L’imperialisme dels EUA, l’ONU i països aliats com França, preparen una nova intervenció militar colonialista a Haití sota el nom de “Missió Multinacional de Suport a la Seguretat”. Són els mateixos que van portar a Haití als nivells inaudits de crisi política i el caos social actual, amb les seves recurrents ocupacions militars estrangeres, l’espoliació i la perpetuació dels grans grups de poder i elits empresarials locals.

Els preparatius per a aquesta “Missió Multinacional” venien de fa més d’un any. Però en els últims mesos la crisi a Haití va prendre un curs vertiginós, per la qual cosa els Estats Units, països de la Comunitat del Carib (CARICOM) i altres nacions aliades, van convocar a una reunió d’emergència a Jamaica, on a instàncies de l’imperialisme dels EUA van fer renunciar al repudiat primer ministre de facto, Ariel Henry, imposat en el poder pels Estats Units tan bon punt un comandament internacional assassinés al president Jovenel Moïse, el 7 de juliol de 2021, i muntar un “Consell de Transició Presidencial” per accelerar el desplegament de la “Missió” planificada. Un “Consell” compost per figures associades amb partits polítics, coalicions i elit empresarial oligàrquica que han estat actors clau en la prolongada crisi política d’Haití.

A un mes de les revoltes antigovernamentals que van paralitzar Port-au-Prince, Les Cayes, Jérémie i altres ciutats de província exigint la renúncia d’Ariel Henry, els violents enfrontaments entre la Policia Nacional i els manifestants van deixar nombrosos ferits per bales de la repressió estatal, la crisi política va accelerar després de saber-se que el primer ministre havia declarat que no realitzaria eleccions fins a agost de 2025 quan havia de deixar el càrrec al febrer de l’any en curs. Això, més l’acció conjunta de bandes armades rivals a Port-au-Prince assetjant edificis governamentals i comissaries per forçar la dimissió del primer ministre, va augmentar la violència i la crítica situació social que van cobrar el seu lloc per decisió dels Estats Units.

Amb el govern il·legítim d’Ariel Henry imposat amb la vènia de l’imperialisme i amb el suport del Core Group, liderat pels Estats Units i del qual participen França, Espanya, el Brasil, Alemanya i el Canadà, es van aprofundir les múltiples crisis d’Haití. Va augmentar la misèria amb 1,8 dels seus 11 milions d’habitants en fam, 2,9 més que avancen cap a aquesta situació i el 60% de la població en completa pobresa, el país té a gairebé 5 milions d’habitants sense capacitat per accedir a aliments bàsics, mentre la inflació es manté per sobre del 33% i l’alça als preus de combustible és conseqüència de la política d’ajust suggerida pel Fons Monetari Internacional (FMI).

La intervenció militar i la ingerència política de l’imperialisme, de l’ONU i l’OEA, han determinat de manera considerable la crisi humanitària i a la vora d’una devastadora crisi de fam, l’accelerada descomposició de l’Estat i del règim, més el caos social que inclou a les bandes que es disputen fa anys el control del país. Estem davant les conseqüències de 30 anys d’intervencions militars orquestrades pels Estats Units (només en la història recent), aprofundint l’opressió colonial i sufocant les revoltes socials i populars.

En l’última intervenció en el marc de l’ONU anomenada MINUSTAH (Missió d’Estabilització de les Nacions Unides a Haití) entre 2004 i 2017, i en la qual diversos països d’Amèrica Llatina (inclosos Brasil, l’Argentina, Bolívia, en moments en què governava Lula, el primer govern dels Kirchner i Evo Morales) van participar o van dirigir, al costat d’altres països, una ocupació militar a comanda dels Estats Units, les tropes “de pau de la qual” van cometre violacions de drets humans, explotació sexual, almenys 2.000 violacions de dones i menors i van causar el genocidi de 30.000 haitians per la introducció de còlera en el riu més llarg del país en 2010.


