Després de la derrota de la investidura de Núñez Feijoo, qui en la segona votació d’investidura celebrada divendres passat no va aconseguir els suports necessaris per a ser investit, s’obre una nova etapa en la carrera cap a la formació de Govern.

La segona etapa arrencava formalment el dimarts quan, després de la derrota del líder del PP, el Rei Felip IV va proposar a Sánchez la formació de Govern. Encara no hi ha data per al debat d’investidura, però segons el procediment la data límit seria el 27 de novembre.

Ja ha quedat definit l’eix articulador de la dreta en els pròxims mesos. La compareixença de Feijóo després del seu fracàs reafirmava el discurs espanyolista centrat en l’oposició a una possible amnistia i qualsevol “concessió als independentistes”. Una cosa que, sens dubte, marcarà l’agenda de tota la dreta fins a la formació de nou govern.

Et pot interessar: Fracassa Feijóo, però la dreta seguirà a l’ofensiva. Com enfrontar-la de manera independent del govern i el processisme?

En la roda de premsa després de la seva visita al Rei, Sánchez no va fer més que constatar un secret a veus, la qüestió central que definirà una possible nova investidura passa pel suport o no dels partits independentistes, els qui fins ara sostenen que exigiran una amnistia i condicions per a realitzar un referèndum per l’autodeterminació.

Des de les eleccions del 23J, s’ha instal·lat en el centre del debat polític la qüestió de l’amnistia i l’autodeterminació. Respecte al que Sánchez va verbalitzar el que ja sabíem: es presta a negociar algun tipus d’amnistia parcial, però manté el seu rebuig explícit a un referèndum.

No hi ha dubte, malgrat l’absolut secretisme en el qual s’estan desenvolupant les negociacions del PSOE amb els seus possibles socis i suports d’investidura, que els debats que venen donant-se des de fa setmanes entre tots els grups de l’anomenat “bloc progressista” i els sectors independentistes giren sobre aquesta qüestió.

Respecte a la qüestió de l’autodeterminació la posició del PSOE no és nova. “Ho he dit sempre. I no sols perquè no ho contempla la Constitució, sinó perquè és contrari al que he defensat sempre amb la meva paraula i amb la meva acció”, va expressar Sánchez tancant qualsevol tipus de debat. La defensa de la “unitat nacional” forma part de l’ADN del PSOE com a pota esquerra d’aquest règim polític i ho va demostrar amb el paper que va jugar al 2017 formant part del bloc reaccionari al costat del PP que va avalar l’enorme repressió dirigida cap a Catalunya.

La claredat de Sánchez respecte a la negació del dret d’autodeterminació i la porta oberta a una amnistia limitada no només pretén respondre als líders de Junts i ERC, sinó també als sectors del règim i de l’IBEX els qui, si els seus negocis es continuen garantits, podrien acceptar una restauració del règim en clau “progressista”. Un acord discret, amb una amnistia limitada, que aconsegueixi l’aval dels partits independentistes i permeti la constitució d’un nou govern “progressista” seria una opció, al mateix temps que es posa un cadenat al dret a decidir.

Per part seva, Yolanda Díaz, qui també comparteix la regla de les negociacions a portes tancades del règim polític, també se suma a aquest repte, volent ser una de les claus que tanquin el nou cadenat del règim del 78. El bloc Sumar encapçalat per Díaz, però que inclou també a Podemos, neguen el dret a l’autodeterminació a través de fórmules i discursos com els expressats per Díaz d’acabar amb la “unilateralitat”. Quelcom que en els fets significa abandonar el dret a decidir del poble català.

La primera trobada de la ronda oficial de negociacions planejada per Sánchez amb els líders dels diferents partits ha estat amb Yolanda Díaz aquest dimecres. Respecte al mateix, Díaz ha declarat que “les discrepàncies amb el PSOE no estan en allò territorial.” Així la líder de Sumar deixa clar l’acord respecte a tancar la qüestió catalana sense autodeterminació, però amb amnistia com a base per a afrontar la nova legislatura.

Al mateix temps Díaz tracta d’aparèixer com un sector que lluitaper un contingut més social del futur Govern. Si en allò territorial ha arribat a la reaccionària posició del PSOE, compartida també amb la dreta, en la qüestió social Díaz busca mostrar-se com alguna cosa més a l’esquerra del PSOE. No obstant això, el govern que pugui conformar-se després de les negociacions serà en el millor dels casos una reedició feble de l’anterior -del qual ella ha estat vicepresidenta- el qual ja va demostrar durant quatre anys la seva limitada agenda social, a excepció d’algunes mesures cosmètiques que el permetessin sostenir un relat progressista amb impacte només en el discursiu i no en el material. Exemple d’això va ser la Llei d’habitatge, l’Ingrés Mínim Vital, l’escut social… mesures totes elles tan limitades que no van tenir gairebé cap impacte real en la vida de milions de treballadors, migrants, dones…

La realitat és que aquesta “agenda social” en mans de sectors del règim polític que no pretenen tocar els interessos dels bancs i les grans empreses, és una qüestió de pur relat. La veritable agenda que buscaran aplicar la pròxima legislatura és la dictada per Brussel·les i els seus plans d’ajust.

Les pròximes setmanes estaran marcades per les negociacions entre els diferents partits del bloc “progressista” i els partits independentistes, al mateix temps que veurem com s’embraveix la dreta. Unes setmanes en les quals pretenen tancar el debat sobre l’autodeterminació a canvi d’una amnistia limitada.

Una lluita unitària per l’amnistia total i el dret d’autodeterminació

A l’esquerra radical, hi ha els qui pretenem obrir el debat i plantejar una posició d’independència de classe que uneixi la lluita per les demandes democràtiques negades i per un programa d’emergència social davant la crisi. Un programa de lluita que uneixi l’amnistia total i l’autodeterminació, i que inclogui mesures com la derogació de totes les lleis lliberticides, de totes les reformes laborals precaritzadores, les retallades en pensions, juntament amb la lluita per reduir la jornada laboral sense disminució salarial, per avançar la jubilació als 60 anys i 55 per a les ocupacions insalubres, per un SMI de 1800 euros, clàusules de revisió salarial mensuals, l’expropiació de les grans propietaris i la intervenció del mercat immobiliari sota control dels inquilins i la nacionalització de tot el sector energètic. Perquè sabem que només amb una lluita d’aquest tipus, que unifiqui a la classe treballadora i els sectors populars de tot l’Estat espanyol, podrem enfrontar de veritat a la dreta.

Aquesta perspectiva s’ha començat a expressar en diferents esdeveniments i espais com el gran acte per l’Amnistia Total de tots els lluitadors, un Fòrum organitzat per Esquerra Diari a Madrid, en el qual van participar representants de sectors represaliats de l’àmbit polític, social i sindical, i al qual van acudir més de 140 persones. O en el Manifest de Sindicalistes per l’Amnistia Total, impulsat per joves precaris de Telepizza, al qual han adherit més de 150 sindicalistes en només una setmana. En el mateix sentit, l’acte que se celebrarà a Barcelona el pròxim 10 d’octubre. Exemples que existeixen sectors que pretenen lluitar perquè no s’acabi posant un nou cadenat a aquest règim polític, que lluiten per defensar l’amnistia total i el dret a decidir del poble català i tots els pobles oprimits de l’Estat espanyol.

Et pot interessar: Manifest Sindicalistes per l’Amnistia Total