Pandèmia

CORONAVIRUS CATALUNYA

Crim capitalista: la Generalitat decideix qui mor de la nostra gent gran

S'ha fet públic un document per part del departament de Salut de la Generalitat sobre el no ingrés de majors de 80 anys amb coronavirus. 362 ancians morts en residències d'ençà va començar la crisi. No podem deixar que el Govern decideixi qui mor i qui es salva de la nostra gent gran.

divendres 3 d’abril| edici� del dia

Aquesta setmana s’ha fet públic un document per part del departament de Salut de la Generalitat on es recomanava el no ingrés de majors de 80 anys amb coronavirus a la UCI (Unitats de Cures intensives) a diferents hospitals i SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques) de Barcelona.

El document, publicat per betevé, recomana “oferir els recursos a aquells pacients que més se’n puguin beneficiar, en termes d’anys salvats” i “’evitar ingressos en pacients amb escàs benefici”.

Entre els consells del departament de Salut també figuren les mesures sanitàries que han de rebre els pacients de més de 80 anys amb “només oxigenoteràpia amb mascareta reservori” i també es pot considerar “tractament de confort (mòrfic, midazolam)”.

En el cas dels menors de 75 anys, el procediment recomana fer ús de la mascareta i si no milloren emprar l’ús del respirador. En canvi, en els pacients d’entre 75 i 80 anys s’utilitzarà directament la mascareta menys en aquells casos que tinguin bona salut que s’utilitzarà el respirador.

És a dir, la Generalitat i el departament de Salut estan fent un veritable cribatge sobre qui mor i qui es salva enfront la pandèmia del coronavirus i la crisi del col·lapse sanitari a Catalunya.

A més, un altre dels punts nombrats en el document és el que té relació amb les residències d’ancians o amb els seus domicilis. I és que també es recomana no enviar a l’hospital a ancians amb sintomatologia molt greu. “Quan s’observi futilitat de mesures terapèutiques, es pot deixar el pacient al domicili, sempre que es pugui assegurar amb la xarxa d’atenció primària un seguiment i cures pal·liatives”.

Et pot interessar: La nostra gent gran, en perill

Però la realitat ja s’ha avançat al document de salut. I és que avui s’ha conegut la xifra total de 362 ancians morts que estaven en residències d’ençà va començar l’Estat d’alarma, el passat 15 de març. Però no fa falta anar a les dades dures, ja que durant les últimes setmanes han sigut diferents testimonis de treballadores auxiliars de residències denunciant la situació ultra precaria enfront la crisi.

Et pot interessar: Veus de treballadores de les residències i domicilis contra la precarietat

La consellera Vergés ho nega, la realitat ho confirma

No obstant, la consellera de Salut, Alba Vergés, declarava ahir dimarts que “els criteris clínics prevalen per sobre de tot”, i creu que “s’aplicarà la intenstiat terapèutica que mereixi cada persona”, negant així les instruccions que apareixen en el document oficial.

Però les paraules se les emporta el vent i els fets parlen per si sols. I és que ja són centenars, per no dir milers, els casos de persones majors de 80 anys que s’han vist excloses i apartades del sistema sanitari en alguns hospitals de Barcelona per manca de recursos. La situació de falta de materials està obligant al personal sanitari a fer una autèntica criba entre els seus pacients -en criteris d’edat i estat de salut- que en definitiva els obliga a triar entre qui viurà o qui morirà.

Les recomanacions també s’empren en termes econòmics, com ara quan es parla de “l’escàs benefici”, que suposen els avis i àvies de més de 80 anys, quelcom que fa pensar que s’està valorant menys la vida que el capital, i és que això és el capitalisme.

El fet que Govern de la Generalitat porti retallant milions d’euros en sanitat pública en les últimes dècades -amb la gestió de partits del Règim com PP i PSOE- està fent visible la precarietat de condicions en les que s’ha quedat la sanitat, fruit de l’espoli i del benefici capitalista.

I és que des que va començar a governar CiU amb Artur Mas al capdavant en 2010, el pressupost del departament de Salut ha passat de 10.000 milions a 8.000 en només tres anys i a la sanitat pública, desprès de deu anys, hi ha un 30% menys de llits i un 40% menys de quiròfans.

Enfront això, és torna necessari exigir la posada de forma efectiva i immediatament de tots els mitjans de la sanitat privada a disposició de la pública, i no només de paraula, tal i com fan des del Goven de Quim Torra. Fa falta amb urgència que tot el material disponible, guants, mascaretes, desinfectants, EPIs, i ni parlar de respiradors artificials i llits, del que disposen a la privada passi a mans de la pública.

Però perquè tots els recursos de la privada i també de la industria farmàceutica estiguin a l’abast de la sanitat pública, perquè els nostres avis i àvies també puguin accedir a la UCI i als respiradors, sense cribatges ni seleccions, és necessari que tot això estigui també en mans de comités formats per les treballadores i treballadors sanitaris, que son els qui de veritat en faran un ús adequat, transparent i democràtic.

Alhora, és important posar solucions d’emergència també a la situació de les residències de gent gran. En primer lloc hem d’exigir que és faci el test de la Covid-19 a totes les treballadores i residents, com a part de la població de més risc enfront el virus. Però també que totes les residències privades passin a ser públiques, sense compensació econòmica, i gratuites per a les families que es troben actualment sense recursos.

No obstant, tot això no serà possible sense tocar els beneficis dels capitalistes i de les grans empreses de l’Ibex 35. Cal un veritable “pla de xoc” alternatiu a les mesures dels governs, central i autonòmics, per fer front aquesta situació i perquè els sectors més desprotegits i amb més manca de solucions enfront l’ermergència sanitaria de la societat deixem de ser els únics que paguem les crisis socials, econòmiques i sanitaries com hem vingut fent durant tota la història.




temes relacionats

Pandèmia   /    Crisi coronavirus   /    #Coronavirus   /    En Català   /    Societat

Comentaris

Comentar