Economia

ECONOMIA

El sou dels alts directius de l’Ibex: fins a 400 vegades més alt que els de les plantilles

Un informe de CCOO ha develat enormes diferències entre el salari mitjà de la direcció de aquestes grans empreses i el de les plantilles. A Repsol es multiplica gairebé per 400 i a Inditex per 300.

divendres 19 de març| edici� del dia

El sou dels alts directius de l’Ibex és, de mitjana, 118 vegades més elevat que els de les seves plantilles. Us imagineu si aquests salaris es comparessin amb els d’altres sectors laborals en situació de precarietat o a temps parcial? Per exemple, amb una monitora de temps lleure que cobra entre 350 i 400 euros o un jove treballador de Telepizza, amb salaris de 300 euros? La multiplicació seria infinita i, per cert, una aberració.

l’informe “Evolució d’indicadors de bon govern de les empreses de l’Ibex-35”, publicat aquest dimecres per Comissions Obreres (CCOO) ha registrat aquestes dades que, semblen esborronadors enfront de la crisi social i econòmica que estan sofrint milers de famílies de la classe treballadora. Moltes de les quals ni tan sols tenen treball ni cobren salaris ni ajudes.

Segons CCOO, Repsol presenta la diferència més gran, superant en 387,5 vegades el sou dels seus alts directius sobre el salari mitjà de la plantilla d’aquest grup. Després d’quest gigant, segueixen Inditex i Ferrovial, que es multiplican en 298 i 238,7 respectivament.

Altres companyies amb seu operativa a Catalunya com Naturgy registra les diferències més elevades i el sou dels directius és 88 vegades més alt que el de la seva plantilla. 

En empreses com Aena màxims executius cobren 4,4 vegades més que la majoria de la plantilla i en Red Eléctrica 8,2.

Aquestes dades són una veritable ofensa per a la classe treballadora i el poble pobre que estant patint les conseqüències d’una crisi sense precedents. I els governs, central i autonòmics, han vetllat més per sostenir a les grans empreses que pels necessitats bàsiques enfront de l’immens sofriment, sense no només complir amb les ajudes promeses i arrossegant a la gran majoria a l’atur, ERTOs, desnonaments i cues de la fam.

Perquè la crisi la paguin els rics, és necessari expropiar a les grans fortunes. O les vides de la classe treballadora i el poble, o els seus beneficis.

Et pot interessar: S’agreuja la crisi social: més de 4 milions d’aturats, la pitjor dada des de 2016




temes relacionats

Xarxa de Treballadores precàries   /    Economia   /    Classe treballadora   /    Ibex35   /    Classe obrera

Comentaris

Comentar