Les bandes encoratjades per l’elit política i econòmica contra el poble

Les bandes, llegat de la dictadura de François Duvalier i continuada pel seu fill Jean-Claude amb els brutals “tonton macoute”, van guanyar terreny en vincles amb l’elit política i econòmica d’Haití, són cada vegada més autònomes per la dinàmica de segrestos, contraband d’armes i suport de diferents faccions del poder que depenen d’elles o les deixen actuar a la vista policial, sent encoratjades també com a grups paramilitars de contenció social, amb assassinats, violacions i linxaments per pal·liar tota rebel·lió popular.

Són els grups de poder els qui han mantingut vincles històrics amb el crim organitzat, moltes vegades a la vista de l’imperialisme, perquè gran part de l’arsenal militar amb què compten prové dels Estats Units. Algunes figures considerades potencialment influents i que serien part del “Consell de Transició”, tenen vincles amb bandes.

La violència de les bandes ha causat més de 165.000 desplaçaments interns de la població i almenys 8.400 víctimes d’assassinats, lesions i segrestos en 2023 a Port-au-Prince. La situació de dones i nenes és molt greu, hi ha una xifra incuantificable de violacions a dones i nenes, amb 1.005 supervivents de violència sexual en grup ocorreguda en 2023 en la capital i registrada per Metges Sense Fronteres. Entre l’assetjament i la brutalitat de les bandes i els abusos militars quan els Estats Units i l’ONU van dir combatre-les, han agreujat l’opressió, la crisi humanitària i causat la sortida del país de centenars de milers d’haitians.

El suposat control de les bandes i la crisi social també són excusa per a una nova arremesa militar multinacional que descoratgi les protestes i al moviment de masses disposat a combatre l’ajust econòmic del govern i els seus plans de fam. L’imperialisme no està disposat a permetre el desenvolupament de moviments amb una disposició diferent en l’acció contra la catàstrofe social en la qual ha submergit al poble haitià. Just dies abans de la renúncia d’Henry va haver-hi repressió a les protestes que exigien la seva dimissió i marxaven a l’ambaixada del Canadà.

La ingerència imperialista és una nova catàstrofe anunciada contra els treballadors, les dones i el poble pobre d’Haití. Prou de violència contra les dones i nenes haitianes! És necessària la solidaritat internacional activa amb les haitianes enfront d’aquests crims de lesa humanitat. És necessari que les dones, la joventut i el poble oprimit d’Haití, prenguin a les seves mans la lluita independent amb les seves pròpies organitzacions i per les seves demandes.


Ingerència i intervenció imperialista: aprofundiment de l’atac colonial

El Secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, va anunciar la creació d’un Consell presidencial de transició, “ampli i inclusiu que prengui passos concrets per satisfer les necessitats immediates del poble haitià” i que permeti “el ràpid desplegament de la Missió Multinacional de Suport a la Seguretat”. Després de la reunió d’emergència a Jamaica amb representants dels Estats Units, França, el Canadà, líders de la CARICOM, representants de l’ONU i Mèxic, entre altres, van definir com conjurar la crisi a Haití i van avançar cap a aquesta nova intervenció imperialista.

El secretari d’Estat dels Estats Units, Anthony Blinken, va anunciar una aportació de US $300 milions per finançar la intervenció i una “transició política”, França i el Canadà van anunciar suports logístics i financers i van aconseguir el suport dels països de la regió, inclòs Mèxic, malgrat parlar de considerar que la solució al conflicte havia de venir de l’interior del país i no per ingerències estrangeres. Al febrer, l’ONU ja va explicar que cinc països havien promès formalment tropes per a la força, sent Kenya el major contribuent conegut amb 1.500 efectius. Txad, Bangladesh, Barbados, Bahames, també van fer compromisos formals. També se sumarien Antigua i Barbuda, Surinam, Belize i l’oportunista Nayib Bukele es penja d’aquesta crisi com a restaurador de l’“ordre” sota la seva política punitiva antibandes, que exigiria finançament imperialista.

El govern brasiler de Frent Amplio de Lula, més enllà d’haver-se pronunciat per la intervenció sol·licitant "a la comunitat internacional a adoptar urgentment mesures concretes per a fer costat al país, en particular mitjançant la implementació de la Resolució 2699 (2023) del Consell de Seguretat de l’ONU, que crea la Missió Multinacional de Suport a la Seguretat a Haití (MSS)", també està estudiant actuar en la intervenció amb suport logístic o entrenant les tropes de Kenya perquè actuïn en la repressió del poble haitià. Cal recordar que el Brasil va estar al capdavant de la intervenció anterior, la MINUSTAH, en el qual es van destacar diverses figures de l’exèrcit que, uns anys després, serien membres del govern d’extrema dreta de Bolsonaro.

