Als sindicats ELA, LAB, Steilas, ESK, Etxalde i Hiru, s’han sumat organitzacions juvenils, feministes, col·lectius socials i el potent moviment de pensionistes. S’han corejat càntics com “Esta reforma, es un atraco” o “Reforma laboral, derogación total”, en referència a la permanència en el text de Yolanda Díaz de la major part dels atacs aprovats en les reformes laborals de Zapatero en 2010 i Rajoy en 2012.

La pancarta de capçalera de la manifestació de Bilbao, la més nombrosa de les quatre, exigia el respecte al “marco vasco de relaciones laborales”. El text que se sotmetrà a votació el pròxim dia 3 de febrer en el Congrés continua donant prevalença als convenis estatals, en els quals les direccions de CCOO i UGT mantenen majoria en les taules de negociació, per sobre dels acords autonòmics on, com en el cas basc, una major conflictivitat ha aconseguit arrencar algunes millores en els últims anys.

El malestar contra la política d’aquestes dues centrals ha estat present en les diferents convocatòries, amb càntics com a “CCOO i UGT, ens venen una altra vegada”.

El portaveu d’ELA a Navarra, Imanol Pascual, ha denunciat “que l’acord aconseguit a Madrid de reforma laboral suposa una gran victòria per a la patronal. Fa deu anys va veure com Rajoy va aprovar una reforma a la seva mesura i deu anys després té una reforma que manté els elements més regressius. A més, ho fa amb acord amb PSOE, amb Unidas Podemos, UGT i CCOO".

Pascual ha assenyalat també al govern de coalició com a responsables del preocupant auge de la dreta: "Quan la suposada esquerra decep a la classe treballadora, la dreta i l’extrema dreta es freguen les mans, i això és el que està passant”, i ha exigit als grups polítics de l’esquerra parlamentària que votin en contra del Reial decret aquest dijous en el Congrés.

La secretària general de LAB, Garbiñe Aranburu, s’ha sumat a aquesta exigència però dirigida especialment als diputats d’EH-Bildu i el PNB. No obstant això és probable que aquests últims, que són el partit històric de la patronal basca de Confebask, acabin donant els seus “sís” a la reforma si el govern ofereix compensacions en matèria de transferències, com pot succeir amb la gestió de l’ingrés mínim vital.

Les mobilitzacions al País Basc i Navarra tenen lloc després de la jornada de manifestacions en diferents ciutats catalanes i del País Valencià d’aquest dissabte, que van reunir diversos milers entre les diferents convocatòries d’entre les quals va destacar la de Barcelona.

Et pot interessar: Els sindicats alternatius de Catalunya contra la Reforma laboral de Yolanda Díaz

Per a dimecres que ve 2 de febrer, les organitzacions sindicals basques convocants criden a aturs i concentracions a les portes dels centres de treball per a exigir la no revalidació del text l’endemà.