Món obrer

COVID-19

Veus de treballadores de les residències i domicilis contra la precarietat

"Diari d'una auxiliar de residència en temps d'Estat d'alarma" escrit per Laia Forner ha tingut un gran acolliment i comentaris a través de les xarxes socials. Arran d'això voliem fer un recull per visualitzar les veus contra la precarietat en moments com aquest.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

Àngels Vilaseca

@mangic_cv / Barcelona

divendres 27 de març| edició del dia

El 15 de març començava l’Estat d’alarma decretat pel Govern. Un confinament dels mes durs d’Europa, segons les paraules del mateix Pedro Sánchez, però que en els dies següents continuava mantenint a més de 10 milions de persones desplaçant-se per a anar als seus llocs de treball, i molts d’ells en sectors no essencials.

D’entre tots aquests sectors es troba també el de les auxiliars i altres professionals que exerceixen el seu treball en residències d’avis i àvies. Un sector que, al costat de les cuidadores a domicili o les internes, i al marge del personal sanitari en hospitals, són les que més estan sofrint la crisi sanitària i els contagis per la Covid-19.

Durant l’última setmana i mitja els casos de residències d’avis i àvies afectats pel coronavirus s’han anat expandint a una velocitat escruixidora. Centenars de residents estan morint i desenes d’auxiliars estan infectades.

Arran de tot això, Laia Forner, una jove auxiliar en geriatria, va prendre la decisió de reflectir en primera persona no només el drama que s’està vivint actualment a les residències, sinó també les exigències i l’organització durant aquests dies per part de les auxiliars a través de Diari d’una auxiliar de residència en temps d’Estat d’alarma.

La sèrie escrita per Laia Forner ha tingut en els primers dies un gran acolliment pels lectors d’Esquerra Diari i un molt bon seguiment a través de les xarxes, amb desenes i desenes de comentaris que reflecteixen encara més la precarietat laboral en sectors com el de residències i molts altres. Vegem, a continuació, alguns dels més destacats:

Veus de treballadores de les residències i domicilis contra la precarietat

A les xarxes moltes persones s’han solidaritzat amb la situació que viuen les auxiliars de residències i amb els avis i àvies.

A moltes residències ens les veïem magres per gestionar els guants i fa dies que portem les mateixes mascaretes, exposant-nos a nosaltres mateixes a ser les que acabem infectant als nostres avis. Perque els EPIs disponibles són només per quan és detecta algun símptoma en lloc de prevenir-los. O pitjor encara, en alguns centres el poc material del què disposem està requisat pels pròpis gerents, quan les que ens juguem la salut, minut a minut, som les treballadores. Laia Forner

Margarita Marga Jofre Justribo Una pena, ja va malament en epocas normals! He estat treballant 10 anys allí i he deixat la meva salut. Companyas ànims, molts ànims, se lo dur k és i m’imagino per lo k esteu passant. Tothom parla d’hospitals, de metges i infermeres, ningú parla d’auxiliars d’aquelles persones que són les primeres d’estar en contacte directe amb els malalts, amb els nostres avis. D’adonar-se de que la cosa no va b i en donar la veu d’alarma! Cuideuvos molt! En aquests moments molts ànims sou imprescindibles.

Com si l’hagués escrit jo!!!! Així m’he sentit quan l’he llegit. Amb l’única diferencia que jo treballo en un centre de gairebé 200 residents. Nervis, por, angoixa cada dia que haig d’anar a treballar, sense mitjans de protecció i negatives constans a les nostres demandes tan essencials. Gràcies per les teves paraules i molts ànims.

Merce C. S. M’identifico plenament, tambe soc Tcai.

Manel E. Totalment d’acord, exactament li passa al mateix a la meva filla, i penso com vindra a casa despues de la jornada criminal ...perdo laboral i sense medis... guants, mascaretes, bates etc etc. I els directors els hi importa una m... La seva plantilla... Ells/es nomes volen CASH , trist pero real, molta força a totes/ts.