Estem enfront d’una política imperialista securitaria més ofensiva que les anteriors, avalada per l’ONU per a justificar més armes, entrenament i ocupació, després d’una nova ofensiva ideològica colonial alimentada pel permanent racisme contra Haití que legitima una força d’intervenció per “crear les bases de seguretat necessàries per celebrar eleccions lliures i justes i que arribi l’ajuda humanitària”, que és discrecional i militar. S’obre així un nou capítol en la llarga crisi d’ingerència imperialista i opressió dels Estats Units en el territori que va ser escenari de la revolució de 1791-1804, que va acabar amb l’abolició de l’esclavitud. Ara, el Canadà i França, part del Core Group que ha imposat presidents i enfortit faccions polítiques des de 2011, encoratgen el domini imperialista que ja impedeix al país la presa de decisions rellevants i l’incompliment de cap ordre colonial sense el seu consentiment. Al costat dels Estats Units ara augmentaran el finançament militar que cobraran amb escreix.

Aprofundir una intervenció militar multinacional a Amèrica no és aliè al marc d’interessos i tensions geopolítiques al mig Orient amb el genocidi en curs en Palestina, la continuïtat de la guerra a Ucraïna i la competència imperialista amb la Xina com un dels principals socis comercials d’Amèrica Llatina. Una intervenció imperialista a Haití, en nom de la seguretat i l’ajuda humanitària, també ho és de l’FMI i el BM, va ser decisió del govern de Trump i ara decisió del govern de Biden.

França i els Estats Units estan en primera línia dels responsables de la profunda misèria que afecta a Haití. Les potències imperialistes van fer pagar la rebel·lió de la primera república negra del món, la seva independència, aixafant al país sota un deute extern odiós, il·legítim i il·legal. Lluitem per la condonació unilateral i sense condicions del deute extern i la retirada de les tropes franceses, dels EUA i del Carib.

El poble haitià té dret a la seva autodeterminació enfront de la ingerència de Core Group, l’imperialisme i els organismes financers internacionals. Fora Core Group i l’imperialisme d’Haití!


Dones, nenes i migrants entre el racisme, la violència i la misèria

El genocidi, la brutalitat econòmica i la violència de les bandes li incomoden a l’imperialisme dels EUA fins que la crisi humanitària haitiana desborda les seves fronteres amb població migrant intentant ingressar als Estats Units. La diàspora haitiana ha augmentat en grans números els últims 14 anys i acceleradament entre 2016 i 2018, l’enduriment de la política antiimmigrant de Biden, que no li te res a envejar a la de Trump, són l’epicentre de la política bipartidista cap a l’elecció presidencial als Estats Units. Concorde a l’imperialisme, Mèxic i altres països d’Amèrica Llatina enforteixen les seves fronteres i lleis intentant frenar la migració.

A la República Dominicana l’odi racista i la xenofòbia haitiana s’estenen després de descarats discursos classistes i des de l’elit governant després de discursos d’identitat nacional, el govern dominicà ha afirmat en diverses ocasions que no rebrà haitians desplaçats per la violència sota cap circumstància. A Mèxic prop de 141.000 persones d’origen haitià van sol·licitar refugi i les detencions creixen vertiginosament cada any.

Concorde a les aliances securitaries i polítiques antiimmigrants entre Mèxic i el govern de Biden, el govern d’Andrés Manuel López Obrador ha mantingut una política de fustigació i dissolució de caravanes pels agents de l’Institut Nacional de Migració, la Guàrdia Nacional, la policia i l’exèrcit, contra persones migrants, que també enfronten la violència del crim organitzat.

Per part seva, els governs de Centreamèrica exposen als migrants a tota mena de violència i espoliació. En el cas de Costa Rica, per exemple, tant en la frontera Sud amb Panamà, com la Nord amb Nicaragua, s’han vingut creant campaments de migrants haitians. La solució del govern de Rodrigo Chaves va ser cobrar una tarifa de 30 dòlars rigorosament per a qualsevol migrant (nen o adult) perquè una ruta d’autobús els porti de Panamà a Nicaragua. Així tracten amb la misèria de centenars de milers, en un exemple de com les elits centreamericanes miren a les i els migrants.

