La conferència climàtica internacional de l’ONU, COP27, es va inaugurar aquest cap de setmana a la ciutat costanera de Sharm el-Sheikh a Egipte. Caps d’Estat, científics, ONG de tot el món es reuneixen durant dues setmanes per a debatre sobre l’escalfament global i la transició a les energies renovables. La reunió internacional, que ja ha demostrat la seva ineficàcia per a frenar el canvi climàtic, es duu a terme enguany en un país notòriament conegut per la seva inacció climàtica i una crua repressió i persecució als opositors polítics i activistes ambientals.

Abdel Fattah al-Sissi, que va arribar al poder al 2013 després d’enderrocar al govern de Mohamed Morsi, està al capdavant d’un règim quasi dictatorial. Des del seu accés al poder, el govern d’Al-Sissi ha exercit una política repressiva sense precedents, fins i tot pitjor que sota el Govern de Hosni Mubarak, el president enderrocat a l’inici de la Primavera Àrab al 2011. La llibertat de premsa és gairebé inexistent, la llibertat de manifestació és intensament intimidada, i el país té més de 60.000 presos polítics, xifra que situa a Egipte entre els pitjors del món.

Un dels exemples més eloqüents i coneguts de repressió política és el de Alaa Abd el-Fattah. Aquest activista egipci, figura de l’aixecament i la rebel·lió del 2011, va pagar molt cara la seva lluita per intentar acabar amb la corrupció i l’autoritarisme de Mubarak i el seu Govern. Condemnat al 2014 per haver participat en "manifestacions no autoritzades", Alaa roman des de llavors a la presó, en condicions inhumanes. Va començar una vaga de fam fa uns mesos i des que va començar la COP va deixar de beure aigua. Estarà lliure o mort quan acabi la COP. Com ell, desenes de milers de presos polítics estan tancats, sovint sense cap mena de judici, exposats a la tortura. Una situació que no canviarà, sent l’Egipte del-Sissi un aliat predilecte de moltes potències imperialistes, i en primer lloc de la Unió Europea i França.

El govern egipci va muntar una intensa campanya de comunicació per a fer l’efecte que els drets humans bàsics estarien garantits durant la conferència, però no hi ha res més lluny de la realitat. La ciutat de Sharm el-Sheikh, un refugi històric per a la burgesia egípcia i els turistes adinerats de tot el món, ja està molt avançada en la segregació de les poblacions locals, principalment beduïns, de les classes socials més riques del país. Es va construir un veritable mur al voltant de la ciutat per a separar a les poblacions (oficialment per a prevenir "actes criminals o terroristes"). L’accés a les platges és pràcticament impossible per als habitants dels voltants, havent-se privatitzat totes les platges de la ciutat i estant ara en mans d’hotels de luxe, els quals són totalment inassequibles.

La repressió també s’ha estès al terreny virtual: l’aplicació oficial de la COP permet que la intel·ligència rastregi els moviments de tots els visitants i sol·licita un número de passaport al moment de la instal·lació. En la mateixa línia, els primers visitants de la conferència van denunciar la impossibilitat de connectar-se a llocs que són opositors al govern, inclòs el de l’ONG Human Rights Watch.

Encara així, aquelles persones i organitzacions autoritzades per a presenciar la cimera han estat acuradament seleccionades: l’arribada d’ONG egípcies i activistes està subjecta a l’acceptació prèvia dels Ministeris de Relacions Exteriors, Medi Ambient i Solidaritat. La majoria de les organitzacions amb veus fins i tot lleugerament dissidents no han estat convidades, i qualsevol acció de protesta ha estat relegada a una àrea segura al llarg de la carretera que condueix al balneari on es desenvolupen les activitats de la COP. Davant aquesta acció repressiva, l’ONU i la CMNUCC, que supervisa la conferència, tanquen l’orella. Per a Ahmad Abdallah, de la Comissió Egípcia pels Drets i les Llibertats, l’entrada de les quals a la COP ha estat bloquejada, “l’ONU és còmplice del govern egipci per a blanquejar aquest règim".

