La pandèmia va arribar per a aprofundir una tendència que ja coneixíem: any a any els rics es tornen més rics, i els pobres, més pobres. En el 2021, els multimilionaris han estat de cel·lebració. Les 500 persones més riques del món (0,001% de la població) van guanyar 1 bilió de dòlars per la pujada dels mercats de valors, i per l’augment de les valoracions de tot: des de les mansions fins a les criptomonedes i les matèries primes.

El patrimoni net combinat de l’Índex de Multimilionaris de Bloomberg supera ara els 8,4 bilions de dolars, més que el PIB de tots els països excepte els Estats Units i la Xina. Ara hi ha un rècord de 10 fortunes que superen els 100.000 milions de dolars i més de 200 que superen els 10.000 milions.

La riquesa més destacada va ser la de Elon Musk, el fabricant d’automòbils elèctrics recentment triat com a "Persona de l’any" per la revista Times. La seva fortuna es va disparar a nivells només aconseguits per John D. Rockefeller. El segueix Jeff Bezos, amo d’Amazon.

A més, l’augment de les fortunes s’explica per una política fiscal laxa. Els legisladors i presidents de diversos països han intensificat la retòrica entorn dels ultra rics, amb la promesa d’una pujada d’impostos. Davant el rebuig dels multimilionaris, van retrocedir. Els rics, van sospirar alleujats.

Capitalisme humà?

I la contracara de tanta riquesa: només en 2021, 150 milions de persones van caure ràpidament en la pobresa extrema, segons dades del Banc Mundial; xifres que augmenten al ritme de la inflació. Durant la pandèmia, els més perjudicats van ser els treballadors no registrats, els desocupats i els països més pobres, que van arribar tard -i encara no arriben- en la carrera per les vacunes contra la Covid-19. Davant l’emergència sanitària global, el que prevalen són els interessos econòmics dels laboratoris.

Dues coses ens haurien de deixar pensant aquests números

Primer: la pandèmia no va afectar rics i pobres per igual. En tan sols un any de pandèmia, els rics es van fer més rics, i els pobres més pobres. A més, els números donen compte que l’augment de la desigualtat és pròpia de la dinàmica del capitalisme. Lucas Chancel, codirector del Laboratori de Desigualtat Mundial de l’Escola d’Economia de París explica que aquesta dinàmica no és per a res nova: “Des de mitjans anys noranta, la proporció de la riquesa que posseeix el 0,01% més ric del món ha passat d’al voltant del 7% a l’11%. La crisi no ha invertit aquesta tendència. La va ampliar lleugerament”.

Segon: si enmig d’una crisi sanitària global la desigualtat va augmentar de manera exorbitant, llavors totes les promeses d’un "capitalisme més noble", "més just", o més "humà", es converteixen en promeses hipòcrites dels governs de torn.

No hi ha un "capitalisme on tots guanyin" quan les majories són les eternes perdedores.