×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Un compromís per negociar amb els rectors o lluitar per una universitat gratuïta al servei de les necessitats de la classe treballadora?

Avui, 14 d’abril, les estudiants del campus Diagonal han sortit al carrer i han tallat la Diagonal en suport al Compromís impulsat des de la CAI (Coordinadora d’Assemblees Interuniversitària) on diverses assemblees de facultat s’han adherit i donat suport.

Contracorrent

dimecres 14 d’abril de 2021
Facebook Twitter

La campanya de Compromís contra la Crisi Educativa, fruit d’algunes poques assemblees que s’han mantingut actives durant aquest any, es planteja com una campanya a llarg termini amb uns objectius i demandes dirigides als rectors de les universitats. Algunes assemblees de facultat reactivades durant les últimes setmanes s’han afegit i han donat suport. De fet, aquest mateix matí més d’una cinquantena d’estudiants i del Compromís han tallat durant una hora l’avinguda Diagonal per fer present les seves exigències.

Les cinc demandes platejades són l’equiparació de preus de grau i màsters, la remuneració obligatòria de les pràctiques, el suport a les encausades per defensar la Universitat Pública, un pla de xoc pel català a les aules i uns nous protocols feministes efectius i la revisió dels plans docents per posar fi a la invisibilització de la dona en la formació acadèmica.

Com bé indica el comunicat que acompanya el Compromís, la situació pandèmica que venim patint de fa mes d’un any ha situat en una posició límit a l’alumnat, aprofundint els problemes que ja s’arrossegaven. S’ha expressat de manera més intensa la infrafinanciació i el menyspreu que es té als estudis superiors, tot tancant les universitats a la primera de canvi sense considerar-se un sector essencial, cosa que ha tingut una repercussió directa a la formació acadèmica dels alumnes. Alhora, la qüestió de classe s’ha fet notar amb la docència online, amb l’escletxa digital i l’asimetria de recursos per poder seguir les classes a distància amb unes mínimes condicions (falta de bons espais per fer classe i d’estudi a casa, l’angoixa econòmica de moltes famílies i estudiants que afecta al rendiment i a la pròpia salut mental).

Davant d’aquesta situació, si bé el 5 punts resulten progressius, queden molt lluny de donar resposta a la majoria dels problemes que afronten els i les estudiants. Què passa amb el preu de les matrícules i la seva devolució? Què passa amb els recursos per una presencialitat segura? I amb la casta universitària que decideix sense tenir en compte a les i els estudiants?

Des de Contracorrent creiem que és urgent reactivar el moviment estudiantil amb assemblees a cada centre d’estudi i és per això que hem participat d’aquesta primera acció de les assemblees de facultat. No obstant, creiem que l’eix per reimpulsar la lluita de la comunitat universitària no pot ser una campanya a llarg termini dirigida als rectors i a la seva “bona voluntat”. No oblidem que són ells mateixos els màxims exponents d’aquest sistema universitari antidemocràtic que ens ha deixat de banda durant la pandèmia i obre les portes a les empreses mentre les tanca als fills i filles de la classe treballadora.

Contràriament, defensem la necessitat d’impulsar assemblees obertes radicalment democràtiques on es discuteixin els problemes de fons de l’alumnat i com donar-hi resposta. Perquè volem reclamar els recursos necessaris per contractar professorat, construir o habilitar les instal·lacions pertinents per una presencialitat segura i no obligatòria. Davant d’aquesta institució governada per buròcrates universitaris, amb matrícules desorbitades i al servei de les grans empreses, volem lluitar per universitats totalment públiques, gratuïtes, finançades amb impostos a les grans fortunes i gestionades democràticament per la comunitat educativa per aconseguir posar el coneixement al servei de la classe treballadora i els sectors populars.

Si els rectors són els representants de l’actual model d’universitat-empresa, el Govern de la Generalitat d’ERC i Junts és el màxim responsable d’aquesta crisi educativa provocada per la gestió actual i els anys de polítiques neoliberals (pujada de taxes, precarizació del professorat, infrafinançament...) Per això, el moviment estudiantil ha d’unir-se amb els treballadors en lluita, ja que al final els partits que retallen, privatitzen i elititzen l’educació són els mateixos que precaritzen les condicions laborals.

Et pot interessar: Construïm un gran moviment estudiantil contra els exàmens i la universitat neoliberal


Facebook Twitter

Contracorrent

Catalunya

"Dani", l'últim talp de Marlaska que establia relacions amb dones per infiltrar-se en moviments socials

"Dani", l’últim talp de Marlaska que establia relacions amb dones per infiltrar-se en moviments socials

Concentració a Plaça Sant Jaume "per una sanitat i educació pública i de qualitat"

Concentració a Plaça Sant Jaume "per una sanitat i educació pública i de qualitat"

Els serveis públics tornen a omplir els carrers amb força en la segona jornada de vaga

Els serveis públics tornen a omplir els carrers amb força en la segona jornada de vaga

Segona jornada de vagues d'Educació i Sanitat a Catalunya amb seguiment d'un 75% en personal sanitari

Segona jornada de vagues d’Educació i Sanitat a Catalunya amb seguiment d’un 75% en personal sanitari

El govern de PSOE i Unides Podem se sumen a l'enviament de tancs a Ucraïna

El govern de PSOE i Unides Podem se sumen a l’enviament de tancs a Ucraïna

Per frenar l'ofensiva privatitzadora de la sanitat: impulsem la coordinació i preparem una vaga general de tots els serveis públics

Per frenar l’ofensiva privatitzadora de la sanitat: impulsem la coordinació i preparem una vaga general de tots els serveis públics

Gran jornada de lluita contra Ayuso a la Complutense: centenars d'estudiants i treballadors protesten al crit de “Visca la lluita de les sanitàries!”

Gran jornada de lluita contra Ayuso a la Complutense: centenars d’estudiants i treballadors protesten al crit de “Visca la lluita de les sanitàries!”

Una sentència reconeix les 37,5 hores com a jornada màxima setmanal per a les empreses públiques

Una sentència reconeix les 37,5 hores com a jornada màxima setmanal per a les empreses públiques