A baix el mur fronterer, alt a la militarització de la frontera Mèxic-Estats Units! A baix les lleis antiimmigrants de l’època de Trump i que Biden ha continuat i el discurs racista i criminalitzador contra els migrants que travessen la frontera! Tots els drets per a totes les persones! Pas lliure a tots els migrants!


Alt a la intervenció militar imperialista

La profunda crisi social, econòmica i política que travessa Haití no se solucionarà amb intervencions militars dirigides per l’imperialisme dels EUA o d’organitzacions internacionals al seu servei com l’ONU o l’OEA. Al contrari, totes les intervencions no han fet més que submergir més en la misèria, el caos al poble haitià i major sotmetiment per part de l’imperialisme.

En tots els països del continent han d’alçar la veu la classe treballadora i els sectors populars contra la intervenció imperialista militar a Haití o variants d’intervenció militar en el marc de l’ONU i l’OEA. Si es concreta aquesta nova intervenció, reforçarà les apetències imperialistes a la regió. Per part seva, la multiètnica classe obrera dels EUA pot i ha de fer costat al poble haitià organitzant-se en el cor de l’imperialisme per repudiar qualsevol tipus d’ingerència imperialista, com ho comencen a fer davant el genocidi a Gaza.

Al seu torn, juntament amb els treballadors i els pobles d’Amèrica Llatina han de repudiar la criminal política del govern de Biden cap als migrants haitians que són perseguits i reprimits pels agents migratoris, com també el racisme del qual són víctimes a Amèrica Llatina.

Només la classe treballadora i el poble oprimit d’Haití poden donar una sortida davant la crisi catastròfica creada per les classes dominants i els seus governs corruptes sostinguts per l’imperialisme. És necessari que prenguin a les seves mans el seu propi destí i que rebutgin qualsevol tipus d’intervenció militar, així com qualsevol força d’ocupació disfressada de “missions de pau” o de “seguretat”. Al calor de la seva lluita el poble haitià ha de potenciar les seves pròpies organitzacions de masses posant en peus organismes d’autodeterminació confiant només en les seves pròpies forces, en la perspectiva d’un govern dels treballadors i oprimits únic que podrà donar una veritable i definitiva sortida a la crisi.

Cridem a totes les organitzacions que es reclamen antiimperialistes i democràtiques, a les quals es reivindiquen de l’esquerra obrera i socialista, de drets humans, moviments socials, als treballadors, a la joventut, a les dones que venen abanderant les seves demandes en el continent, a conjuminar força i rebutjar rotundament qualsevol tipus d’intervenció militar a Haití.

Pel dret a l’autodeterminació del poble haitià!
No a la intervenció militar imperialista!
Fora l’imperialisme colonial d’Amèrica Llatina i el Carib!
A baix l’FMI i el BM!
Per un Haití socialista en el marc d’una Federació de Repúbliques Socialistes d’Amèrica Llatina i el Carib!


ARGENTINA: Partido de los Trabajadores Socialistas (PTS) / BRASIL: Movimento Revolucionário de Trabalhadores (MRT) / XILE: Partido de Trabajadores Revolucionarios (PTR) / ESTAT ESPANYOL: Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores (CRT) / MÈXIC: Movimiento de las y los Trabajadores Socialistas (MTS) / BOLÍVIA: Liga Obrera Revolucionaria (LOR-CI) / VENEÇUELA: Liga de Trabajadores por el Socialismo (LTS) / ESTADOS UNIDOS: Left Voice / URUGUAI: Corriente de Trabajadores Socialistas (CTS) / PERÚ: Corriente Socialista de las y los Trabajadores (CST) / COSTA RICA: Organización Socialista Revolucionaria (OSR) / ITÀLIA: Frazione Internazionalista Rivoluzionaria (FIR) / FRANÇA: Révolution Permanente (RP), ALEMANYA: Revolutionäre Internationalistische Organisation (RIO).