Però també moltes auxiliars de residències s’han sentit identificades amb Laia Forner i han denunciat a més les seves pròpies situacions en un sector que fa dècades que perviu en la precarietat.

Aquests dies veiem com l’emergència del coronavirus està multiplicant per mil una situació de precarietat laboral que sofreix el sector de les residències geriàtriques. Molt abans de la pandèmia les jornades eren interminables amb horaris de més de dotze hores, plantilles reduïdes al mínim en els moments de major càrrega de treball com són les higienes i amb tasques que no pertoquen als auxiliars com l’atenció més cognitiva cap als residents o el servei de bugaderia. Laia Forner

Marta Castell Borras Falta una cosa a mencionar y muy importante y es la miseria de salario que nos pagan.

Pili Vega Becerra Hay residencias privadas que en circunstancias normales les dan a las trabajadoras una caja de guantes y un tubo de crema para todo el mes y apañatelas. Es decir y hablando en plata, le quitas la caca a un abuelete y con los mismos guantes al siguiente y poquita crema para que te dure todo el mes! Esto es real, tal cual, y las familias pagando un dineral y encima viene de visita la hija del jefe con bolsos y zapatos de 600€ o mas! Señores esto pasa en una residencia de Barcelona que yo conozco, pero seguro que hay mas.

Dones Crochet A ver si esto sirve para entender q un auxiliar no puede atender más de 15 pacientes mientras los dueños de residencias se hacen millonarios.

A més, moltes dones treballadores d’altres sectors també han vist la seva precària situació reflectida en aquests dies de col·lapse sanitari i no han dubtat a denunciar-ho.

V. P. M. El sector limpieza pasamos por lo mismo.... es una pena.

Pili Carbajo Jose Las trabajadoras domiciliarias del SAD estamos igual. Hoy, despues de una semana nos han dado 2 mascarillas. Ya no es por nosotras es por la personas atendidas y por nuestras familias.

Albena Aceva Yo trabajo con gente de alto riesgo también y me tuve que hacer una mascarilla de botella de zumo (aunque parezco muy ridícula 🤷‍♀️), tras esperar más de un mes en la lista de espera de una farmacia. Espero que no nos contagiamos y si me contagió yo que no lo podré trasmitir a los demás. 🙏🙏🙏

Altres treballadores denunciaven també la responsabilitat de la classe política respecte a la crisi sanitària i la precarietat que es viu en aquests sectors.

Perquè encara no ha sortit cap responsable polític de sanitat a Catalunya a explicar com pal·liar el col·lapse?

Paquita Moreno Llegeix, pareix que parlen del vostre geriatric, tots estan iguals, son uns pocavergonyes els qui els gestionen i fan presupostos, els nostres polítics.

Inmaheart Chérie Una societat que permet el.maltracte a persones en situació de vulnerabilitat...és una societat malalta i que va contra ella mateixa. Què trist! La teva carta, però, és un senyal, un més, que no tot està perdut. Gràcies!!!

Finalment, alguns comentaris anaven també en la direcció de prendre mesures excepcionals en moments en els que les direccions de les empreses només estan mirant per a salvaguardar els seus beneficis.

Em sembla urgent imposar també la gratuitat i que totes les residències privades passin a ser públiques per a garantitzar la salut dels sectors més vulnerables. Laia Forner

Antonia Totalmente de acuerdo. Todas públicas y que les lleguen los recursos necesarios. Pero entonces que dejen de pagar las familias.

Diari d’una auxiliar de residència en temps d’Estat d’alarma

Nosaltres també lluitem a primera línea: Diari d’una auxiliar de residència en temps d’Estat d’alarma [II]




temes relacionats

Crisi coronavirus   /    #Covid-19   /    Crisi sanitària   /    #Coronavirus   /    Món obrer   /    Precarietat laboral   /    Gènere i sexualitats   /    Món obrer Estat espanyol   /    Política Estat espanyol   /    Societat

Comentaris

Comentar