La Coordinadora Interuniversitària d’Assemblees (CAI) va presentar la setmana passada la campanya del compromís en la que el tall de Diagonal va ser la primera acció per fer pressió als rectors, després de la primera reunió de negociacions. Avui, estudiants de les diferents facultats de les Universitats de l’àrea metropolitana s’han tancat dins l’edifici històric i ocupant així el rectorat per pressionar encara més els rectors.

Et pot interessar: Un compromís per negociar amb els rectors o lluitar per una universitat gratuïta al servei de les necessitats de la classe treballadora?

El Compromís exigeix punts com ara la remuneració obligatòria de les pràctiques i l’equiparació de preus de grau i màsters, alhora que també demana el suport a les encausades per defensar la Universitat Pública. A més, reclama un pla de xoc pel català a les aules i nous protocols feministes efectius, així com la revisió dels plans docents per posar fi a la invisibilització de la dona en la formació acadèmica.

Aquesta campanya està recolzada per la majoria d’assemblees actives de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autonoma de Barcelona i la Universitat de Girona.

L’ocupació es presenta de forma indefinida fins que se signi el compromís per part de l’ACUP (Associació Catalana d’Universitats Públiques).

Si bé les demandes plantejades en el Compromís resulten progressives, des de Contracorrent opinem que deixen fora gran part de les problemàtiques de la universitat que s’han aprofundit durant la covid i s’han tornat d’urgència. Què passa amb la presencialitat segura a les aules després de mesos sense classes a les facultats? Què passa amb el retorn de les matrícules universitàries d’un curs on no hem trepitjat els campus?

Davant d’una situació com la que vivim, no hi ha cap confiança possible en els rectorats, emblemes de la universitat antidemocràtica que durant aquesta pandèmia ha deixat de banda a les estudiants i ha decidit a porta tancada.

Com a representants de la casta universitària, els rectors s’han encarregat de descarregar sobre l’alumnat la crisi educativa responsabilitat de la gestió del govern de la Generalitat que es va negar a augmentar el professorat i habilitar espais per garantir la presencialitat; un govern que no pensa retornar les matrícules i que obligà a fer exàmens presencials en ple rebrot.

Així doncs, creiem que el moviment estudiantil no ha de centrar els seus esforços en pregar a rectorats ni partits defensors de la universitat-empresa, sinó apostar per impulsar assemblees obertes on discutir sobre les problemàtiques reals de la majoria de l’alumnat, buscant al·liats en els sectors de treballadors en lluita i no en la casta universitària.