La Generalitat entrarà en els pròxims mesos al ja existent Consorci del Besòs per a impulsar un “nou” projecte digital al voltant de l’espai de les tres xemeneies de l’antiga central tèrmica d’Endesa, a Sant Adrià del Besòs.

Són unes cent hectàrees que albergaran, segons l’alcaldessa Ada Colau, un nou pol digital i audiovisual a nivell de tota Europa.

El pacte ha estat confirmat entre Jordi Puigneró, vicepresident de la Generalitat i Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona. L’entrada de la Generalitat també vindria acompanyada de dues institucions més: l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona. Conjuntament, també hi haurà un protagonisme essencial dels Fons Next Generation de la Unió europea. De fons sonen Los Manolos tocant el seu famós “Amigos para siempre” que potser tornarà a sonar en uns hipotètics Jocs d’Hivern.

Els Fons europeus son capaços d’unir-ho tot. Uneixen al PSOE-UP, també uneixen un altre duet mes resistent com és el d’ERC i JxCat. I ara la prova de foc, l’“ecologista” Ada Colau amb el destructor de “La Ricarda” Jordi Puigneró. Segurament molts lectors no s’ho creuran però és així. I el projecte que els uneix és un projecte de “respecte” al territori i de “futur” per a la població.

Aquesta zona “oblidada” durant dècades, és un territori infectat de rates i pol·lució. De fet, l’any passat es va detectar un alt grau de contaminació i es va tancar una platja de Sant Adrià del Besòs. La platja, que continua tancada, té compostos altament cancerígens. Molt a prop també s’havia tancat la platja de la Mora a Badalona, per superar els límits acceptables de coure, arsènic i plom.

No és casualitat que hagin triat un territori amb un deteriorament tan gran. Els terrenys no valen res. Destaquen les tres xemeneies d’Endesa que fa molts anys no s’utilitzen. Aquesta zona degradada ja feia anys que era objecte de projectes especulatius, com ja s’ha fet a diverses zones de Barcelona i altres ciutats.

De fet, fa uns sis anys s’informava que hi havia quatre grups inversors interessats en els terrenys. En especial, uns inversors xinesos tenien interès en portar a terme una inversió urbanística aprofitant el valor baix del metre quadrat i la proximitat a la ciutat comtal. Tot el contrari al que volien els veïns, que fa anys demanen espais i infraestructura per a la ciutadania.

No importa la llei de costes, ni que sigui a vora de mar. Importa el lucratiu negoci que la Unió Europea aprova amb els seus Fons NG (que són més deute per al poble) i l’acord del govern ERC-JxCat amb el tàndem BComú-PSC. El discurs ecologista de “La Ricarda” ha caigut molt ràpid davant de la pluja de milions.