perquè per exemple, a pesar que treballaven una jornada de més de 40 hores, potser només estaven cotitzant 20, és a dir que només estan cobrant un 75% de la meitat del seu salari. I és que les patronals de l’hostaleria - amb el beneplàcit dels diferents governs de torn i les seves consecutives reformes laborals, així com amb la passivitat de les burocràcies dels grans sindicats- ja ens asfixiaven els nostres drets molt abans d’aquesta pandèmia.

“A la hostaleria la precarietat existeix abans del covid, treballant més de 10 dies sense descans amb salaris baixos”

Amb l’actual situació tot això no fa més que empitjorar. Per exemple, en el meu cas jo portava en ERTO des de març cobrant només un 75% del salari i a penes podent arribar a final de mes. Vaig tornar a treballar fa tan sols dues setmanes, i amb la nova mesura ara estic amb un ERTO parcial treballant molt poques hores i cobrant menys.

A part, moltes empreses també s’aprofiten d’això, perquè et contracten a menys hores, però a la pràctica acabes fent més, i sense pagar-te-les. De la mateixa manera que mentre hi ha una sobrecàrrega laboral enorme, continuen mantenint a molts treballadors i treballadores a l’ERTO perquè els surt més rendible. I això sense parlar que en la majoria de llocs, no et garanteixen els EPI i el material de protecció adequat per a no contagiar-te ni contagiar als clients quan estàs treballant.

La gestió del Govern “progressista” amb el tema dels ERTO ha estat pèssima, moltes persones encara segueixen sense haver cobrat la prestació, i d’altres estan cobrant pagues amb retard, però les factures, la hipoteca o el lloguer no te’l perdonen. I la gestió del Govern de la Generalitat no és millor, estan aplicant constantment la mesura de tancar l’hostaleria sense cap mena d’ajuda, o amb ajudes ridícules, i deixant als petits restauradors en la ruïna, i portant-nos a milers de treballadores i treballadores a l’atur i a la misèria.

Ens estan reclamant sobreesforços enormes, mentre que ells no fan res, com reforçar i revertir les retallades de la Sanitat, quelcom que hauria de ser essencial en un moment com l’actual. També et trobes amb altres contradiccions com que tanquen els bars i restaurants, però et continuen obligant a anar en un transport públic massificat de gent i amb un risc enorme a contagiar-te.

És indispensable que ens organitzem perquè s’acabin els ERTOs, no pot ser que aquests hagin de sortir de les nostres pròpies butxaques i amb els nostres impostos, mentre les grans cadenes de restaurants, com per exemple, les de menjar ràpid sempre s’han enriquit a costa de la nostra explotació i precarietat.

I què em dius de les empreses de delivery? És vergonyós com estan ampliant exponencialment els seus beneficis en plena pandèmia mentre mantenen als seus treballadors amb contractes hiper-precaris i com a falsos autònoms. Són aquestes grans empreses i les grans fortunes els qui haurien de costejar al 100% de les nostres nòmines, així com unes ajudes dignes pels petits comerciants que hagin de tancar.

És per això, que ens estem organitzant des de la Xarxa de precaris i precàries en diverses ciutats de l’Estat espanyol, com Barcelona, Madrid, Saragossa, Bilbao o Burgos. Estem farts que sempre siguem els mateixos els que paguem i sofrim les conseqüències de la crisi!

Volem posar fi a la precarietat en l’hostaleria i del delivery, però també amb la dels altres sectors. Organitza’t amb nosaltres perquè aquesta crisi la paguen els capitalistes!

Aquest nadal, rebel·la’t contra la precarietat, perquè aquesta crisi la paguin els capitalistes!




temes relacionats

Hostaleria   /    Xarxa de Treballadores precàries   /    #Covid-19   /    Món obrer   /    Precarietat laboral   /    Catalunya   /    Nadal   /    Capitalisme   /    Món obrer Estat espanyol

Comentaris

Comentar