D’ara endavant les forces militars xineses realitzaran exercicis periòdics a la línia mitja de l’Estret de Taiwan segons ha informat la televisió estatal Xina. Aquestes accions es donen després del viatge de la presidenta de la cambra de representants dels EUA, Nancy Pelosi, viatge que ha tensionat les relacions polítiques entre aquest país i la Xina.

Després de la visita expressa que va realitzar la congressista, diversos avions militars i cuirassats xinesos han marcat una forta presència a la línia mitja, espai que ha estat entès com una sort de “frontera” tàcita de la qual militars d’un i un altre costat normalment no creuen. Segons la premsa i autoritats taiwaneses, els exercicis militars representen exercicis de “simulació d’atac” contra l’illa.

El viatge de Pelosi, si bé va ser criticat entre funcionaris del govern de Biden, és part de les disputes hegemòniques que es venen donant a partir de la guerra a Ucraïna i els senyals de “confiança” que està intentant donar des dels EUA a diversos aliats regionals com va ser l’OTAN a Europa, Israel al mig Orient o Taiwan en la zona de la mar meridional de la Xina, on els EUA té interessos estratègics i que han estat disputant des de fa dècades.

En els fets, els exercicis militars de l’Exèrcit Popular d’Alliberament xinès (EPL) busquen assajar el bloqueig estratègic de l’illa i demostrar d’aquesta manera la capacitat operativa que té la Xina per a reaccionar a qualsevol escenari de guerra.

Mentre des de Taiwan van interpretar el viatge de Pelosi com un suport al moviment independentista, els EUA encara no aclareix quina serà la seva política amb l’illa. I la dificultat de proposar una línia clara, esdevé de la seva política de “ambigüitat estratègica” que a través de la Llei de Relacions amb Taiwan, en el suposat cas d’un atac, el país es compromet a proporcionar mitjans per al seu defensa, qüestió que xoca amb el reconeixement de “una sola Xina” que és part integral de les relacions diplomàtiques que mantenen els EUA i la Xina des de fa dècades.

A causa de tot això és que el viatge de Pelosi no va caure bé en l’administració de Biden que suma un element més de pressió al ventall de situacions que té obert el demòcrata que entre la guerra a Europa, la inflació i la recessió, ara veu com a possible una escalada de conflicte amb el gegant asiàtic.

De conjunt tots aquests fets no són aïllats i representen el convulsionat escenari internacional que es viu en l’actualitat, on les principals potències hegemòniques del món busquen diversos camins per a fer front a la crisi econòmica post pandèmia, els altíssims nivells d’inflació que es viu en cada país, als com ara se sumen la guerra, la possible falta de combustibles en l’hemisferi nord i les tensions geopolítiques entre els EUA i la Xina.