Sa mare té 92 anys i té demència en un estat molt inicial. Portava una setmana amb febres molt baixes i diarrea i al 061 li deien que la tingués a casa mentre no s’agreugés la cosa. El meu amic anava trucant. Dijous passat quan va tornar a trucar ja li van dir que havia d’anar a urgències.

Llavors li van dir que tenia neumonia bilateral, una afectació al ronyó. També li van dir que, si ho necessités, no seria usuària d’una UCI. Malauradament, li han fet la prova a la mare i ha donat positiu. I al seu fill no li han fet la prova. Em sembla indignant, no per part dels sanitaris sinó per part dels nostres polítics que permeten que et diguen que es pot arribar a la situació en què no se salva una vida perquè no hi ha recursos. Les institucions polítiques són responsables de garantir el dret a la vida i la salut, sinó ho fan per falta de recursos és mala gestió. Entenc que és una situació difícil, però hi ha hagut temps (2 setmanes d’estat d’alarma) i no podem normalitzar que no hi hagi recursos per atendre a la gent.

El dret a la salut i a la vida forma part dels nostres drets democràtics aconseguits per lluites de moltes generacions i no podem renunciar a ells. I hem de denunciar tots els casos que ens trobem (com ja estan explicant molts metges com per exemple al Ripollès i assenyalar als responsables: la nostra classe política.