Carlos Saura va néixer a Osca en 1932. Durant la seva carrera va ser creador d’obres que integren la llista de clàssics del cinema espanyol com La caza, Cría cuervos La prima Angélica, Ai, Carmela o Deprisa, deprisa, entre molt altres més.

Saura havia de ser distingit aquest dissabte a Sevilla amb el premi Goya d’Honor, per “haver donat forma a la història del cinema espanyol modern” i per “la seva extensa i personalíssima aportació a la història del cinema espanyol des de finals dels 50 fins avui”.

Segons ha informat la família de Saura a EFE, la seva salut havia empitjorat en els últims vuit dies des de la caiguda soferta al setembre passat. El director va poder acomiadar-se de la seva família i amics i havia deixat “tot organitzat” per poder morir a casa seva. Pel seu “exprés desig” han anat a Sevilla la seva filla i el seu fill, Anna i Antonio per recollir el premi en el seu nom.

Malgrat el seu estat de salut, Saura havia estrenat fa pocs dies la seva última obra, el documental Las paredes hablan, en la qual reflexiona sobre l’origen de la pulsió artística. Davant la premsa havia dit que el primer que va veure en la seva vida van ser les pel·lícules “de Walt Disney” i va explicar sobre el seu documental que “l’art i la creació de l’art són part de l’essència de l’ésser humà, per molt que passin els anys, per molt que canviïn les èpoques o les modes”.

Saura va relatar a EFE que a casa seva, “en la mesura del que es podia”, es fomentaven les arts perquè la seva mare era pianista, “encara que mai va voler que cap dels germans ens dediquéssim a això, perquè deia que era molt dur”. Però “a poc a poc em vaig anar desenvolupant com a fotògraf, vaig ser al festival de Granada com a fotògraf oficial i aquí vaig començar a moure’m en el món”, va dir el director de 91 anys, qui va agregar que mai s’hagués “imaginat dirigir més de cinquanta pel·lícules, haver dirigit òpera, teatre, haver fet exposicions de fotos, haver publicat novel·les”.

Fuente EFE