El present article és part de la secció "Comunicats de guerra de la premsa internacional", on es publiquen articles de diferents mitjans, inclosos els de la premsa burgesa internacional, que poden ser d’interès per als nostres lectors per al seguiment del conflicte. Aquestes no reflecteixen l’opinió editorial de l’Esquerra Diari.
"La guerra a Ucraïna és com un poderós terratrèmol que tindrà un efecte dominó en tota l’economia mundial, especialment als països pobres". Així va descriure la cap de l’FMI, Kristalina Georgieva, l’impacte de la guerra en l’economia mundial. Ningú pot estar segur de la magnitud d’aquest terratrèmol, però fins i tot des del punt de vista més optimista, danyarà significativament les economies i els mitjans de subsistència no sols de la població d’Ucraïna i Rússia, sinó també de la resta dels 7 mil milions de persones a tot el món. I està succeint just quan l’economia mundial suposadament s’estava recuperant de la caiguda en la producció, els ingressos i els nivells de vida que va sofrir per la pandèmia de COVID en 2020, que va ser la contracció global més àmplia i profunda (encara que relativament curta) en més de cent anys.
Però comencem amb la mateixa Ucraïna. Ja 3 milions de persones han fugit del país per les bombes i la destrucció de les seves llars i altres 6 milions han estat desplaçades dins del país. Com en totes les guerres, s’han perdut vides i mitjans de subsistència. Des del punt de vista econòmic, un recent informe del personal de l’FMI va concloure que el país estava paralitzat. "Amb milions d’ucraïnesos fugint de les seves llars i moltes ciutats sota bombardejos, l’activitat econòmica ordinària ha de suspendre’s en gran manera". Després estan els mals físics. Fa una setmana, l’assessor econòmic del president ucraïnès va calcular els danys en 100.000 milions de dòlars. La meitat de les exportacions del país depenen del port de Mariupol, que ara sofreix el setge més salvatge.
La projecció temptativa de l’FMI és que la producció caigui un 10 % en 2022, si la guerra no dura gaire. I això comença a semblar optimista, com comenta l’FMI: "Els riscos a la baixa són extremadament alts". Aquest 10% es compara amb una disminució de la producció del 6,6% en 2014, a la qual va seguir una disminució de poc menys del 10% en 2015, durant l’anterior conflicte entre Rússia i Ucraïna en l’est del país. No obstant això, l’FMI va advertir que "les dades sobre la contracció del PIB real en temps de guerra (l’Iraq, Líban, Síria, Iemen) suggereixen que la contracció de la producció anual podria arribar a ser molt major, en el rang del 25-35%".
Després està Rússia. La invasió de Putin ha provocat una resposta sense precedents en forma de sancions econòmiques i d’un altre tipus contra els amics i simpatitzants de Putin i contra els seus bancs i institucions, la qual cosa ha portat fins i tot a la confiscació de les reserves de divises del país i a un augment dels intents de bloquejar o boicotejar les exportacions russes (incloses petroli i gas). Impedir que el banc central rus desplegui les seves reserves internacionals i fer que sigui impossible que liquidi els seus actius és part d’una guerra econòmica dissenyada per a soscavar l’economia i l’esforç bèl·lic de Rússia. El ministre de finances francès va dir que "estem lliurant una guerra econòmica i financera total contra Rússia, Putin i el seu govern".
L’economia russa no és gran en comparació amb les economies del G7. En total, la força econòmica dels països que van imposar sancions a Rússia ascendeixen a un PIB anual de 50 bilions de dòlars en comparació amb els insignificants 4 bilions de dòlars de Rússia i Bielorússia.
I quan es tracta de potència de foc militar, els països de l’OTAN gasten molt més que Rússia.
Llavors, una combinació de pertorbacions econòmiques, sancions dels països de l’OTAN i una inflació en espiral portarà a l’economia russa a un precipici. Els pronòstics de la contracció de la producció varien. El consens el situa en al voltant d’un 8% de caiguda enguany.
Però l’Institut Internacional de Finances (IIF), que analitza de prop els fluxos d’exportació i importació russos, així com els fluxos de capital, és molt més pessimista i espera una caiguda del 15%, cosa que no s’experimenta a Rússia des del col·lapse de la Unió Soviètica en la dècada de 1990, portant l’economia russa de tornada als nivells de fa més de vint anys.
L’ús de sancions econòmiques contra un país del G20 com Rússia no té precedents. Mostra el paper que poden jugar les ’sancions’ com a alternativa a l’acció militar contra els governs que no segueixen els desitjos i dictats de l’imperialisme en el segle XXI.
