Més enllà dels gestos simbòlics que fa anys que es fan des de la Generalitat no rebent al rei en les seves visites a Catalunya, el cas és que el que no deixarà de fer ni Aragonés ni Sánchez, és seure a taula amb els grans empresaris, siguin d’on siguin: i és que no deixen de ser un govern, tant l’espanyol com el català, que gestiona els interessos del capitalisme, com va quedar ben clar durant la pandèmia. I el Mobile és el Mobile: que li diguin a Ada Colau, que abans de ser escollida alcaldessa de Barcelona per primera vegada, en plena vaga de Movistar, va signar l’anomenat ’Compromís de les escales’ i quan va ser escollida, no va trigar gaire a signar el nou contracte pel Mobile.

El cas és, que a la inauguració del Mobile d’aquest any, hem vist sopen junts al rei, al president del govern espanyol, al president del govern català, a l’alcaldessa de Barcelona, juntament amb el president de la Fira de Barcelona, i altres grans empresaris.

Com dèiem en aquest article: "El "canvi de parer" d’aquest Govern respecte dels anteriors, o els dubtes, més aviat discursius, que han tingut en els últims dies de cara a explicar que el monarca ja és benvingut a Catalunya pel Govern d’Aragonès, n’és una mostra que aquesta serà una legislatura neo-liberal al més pur estil dels de Jordi Pujol o Artur Mas, com no pot ser d’altra forma per part dels partits de la burgesia."

Però, a més a més, estem veient com avança la normalització autonòmica, amb el govern "progressista" i el govern d’ERC-JxCat, amb un acord que, més enllà dels indults, es basa en un projecte comú basat en fons europeus, expansió imperialista i nous ajustes a la classe treballadora i els sectors populars.

Aquest full de ruta implica forçar una restitució de les institucions del Règim del 78 a Catalunya, tant de Moncloa com del Rei, un tàndem que fa tres anys eren al bàndol de l’"a por ellos". Si, també Sánchez des de l’oposició. I és això precisament el que es fa amb totes aquestes visites del Rei en les darreres setmanes, les visites i anuncis de Sánchez a Barcelona i aquesta gala en la inauguració del Mobile.

Però aquest intent de normalització a cop d’acte institucional poc te a veure amb la realitat als carrers. La "normalització" autonòmica que anhelen Moncloa i Generalitat topa amb la repressió que el moviment independentista encara avui pateix, després d’uns indults que van deixar en l’oblit més de 3.000 encausats i encausades, on de fet la Generalitat és acusació particular en molts casos.

A més, els indults als 9 presos polítics estan lluny de ser un acte de "reconciliació". Són un acte de càlcul polític que ERC i Junts pagaran amb suport al Congrés i frenen el moviment pel dret a decidir als carrers, més si encara de com ho han fet aquests tres anys.

Per no parlar que el projecte neoliberal que tenen en el cap Aragonès i al seu poc te a veure amb els interessos dels sectors populars i la classe treballadora.

A les últimes setmanes s’ha profunditzat, ja amb fets, l’intent de tornada a l’autonomisme per portar endavant les polítiques neoliberals que la patronal reclama, i tot això amb el moviment democràtic pel dret a decidir enterrat.