En les últimes setmanes els atacs i denúncies contra els CSO La Ruïna i El Kubo, en el barri barceloní de la Bonanova, han saltat al terreny mediàtic. Davant el discurs d’odi de la dreta aprofitant la campanya electoral, la verborrea feixistòide de Desokupa i les mentides dels grans mitjans cal preguntar-se, què diu, i sobretot, què fa la CUP?

El suport de l’esquerra independentista que hem vist a altres centres socials i el moviment okupa en altres ocasions, està més aviat absent. Que això coincideixi amb una de les campanyes més moderada i de gestió d’esquerres de la formació no és una casualitat.


La dreta aposta per una campanya polaritzada

L’inici de la campanya electoral per a les eleccions municipals ha portat a prime time en tots els mitjans de comunicació “el gran problema de l’okupació”. Aquest tema tan recurrent en els sets d’Atresmedia o a les redaccions del Grupo Prisa o del Grup Godó. Ciutadans, el PP, Vox o Valents l’han convertit en el seu eix de campanya.

En aquesta ocasió, a més dels discursos, la dreta ha decidit fer alguna cosa d’agitació de carrer de la mà dels matons de Desokupa. Han triat uns immobles okupats i convertits en CSO en el barri de la Bonanova que, a tenor del que ens venen en els grans mitjans, serien els causants d’una situació de caos i destrucció. “Llancen pedres als veïns”, “els persegueixen amb destrals”, “destrossen locals”... aquestes i altres calúmnies i acusacions són les que s’han sentit aquests dies sobre l’actitud dels okupes.

Però vegem què hi ha de realitat i què hi ha de discurs ultradretà i de manipulació de la premsa burgesa. En primer lloc, és important destacar que aquests dos immobles van ser ocupats en 2016 (El Kubo) i en 2019 (La Ruïna). Sembla quant menys extrany que en 7 i 4 anys, respectivament, ningú hagi parat esment a aquests dos immobles.

Els testimoniatges dels veïns i l’associació barrial diuen que la convivència ha estat bona i que els problemes han vingut de l’actuació de la dreta i els seus matons. Un mètode que ja hem vist en altres casos, com quan la ultradretana Democràcia Nacional va voler convertir l’obertura d’un centre de culte islàmic en un conflicte veïnal en el popular barri de Prosperitat.

Com denuncien des del CSO La Ruïna, “en les últimes setmanes estem sofrint atacs de col·lectius feixistes”. És a dir, els incidents que s’airegen sense descans s’inicien per atacs de col·lectius feixistes contra els immobles okupats, i no perquè després de 7 i 4 anys d’autogestió d’aquests immobles, els seus okupants hagin decidit instaurar el caos en el barri.

Aquest discurs de criminalització contra l’okupació ja habitual, sempre va acompanyat de falsedats i omissions. I a més en aquest cas particular, que succeeix en plena campanya electoral, està servint de munició tant per a la dreta -PP, Vox i Ciutadans centren els seus espots electorals en aquest cas- com per al menyspreable grup Desokupa.

Els casos de La Ruïna i el Kubo no són cap atemptat contra l’habitatge i estatge de cap família, com no para de repetir el neonazi d’Esteve – líder de Desokupa- en les seves xarxes o els candidats de PP, Ciutadans, Valents i Vox. Si la Justícia espanyola, poc sospitosa de ser progressista i especialment quant a desnonaments, encara no ha dictat el seu desallotjament - ho ha fet tan sols en el cas d’un dels inmobles-, és perquè legalment és una usurpació, és a dir, l’allanament d’un immoble que no és lloc de desenvolupament d’activitats privades. Estava abandonat i sense ús. És a dir, més que un actiu per al barri, era pur producte d’especulació.


L’esquerra anticapitalista, l’esquerra sindical i moviments socials hem de respondre

És fals parlar llavors de “famílies perjudicades”, i usar aquest component victimista per atiar l’odi contra aquestes okupacions. Però aquest discurs corre sense fre en les xarxes, en la premsa i en la televisió. Enfront d’això, què fa l’esquerra?

