Dilluns a la nit es va filtrar que havien enviat un mail als presidents i presidentes dels tribunals que confirmava la data de la segona prova pel 9 de gener. Hi ha qui es va alegrar perquè dona més temps per poder preparar un examen força complicat en temps normals i que ho és més encara en mig d’una pandèmia i d’una nefasta gestió per part de la Generalitat -recordem que Catalunya és l’única comunitat que va mantenir les oposicions aquest any-. Però també hi ha que ho troba un pal més en la roda de la marató de les oposicions, que moltes han de fer mentre treballen de interins i suporten tota la feina que això suposa. Estaven convocades pel juny i es van ajornar al setembre: tot l’estiu estudiant després d’un curs; inici de curs estudiant, amb moltes incerteses de com serien les proves i havent d’enfrontar-se a un curs molt diferent marcat per la pandèmia i la mancança de recursos.

I després de setmanes de no vol dir cap data concreta, només que es volia fer abans que acabés l’any, anuncien que finalment la prova escrita serà el 9 de gener. És a dir, vacances de nou estudiant i preparant classes.

Independentment de les reaccions a l’anunci, el que és innegable és que el Departament ha estat fent malabars amb unes oposicions que s’havien d’haver suspès per garantir-les amb unes condicions d’igualtat per tothom (què passa amb els que han estat malalts, els que tenen sobrecàrrega de feina o els que no podem estudiar en condicions pels motius que siguin?). I a més, que no han fet més que redactar protocols insuficients, per combatre la covid a les escoles, posant en perill la salut de tota la comunitat educativa. Perquè mans, distància i mascareta -que les agrada repetir en cada ocasió que tenen-, han d’anar acompanyats de diners, instal·lacions, personal i material, incloent material sanitari per garantir que no ens contagiem. I si no, és queda en una rentada de cara de una gestió que prefereix -com no podia ser d’altra manera amb governs i institucions burgeses- que posi per davant salvar les grans empresses i fortunes que la vida i la salut dels que les fem guanyar diners amb el nostre treball.