Sobre això, l’historiador econòmic Nicholas Mulder acabava de publicar un llibre titulat "L’arma econòmica: l’augment de les sancions com a eina de la guerra moderna". Mulder assenyala que les sancions econòmiques van començar a ser utilitzades per les potències imperialistes quan es va crear la Lliga de Nacions després de la Primera Guerra Mundial. Els principals poders de la Lliga "van creure que havien equipat a l’organització amb un nou i poderós tipus d’instrument coercitiu per al món modern". El llavors president dels Estats Units, Woodrow Wilson, va descriure les sancions econòmiques com "una cosa més tremenda que la guerra" que podria fer "fer entrar en raon a una nació tal com l’asfíxia elimina de l’individu totes les inclinacions a lluitar". No hi hauria necessitat d’emprar la força. "És una solució terrible. No costa una sola vida fora del país boicotejat, però genera una pressió sobre ella que, des del meu punt de vista, cap nació moderna podria resistir". En aquest sentit, les sancions em recorden als setges medievals, on les ciutats se sotmetien per fam, sense acció militar. Les sancions econòmiques van ser una nova arma del segle XX juntament amb les armes químiques i les bombes nuclears.
Mulder argumenta que les sancions econòmiques van ser utilitzades primer pels imperialistes europeus contra els pobles que vivien fora del ’món civilitzat’. Després, l’ascens dels EUA al poder global en el segle XX va veure tant sancions negatives (embargaments de petroli) com a sancions positives (préstec i arrendament). "El ’sancionisme’ dels Estats Units ha estat modelat per tres factors: el seu domini militar únic, la inflexió ideològica de la política de la Guerra Freda i el paper dels mercats financers dels Estats Units en l’economia mundial".
John Maynard Keynes va veure les sancions ’positives’ com a beneficioses, és a dir, a través de l’ajuda i el subsidi als bons, mentre s’aplicaven prohibicions, bloquejos i càstigs als dolents. I va considerar que la sanció al sistema financer va ser la més poderosa, i això ara s’està posant en pràctica contra Rússia. Per descomptat, com més gran i més poderós sigui un país, i com més feble i menys ferm sigui aplicat per una aliança de països, menor serà el seu impacte.
Però, què passa amb l’impacte global del conflicte? Encara que Rússia i Ucraïna són relativament petits en termes de producció, són grans productors i exportadors d’aliments, minerals i energia clau. Junts, Ucraïna i Rússia representen més d’una quarta part del comerç mundial de blat i una cinquena part de les vendes de blat de moro. Com més temps romanguin les forces russes a Ucraïna, com més temps romanguin inactius els tractors i recol·lectores per a collir els cultius de la nació, amenaça la seguretat alimentària molt més enllà de la regió, va advertir l’FMI.
Per exemple, Egipte importa el 80 % del seu blat de Rússia i Ucraïna. Amb molts països a Àfrica i Mitjà Orient exposats de manera similar, Europa aviat podria tenir una altra crisi migratòria, a més de milions de refugiats ucraïnesos. Després està el paper d’Ucraïna en el subministrament de molts dels gasos rars que es necessiten en els processos industrials, com el neó, el criptó i el xenó, inclosa la producció de semiconductors ja assetjada.
L’energia és el principal canal de vessament cap a Europa, ja que Rússia és una font crítica d’on prové la importació de gas natural.
Això afectarà la producció en tota Europa.
L’FMI va calcular que "la prolongació de l’agressió de Rússia cap a Ucraïna, a més de les pèrdues humanitàries i econòmiques, també donarà lloc a importants efectes indirectes a tot el món: deterioració de la seguretat alimentària, augment del procés energètic i de matèries primeres, augment de les pressions inflacionàries, interrupció de les cadenes de subministrament, augmentant la despesa social per als refugiats i augmentant la pobresa. El mal econòmic global d’aquesta guerra serà devastador".
En el seu informe, l’OCDE també va presentar un panorama ombrívol si la guerra continua per molt més temps: "el creixement global podria reduir-se en més d’1 punt percentual, i la inflació global augmentaria en prop de 2 ½ punts percentuals en el primer any complet després del començament del conflicte. Aquestes estimacions es basen en el cas que els xocs dels mercats financers i de matèries primeres vists en les dues primeres setmanes del conflicte persisteixen durant almenys un any i inclouen una profunda recessió a Rússia, amb una caiguda de la producció de més del 10% i un augment de la inflació de gairebé a 15 punts percentuals".
I si les importacions d’energia des de Rússia cauen un 20%, sigui mitjançant sancions o contrasancions, la producció bruta de les economies europees es reduiria en més d’1 punt percentual, amb diferències significatives entre països.
La consultora McKinsey també va predir resultats desagradables per a les economies europees en particular. En l’escenari esperat per McKinsey, en el qual s’albira la fi de les hostilitats en la segona meitat de 2022 i les sancions no s’estenen al sector energètic (de manera que les exportacions d’energia de Rússia a Europa continuen fluint), McKinsey calcula que el creixement del PIB en l’eurozona i Alemanya s’estancaria en 2022, però després es recuperaria fins al 2,1% en 2023 i el 4,8% en 2024. Això ja és bastant dolent, així i tot si es produeix un conflicte prolongat que intensifiqui la crisi dels refugiats a Europa Central i si els països occidentals i Rússia amplien encara més les sancions, provocant el tancament de les exportacions de petroli i gas de Rússia a Europa; llavors l’eurozona entraria en recessió en 2022 i 2023, encapçalada per Alemanya.
