Un intent d’apaivagar la crisi oberta entre la presidenta de la Comunitat de Madrid i Pablo Casado. Malgrat la capitulació de l’agonitzant líder nacional del partit, el futur del principal partit de la dreta espanyola és incert entre la seva crisi de lideratge i l’emergència de Vox.

Aquest dissabte des de Gènova, la seu estatal del PP a Madrid, s’anunciava el tancament de l’expedient de recerca obert a Isabel Díaz Ayuso, per suposada corrupció en l’adjudicació d’un contracte públic de ni més ni menys que 1,5 milions d’euros per la compra de màscares en plena pandèmia. Per aquesta operació, el germà d’Ayuso s’hauria lucrat amb una comissió gairebé 300 mil euros. Abans, des del bàndol d’Ayuso, havien sortit a imposar una altra narrativa: Casado havia ordenat realitzar espionatges contra ella i la seva família, contractant un detectiu amb fons de l’Ajuntament de Madrid.

La recerca contra Ayuso, motoritzada pel secretari general del PP, Teodoro García Egea, era en els fets el pas previ administratiu a la seva expulsió. Les declaracions de Pablo Casado el divendres, afirmant en prime time des de la COPE, cadena de ràdio predilecta de la dreta, que Ayuso havia vorejat el tràfic d’influències amb els contractes al seu germà, va ser la injecció de benzina que faltava en la foguera del PP per a posar al partit a la vora de la ruptura.

Així, a poques hores d’iniciat l’expedient contra Ayuso i en un escenari de guerra total, Pablo Casado va oferir a la seva antiga companya de les Noves Generacions del PP que tota la recerca quedés en res. Segons fonts de Gènova, Ayuso va mostrar una sèrie de factures i Casado “va donar per bones les seves explicacions”. La documentació lliurada s’incorporaria a l’expedient “per a concloure’l satisfactòriament”.

Tot això malgrat quedar en evidència l’existència d’un contracte escandalós, on la Comunitat de Madrid va pagar a 5 euros cada màscara i l’entramat d’empreses pròximes a l’entorn del germà d’Ayuso es va emportar aquests milers d’euros en comissions, 55.000 dels quals han hagut de reconèixer que va cobrar directament (però que no sabem fins al final si han estat més). Tot això ocorregut a meitat de pandèmia i amb centenars de persones morint al dia.

Et pot interessar: Guerra oberta en el PP: corrupció i decadència de la dreta (i de tot el règim polític)

La capitulació de Casado, imposada per la resta dels barons del partit, el deixa en una situació encara més fràgil que abans. Per a molts, els seus dies al capdavant del PP estan comptats. El tancament de l’expedient, al que es podria sumar la destitució d’Egea amb barons del partit demanant el seu “cap”, suposa una treva interna, però no posa fi a la crisi d’un dels principals partits del règim capitalista espanyol. Mentrestant, Vox es frega les mans planificant totes les vies per les quals capitalitzarà aquesta crisi per a continuar ascendint.

El futur del PP és encara una incògnita. En primer lloc, el de Casado, però també el futur d’Ayuso, l’estrella ascendent com a líder d’un gir trumpista del PP madrileny, i que ara ha quedat tocada per l’escàndol. No oblidem que, encara que el PP cessi la recerca, Ayuso està en la lupa de la Fiscalia.

Però el que no és clar és cap a on anirà el propi PP. Gran part de la premsa de l’establishment pondera a Feijóo com la figura bonapartista que pugui posar ordre i encarnar una posició “moderada” i de “responsabilitat d’Estat”. Però una sortida d’aquest tipus, que busqués elevar-se per sobre la incompetència de Casado i posar límit al gir trumpista d’Ayuso, no resol la principal malifeta d’aquesta tragèdia: l’emergència de Vox que ja comença a somiar amb el famós sorpasso al partit fundat per Fraga.

La crisi del PP, un mirall de la persistència de la “crisi orgànica” del decadent règim polític espanyol, està lluny d’haver acabat.