De fet, la COP27 és una oportunitat sense igual perquè el govern del-Sissi organitzi una gegantesca operació "Green Washing" [rentat de cara ecològic] en un país que no fa gairebé res per a reduir la seva petjada de carboni, netejar ciutats o preservar els esculls de coral que voregen el Mar Roig. L’abismal petjada de carboni d’Egipte es pot atribuir en gran manera a la política de liberalització empresa per Hosni Mubarak durant les seves dècades en el poder, sota la mirada benèvola d’Occident.

Et pot interessar: El canvi climàtic com a lluita de classes

Però la situació s’ha deteriorat dramàticament des que al-Sissi va prendre el poder. El país continua depenent en un 95% dels combustibles fòssils, la producció de petroli s’ha duplicat des del 2006 i el Caire és una de les capitals més contaminades del món (10 vegades l’índex prescrit per l’OMS). Les activitats extractives, gestionades en la seva major part per l’exèrcit, tenen un impacte extremadament nociu sobre la fauna i la flora del país, i més particularment al Sinaí, on es troba Sharm el-Sheikh. La vella presa d’Assuan va produir efectes irreversibles en l’ecologia del Nil, el llit del qual s’està erosionant a una velocitat vertiginosa. Els danys en el delta del Nil, combinats amb la pujada de les aigües del Mediterrani, provocaran l’enfonsament d’Alexandria, una de les ciutats més grans i capital del país durant mil anys, en les pròximes dècades.

El lloc triat per la COP27 és així un petit resum de tot el que no s’ha de fer en la lluita contra l’escalfament global. L’organització d’una conferència per a la salvaguarda del planeta en un dels països més autoritaris del món i que menys fa contra l’escalfament global ja és un repte en si mateix. A això se suma el fet que la conferència es duu a terme en una de les regions més afectades pels efectes del canvi climàtic. Si els esculls de coral del Mar Roig encara es conserven, sent més resistents que els de la Gran Barrera de Coral, la Península del Sinaí està portant la pitjor part dels efectes de l’acció humana sobre el planeta.

L’elecció de Sharm el-Sheikh per a una conferència sobre el clima és un desfavor als qui lluiten per la seva preservació: aquesta ciutat de ciment i asfalt, un horror ambiental, és un símbol de la impunitat de les classes burgeses en la destrucció dels ecosistemes, quan les poblacions més pobres són les primeres a sofrir els efectes de l’escalfament global. Com assenyala Hussein Baoumi d’Amnistia Internacional per a The Guardian: Sharm el-Sheikh és un lloc de somni on el govern pot excloure a la majoria dels egipcis i invertir enormes quantitats de recursos per a garantir que tot estigui sota vigilància i control. Això és indicatiu de com la presidència i els líders egipcis veuen la seva societat ideal: una societat tancada sense el poble pobre.

És en aquest context que Egipte acull avui la COP27, en un silenci gairebé absolut per part dels Caps d’Estat i les ONG convidades a la conferència. És cert que s’escolten algunes tímides protestes: el primer ministre britànic, Rishi Sunak, ha anunciat que vol "discutir" el cas d’ Alaa amb al-Sissi, però més enllà d’aquests gestos protocolars res canviarà per als egipcis o per als 60.000 presos polítics del país, tenint en compte que Egipte és el soci predilecte de la majoria dels caps d’estat imperialistes convidats a la conferència. Les associacions d’hidrocarburs egípcies s’han multiplicat enguany en el context de la guerra a Ucraïna i l’actual crisi del petroli i el gas. La Unió Europea, per part seva, ha iniciat el procés de negociació d’un contracte lucratiu per al lliurament del GNL israelià (gas natural liquat) a través d’Egipte.

Et pot interessar: Canvi climàtic, guerra i revolució