I així com va haver-hi ’cicatrius’ a llarg termini en les economies capitalistes després de la Gran Recessió de 2008 i la crisi de la pandèmia de COVID de 2020, el conflicte Ucraïna-Rússia està agregant més mal. La ’globalització’ (l’extensió del comerç mundial i els fluxos de capital) va ser una important contratendència de les economies imperialistes a la caiguda de la rendibilitat del capital productiu a escala nacional en les últimes dues dècades del segle XX. Però la globalització, l’expansió dels fluxos de capital i el comerç imperialistes sense traves, vacil·lant en el segle XXI i sota l’impacte de la Gran Recessió, va fer marxa enrere. La rendibilitat mundial va caure gairebé a mínims històrics. Aquesta és la causa subjacent de la intensificació de les crisis econòmiques i els conflictes geopolítics en les últimes dues dècades.
I ara, que aquesta guerra aparentment ’regional’ que s’ha convertit en un problema mundial podria alterar fonamentalment l’ordre econòmic i geopolític mundial, a mesura que canvia el comerç d’energia, es reconfiguren les cadenes de subministrament, es fragmenten les xarxes de pagament i els països reconsideren les tinences de divises de reserva. Després del període Trump d’aranzels proteccionistes dels EUA contra la Xina, Mèxic i Europa, ara existeix aquesta major tensió geopolítica, la qual cosa augmenta encara més els riscos de fragmentació econòmica, especialment per al comerç i la tecnologia.
Després està el deute. La pandèmia de COVID-19 va coincidir amb un nou augment ràpid de l’endeutament empresarial. El deute corporatiu ja havia anat augmentant a escala mundial des de 2007, però la crisi de la pandèmia ha portat a un fort augment addicional. L’endeutament de les empreses estatunidenques va augmentar un 12,5% entre 2018 i 2020, molt més que l’augment de tota la dècada anterior a la COVID-19.
El següent gràfic mostra el deute com % del PIB.
Ara, la caiguda del creixement de la producció, fins i tot la recessió, la inversió més feble i la menor rendibilitat empresarial, juntament amb l’augment de la inflació, amenacen de provocar fallides generalizades entre els ’zombis’ i els ’àngels caiguts’ corporatius. Això fa que els plans dels bancs centrals d’augmentar les taxes d’interès per a controlar l’acceleració de la inflació siguin almenys difícils i impossibles com a màxim. Una anàlisi empírica recent reconeix que "quan el nivell de deute empresarial és prou alt, una política monetària contractiva fins i tot augmenta la inflació", recordant l’episodi d’estagflació dels anys setanta després dels ’xocs’ petroliers de llavors. El document conclou que "el nostre treball suggereix que la política monetària no serà efectiva per a reduir la inflació cap a un aterratge suau. Això significa que, en última instància, els bancs centrals han de triar entre generar una recessió, amb fallides significatives, o acceptar una estagflació contínua".
L’economista ’liberal’ Martin Wolf, està profundament preocupat. "Un nou món està naixent. L’esperança de relacions pacífiques s’està esvaint... Ningú sap el que passarà. Però sabem que això sembla ser un desastre... La combinació de guerra, xocs de subministrament i alta inflació és desestabilitzadora, com va aprendre el món en la dècada de 1970. La inestabilitat financera ara també sembla molt probable. Sembla segur un episodi prolongat d’estagflació, amb grans efectes potencials en els mercats financers. A llarg termini, és probable el sorgiment de dos blocs amb profundes divisions entre ells, igual que una reversió accelerada de la globalització i la subordinació dels interessos comercials als de la geopolítica. Fins i tot la guerra nuclear és, per desgràcia, concebible".
Wolf afirma que aquesta guerra és una batalla entre les forces de la ’democràcia’ (representades per l’OTAN) i les forces de l’’autocràcia’ (representades per Rússia i la Xina). Això no té sentit: on encaixa Aràbia Saudita, aliat de l’OTAN, o la dictadura militar a Egipte, o l’autocràcia del membre de l’OTAN, Turquia, en aquesta categorització? En canvi, el conflicte Rússia-Ucraïna ha exposat les creixents contradiccions en l’economia capitalista mundial entre les potències imperialistes, d’una banda, i aquells països que intenten resistir les polítiques i la voluntat de l’imperialisme.
La cap de l’FMI, Georgieva, va dir que "vivim en un món més propens a les commocions". Sí, les commocions han estat cada vegada més fortes i ràpides durant el segle XXI. Georgieva va continuar: "I necessitem la força col·lectiva per a fer front als cops que venen". Per descomptat! Però no és la voluntat col·lectiva de les potències capitalistes la que pot fer front a aquestes commocions: han fracassat en el canvi climàtic; sobre prevenir i detenir la pandèmia de COVID; i acabar amb la pobresa i mantenir la pau mundial. En canvi, tot dependrà de la voluntat col·lectiva dels treballadors organitzats.