El neo reformisme que governa l’Ajuntament s’ha limitat a rebutjar les amenaces de Desokupa. Però al mateix temps asseguren que estan a l’espera de comptar amb una ordre judicial que permeti el desallotjament de tots dos immobles al mateix temps. Compren així el discurs criminalitzador i la principal reivindicació de la dreta, el desallotjament, encara que amb una versió més “civilitzada”. D’altra banda la Guàrdia Urbana ve participant dels diferents operatius d’antiavalots que tracten amb guant de seda als matons mentre reprimeixen les diverses concentracions en solidaritat amb els CSO que s’han convocat.

Des de la CUP, fins al moment, s’han limitat a “denunciar l’exposició de simbologia feixista en les manifestacions” i a exigir que l’“Ajuntament de Barcelona es personi com a acusació particular” contra aquests grups d’ultradreta. No obstant, s’han negat a convocar a la seva militància i simpatitzants a les manifestacions de resposta i solidaritat amb els CSO.

En el marc d’una campanya de criminalització terrible contra el col·lectiu okupa i contra l’acció d’okupar enfront de la impossibilitat d’accedir a un habitatge digne per a centenars de milers de treballadors i treballadores, les “peticions” a l’Ajuntament són ridícules i deixen la pilota en la teulada dels qui volen portar endavant el desallotjament “d’acord amb la legalitat”. Enfront del discurs ultradretà que està vertebrant la campanya electoral de la dreta i donant ales a partits i col·lectius de la dreta, la resposta només pot venir d’una gran mobilització social independent.

La posició de la CUP en aquestes últimes setmanes enfront d’aquest cas només s’explica des del to moderador amb el qual la formació independentista està abordant aquesta campanya electoral, totalment acrític amb els vuit anys de govern de Colau i que, en les seves propostes, a penes es diferencia de Barcelona en Comú. La seva tasca de gestors “progres” en ajuntaments com Badalona o Sabadell, en la legislatura del 2015-2019, o de Sant Cugat amb Comuns i el PSC en aquesta, és la millor expressió d’aquesta moderació.

Aquests immobles okupats són propietat de la SAREB, el “banc dolent” fundat en 2012 per comprar als bancs tots els actius immobiliaris que feien enfonsar els seus comptes. Amb aquestes adquisicions se sanejaven els seus comptes i es convertien les pèrdues privades productes d’una dècada d’especulació immobiliària històrica, en pèrdues públiques que tots i totes vam haver de pagar de les nostres butxaques durant anys.

A més, aquests atacs estan succeint-se en un moment de crisi d’accés a l’habitatge, amb desnonaments, amb gent expulsada de les seves cases per no poder assumir la renovació del contracte de lloguer, en definitiva, una situació d’especulació que fa prohibitiu per a molts i per a moltes accedir a un habitatge.

Com llavors, es pot permetre que aquestes faules, mentides i falsedats circulin a pler? Cal posar fre, denunciar aquestes mentides, emmarcar aquest atac de la ultradreta contra l’okupació en el marc de la situació de l’habitatge: exigir habitatge protegit (tan sols 4.000 pisos de protecció social en vuit anys de mandat de Colau) i exigir l’expropiació dels més de 10.000 immobles buits en propietat de la banca que hi ha en tota l’àrea metropolitana de Barcelona.

Davant els continus atacs enfront dels immobles de la Bonanova, cal fer una crida a una gran mobilització de suport als CSOs que estan sent atacats per la dreta i la ultradreta. La CUP, la CGT i totes les organitzacions de l’esquerra sindical i social de la ciutat haurien de posar-se al capdavant de l’organització d’una gran manifestació pel barri de Bonanova que abrigalli tots dos CSO i que faci fora definitivament a la ultradreta i els seus matons dels carrers.

Et pot interessar: La dreta obre la seva campanya a la Bonanova de la mà dels matons de Desokupa