×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Viure o sobreviure? El cost de vida suposa el 61% del salari mínim i sense comptar la despesa en habitatge

Un estudi de l'asseguradora HelloSafe assenyala que el cost de vida mitjà a l'Estat espanyol, sense comptar l'habitatge, suposa un 61% del salari mínim i un 69% del salari mitjà si comptem l'habitatge.

Roberto Bordón

dimecres 17 de maig de 2023
Facebook Twitter

La plataforma HelloSafe ha realitzat un estudi del cost de vida a l’Estat Espanyol a partir de dades de mitjanes salarials per regió i dades d’habitatge de plataformes com Idealista entre altres fonts. El resultat és clar, el cost de vida a l’Estat Espanyol suposa el 69% del salari mitjà. En dades més concretes, si partim del salari mínim interprofessional per al 2023 publicat al BOE (1.080 euros) segons aquest estudi després de pagar els costos de vida només ens quedarien 354 euros per a repartir entre lloguer, estalvi i altres despeses.

Costos de vida segons el salari mig

L’estudi diferencia els resultats segons si partim del salari mitjà i del salari mínim interprofessional. El primer, és calculat a partir de les mitjanes salarials per regió mentre que el cost de vida s’ha calculat a partir de les despeses bàsiques mensuals d’una persona, que inclouen alimentació, habitatge, transport i serveis, per a estimar el percentatge que aquestes despeses representen sobre les percepcions econòmiques dels espanyols.

El resultat és que de mitjana el cost de vida suposa un 69% del salari a nivell estatal, és a dir entre despeses de vida i de lloguer. Una xifra que en tot moment el percentatge és en relació amb el salari mitjà local, encara que la xifra varia enormement segons la província en la qual ens trobem. Per exemple, en el top 3 ens trobem: Barcelona (82%), Màlaga (81%) i Balears (80%). Mentre que altres províncies de l’anomenada Espanya Buidada el percentatge baixa considerablement: Àvila (42%), Huesca (43%) o Ciudad Real (46%). L’estudi destaca a partir del cas de Barcelona que un factor diferencial entre aquestes àmplies pujades o baixades del percentatge es troba la qüestió de l’habitatge, els prohibitius lloguers d’algunes ciutats augmenten enormement el cost de la vida.

La demanda turística s’inclou com un factor important en aquesta problemàtica. Si observem les províncies més cares, són aquelles on el boom dels pisos turístics estaria fent més mella. Per exemple, a Màlaga, el gran debat polític d’aquestes eleccions municipals gira entorn del model de ciutat que l’extensió dels pisos turístics està imposant. Tot això fa que un habitatge pugui oscil·lar dels 400 euros als 950 euros de lloguer mensual.

Et pot interessar: La crisi de l’habitatge avui, anotacions des del marxisme

A més, cal assenyalar que aquestes pujades del cost de vida no sempre estan lligades a un augment proporcional del salari mitjà. Perquè si bé Barcelona ocupa, al costat de Madrid, el lloc dels salaris mitjans més alts, el cost de vida encara sent alt té diferències: un 82% per Barcelona, enfront del 73% de Madrid. I si ens anem a altres províncies la problemàtica pot empitjorar. És el cas d’Alacant i Almeria per exemple, on malgrat tenir un salari mitjà més baix respecte a la mitjana estatal, el cost de vida arriba al 78% en el cas d’Alacant i al 72% en el cas d’Almeria.

354 euros al mes per a habitatge: el drama del salari mínim espanyol

La gràfica més alarmant d’aquest estudi és quan passem del salari mig local a una comparació respecte al salari mínim interprofessional. En aquest cas, l’estudi canvia perquè deslliga del cost de vida la despesa de lloguer, una diferència important, perquè pot ser una manera de maquillar una crua realitat social.
Segons aquest estudi, la despesa de vida sense contar lloguer, és a dir, despeses en transport, roba, esport o entreteniment, aliments i serveis, suposa un 61% del salari mínim interprofessional publicat al 2023 segons el BOE. Així, de 1.080 euros només quedarien 354 euros per a repartir entre lloguer, estalvi i altres despeses, és a dir, que es torna un malson la supervivència.

I és que a pesar que ens parlin d’escuts socials i de suposades “conquestes” per a la classe treballadora que el Govern de PSOE i Unides Podem, la burocràcia sindical i la patronal pacten en els despatxos, la realitat és que la pobresa creix a l’Estat Espanyol. Una realitat que colpeja de ple a la classe obrera, a una joventut precaritzada que no pot emancipar-se dels seus pares, i a unes famílies que cada vegada han de fer més malabars per arribar a final de mes.


Facebook Twitter
Repressió “progressista”: Dani Gallardo serà el primer condemnat per les protestes del procés que entrarà a la presó

Repressió “progressista”: Dani Gallardo serà el primer condemnat per les protestes del procés que entrarà a la presó

Senseidrets: programes d'innovació o d'explotació de la Generalitat?

Senseidrets: programes d’innovació o d’explotació de la Generalitat?

La pagesia de Catalunya es concentra a Barcelona

La pagesia de Catalunya es concentra a Barcelona

7F | Jornada de lluita en solidaritat amb el poble palestí

7F | Jornada de lluita en solidaritat amb el poble palestí

Eleccions Galícia | El PP manté la seva majoria absoluta, el BNG creix a costa del PSdG i el “vell” neoreformisme s'enfonsa

Eleccions Galícia | El PP manté la seva majoria absoluta, el BNG creix a costa del PSdG i el “vell” neoreformisme s’enfonsa

Eleccions Galícia 18-F: què pot esperar el poble treballador?

Eleccions Galícia 18-F: què pot esperar el poble treballador?

Avals públics per a la compra d'habitatge: un regal del govern “progressista” per als bancs i especuladors

Avals públics per a la compra d’habitatge: un regal del govern “progressista” per als bancs i especuladors

El govern espanyol continua venent armes a Israel en plena invasió a Rafah

El govern espanyol continua venent armes a Israel en plena invasió a Rafah