Després de la històrica vaga de tres dies de la comunitat educativa en defensa de l’educació pública i de qualitat de fa dues setmanes, demà els carrers tornaran a ser escenari de mobilització.

A més aquestes pròximes 48h de vaga tenen un nou punt de denúncia. La imposició del 25% del castellà a les aules que el Govern ha permès. Un altre cop a la cultura catalana i al sistema d’immersió lingüística permès amb l’acord d’ERC i Junts amb el PSC i Comuns.

Des del Departament i des dels mitjans han volgut fer veure que la vaga és només per l’avançament del calendari escolar; però aquestes jornades tenen un malestar molt més profund, d’anys enrere, que té a veure amb les retallades en educació i la privatització del nostre servei públic.

Les ràtios són impossibles, la sobrecàrrega per manca de personal, manca d’infraestructures per a fer classe, frau de llei quant als interins, i contractes precaris per als qui fan substitucions, són només alguns dels punts que fan que diguem "basta".

Una situació molt semblant en alguns punts a la que tenim en el lleure educatiu: contractes de 7 hores setmanals, sous de 400€ per a les monitores, contractes temporals, ràtios altíssimes, i sobretot, externalització.

És curiós adonar-se que qui va sol·licitar l’avançament del calendari escolar va ser la Fundació Bofill, fundació privada vinculada justament a les empreses del lleure que fan negoci amb un servei que hauria de ser totalment públic.

Nosaltres també som personal educatiu, encara que la Generalitat no ens reconegui com a tal. Perquè cada dia les escoles, els menjadors, les extraescolars, els acolliments i els reforços funcionen gràcies a nosaltres.

Per això, aquests dies donarem tot el nostre suport a les nostres companyes docents, lluitant per una educació pública, contra la privatització de l’educació i contra l’externalització de tots els sectors que treballin en l’educació, com és el nostre.