Es tracta d’una sentència pionera emesa pel TSJC que possibilita la seva aplicació a la totalitat de les empreses públiques, donat el rang jurídic del tribunal que ha emès el veredicte i les raons argumentades per a la seva implementació.

L’empresa que ha aconseguit aquesta important victòria judicial, Sincrotró Alba, està situada a Cerdanyola del Vallés i dona ocupació a 233 treballadors. Allà han aconseguit aquesta rebaixa horària que ja és ferma, perquè el tribunal ha desatès el recurs interposat per la direcció de l’empresa pública. I aquesta ha mostrat la seva intenció de no recórrer i executar el contingut de la sentència. Alguna cosa que fixa un precedent molt important per al conjunt de les empreses públiques i que pot beneficiar a milers de treballadors i treballadores de tot l’Estat espanyol, perquè l’aplicació del criteri de reducció horària fins a les 37,5 hores setmanals com a màxim, pot implicar significatives reduccions horàries anuals al sector públic.

Tanmateix, això implicaria que el Govern i la ministra de Treball, Yolanda Díaz, donessin instruccions a les direccions executives de totes les empreses públiques perquè s’apliqui la sentència, sense necessitat de recórrer als tribunals. Si ho fessin, es podria crear l’ocupació pública necessària per a cobrir les hores que deixaran de realitzar-se, sempre que no es recorri a una barra lliure d’hores extraordinàries. No obstant això, res indica ara com ara que vagin a actuar en aquest sentit.

Un altre tret interessant de la sentència, que és d’aplicació immediata, és el fet que les treballadores i treballadors hauran de cobrar per la totalitat de les hores extres que han realitzat durant els últims anys que han estat treballant 2,5 hores de més cada setmana, sobre el màxim horari legal possible. Alguna cosa que d’aconseguir-se suposaria un ingrés extra d’un volum important i seria molt ben rebut, en un moment de forta alça inflacionària que ha suposat un atac als nivells de vida.

La baralla judicial que ha finalitzat amb èxit, l’ha donat el sindicat CGT de l’empresa Sincrotró Alba. Aquesta arrenca el 28 de febrer de 2019, quan la secretaria de Funció Pública va dictar una resolució segons la qual es determinava que la jornada laboral ordinària per al conjunt de l’Administració Pública s’establia en 37,5 hores setmanals. Aquesta ordre, i és el que ha valorat el tribunal en la seva decisió, té un nivell reglamentari que fa que sigui aplicable per a tot el sector públic, encara que puguin existir acords específics, com a convenis propis o sectorials. I més enllà de si es tracta directament d’organismes de les administracions públiques o d’empreses del sector públic. Perquè aquesta reglamentació té característiques que pel seu rang d’aplicació s’executa en funció del que es denomina jurídicament “jerarquia normativa” i afecta a la totalitat del sector públic.

De fet, encara que no s’havia reconegut fins al moment aquest dret i només a conseqüència de la sentència i per a una única empresa pública, aquesta jerarquia normativa s’ha aplicat profusament durant el Govern del PP de Rajoy, però en sentit invers. Per a aplicar fortes retallades laborals i socials que es van implementar a conseqüència de la crisi de 2008 a partir de l’any 2012. Aquests van ser la supressió de la paga extra de nadal per a tot el sector públic, els increments horaris, o l’eliminació de tots els convenis del complement per les incapacitats transitòries. Mesures que es van aplicar de manera generalitzada a la totalitat de treballadors del sector públic, més enllà de si estaven a organismes de l’Administració o a empreses del sector públic. I tot això, és clar, malgrat comptar amb acords previs amb horaris i condicions més favorables regulats per conveni.

La directora de l’empresa pública Sincrotró, Caterina Biscari, ha declarat: “complirem la sentència. Haurem de veure-ho com una oportunitat per a optimitzar els temps de treball i intentar mantenir la mateixa productivitat i el servei a la ciència que fem”. Afegint que la direcció de l’empresa està estudiant com adaptar-se a la decisió judicial i “renunciar” a les dues hores i mitja de treball setmanal de cadascun dels 233 empleats. I que reclamaran més contractacions per a compensar la reducció horària.

Aquesta sentència, que afecta les empreses del sector públic i que ha estat un rotund èxit per a la CGT és un exemple i obre el camí a la lluita per la reducció de les hores de treball sense reducció salarial. Una lluita que ha de generalitzar-se i estendre’s al conjunt de la classe treballadora, amb baralla no sols als jutjats sinó fonamentalment amb l’acció directa i els mètodes de lluita de la nostra classe (manifestacions als carrers, vagues sectorials i generals, ocupacions de centres de treball) de manera unitària, coordinada i independent. Per a plantejar la lluita per una reducció generalitzada de la jornada laboral.