CONTRAPUNTO

Trotsky i la Revolució espanyola

En el marc del 80 aniversari de l'assassinat de Leon Trotsky, Esquerra Diari presentem aquesta sèrie amb alguns dels seus principals escrits sobre el procés revolucionari comprès des de la caiguda de la monarquia al 1931 fins a la fi de la guerra civil.

Santiago Lupe

Barcelona | @SantiagoLupeBCN

dilluns 20 de juliol| edició del dia

Aquest cap de setmana es compleixen 84 anys de l’inici de la guerra civil espanyola. El cop feixista que començava al protectorat colonial espanyol del Marroc el 17 de juliol, s’estenia per la península entre el 18 i 19 de juliol.

Si del govern del Front Popular i la Generalitat hagués depès els generals colpistes s’haguessin fet ràpidament amb el poder i el control de tot el territori. En aquelles hores decisives es van esforçar el cridar a la calma i exhortar al fet que la classe treballadora romangués a les seves cases, mentre ells intentaven unes infructuoses negociacions amb els militars revoltats. El temor al fet que la derrota del cop donés un impuls definitiu a la revolució social pesava més que la por a l’aldarull facciós.

Afortunadament, les consignes governamentals no van ser ateses per la classe treballadora. Per mitjà de les seves organitzacions de base, fonamentalment els sindicats, van organitzar la resistència en tot just hores. En aquells llocs on la classe obrera va prendre els carrers, va aixecar barricades i va aconseguir armar-se, el cop va ser derrotat. El feixisme no aconseguia imposar-se en un sol acte. S’obria així una llarga guerra civil, que en el seu primer any coincidiria amb la major revolució social de tota la història d’Europa occidental.

El com es va derrotar el cop militar explica el que va passar en els dies i setmanes posteriors. La classe obrera es va fer amb el control de l’economia mitjançant les col·lectivitzacions, va organitzar les milícies i la vida social i política en pobles i ciutats. Les grans fàbriques metal·lúrgiques es van reconvertir en fàbriques de blindats, els hotels de luxe en clíniques o menjadors populars, els pagesos pobres van expropiar d’un sol cop les grans propietats i van començar a treballar-les col·lectivament...

El viscut en aquests tres dies de juliol també evidenciava, una vegada més, la que va ser la dinàmica de la revolució espanyola des del seu inici amb la caiguda de la monarquia a l’abril del 1931. Una classe treballadora que en la seva acció se separava cada vegada més de les seves direccions tradicionals, bé fossin socialistes, anarquistes o estalinistes. La seva embranzida i aspiracions tenia que permanentment superar i desbordar la política conciliadora dels seus dirigents. De no haver-ho fet en aquesta ocasió, el cop i les “depuracions massives” s’hauria imposat en hores, com va passar en places del moviment obrer tan importants com Zaragoza.

León Trotsky graficaba així aquesta dinàmica: “el camí de lluita seguit pels obrers tallava en tot moment sota un determinat angle, el de la direcció i, en els moments més crítics, aquest angle era de 180°”. Les jornades de juliol i les de maig del 1937, quan la classe obrera de Barcelona va haver de defensar des de les barricades la seva revolució contra la Generalitat, el govern de la República i els estalinistes, van ser els moments més aguts d’aquesta separació.

El revolucionari rus va seguir atentament els esdeveniments a l’Estat espanyol des de l’inici de la dècada fins al seu assassinat a Coyoacán per un agent estalinista, precisament d’origen català, al 1940. No ho va fer com un mer espectador, sinó en un viu intercanvi i lluita política tant amb les direccions obreres tradicionals que operaven pel desviament i la derrota d’aquest procés, com amb el grup de l’Esquerra Comunista primer, dirigit per Andreu Nin, i el POUM després, que tenien l’oportunitat i la responsabilitat de construir un partit revolucionari que pogués jugar el paper de direcció alternativa quan les masses fessin l’amarga experiència amb aquesta falsa direcció.

Ho feia convençut que la revolució espanyola podia tenir a més una gran transcendència en un món que, després de la crisi de 1929, s’encaminava de nou a una cruïlla entre revolució i contrarevolució. Un triomf del proletariat espanyol podia ser el tret de sortida per a una nova onada revolucionària a Europa i el món, l’única sortida progressiva possible al curs guerrerista entre les potències imperialistes que estava conduint a la Segona Guerra Mundial.

Alhora, una revolució social era la millor embranzida possible perquè la classe obrera de l’URSS pogués aixecar-se i protagonitzar una revolució política que escombrés amb el règim estalinista que havia expropiat la revolució d’octubre i s’havia convertit en un gran agent contrarevolucionari mundial, com demostraria posant-se al capdavant de l’aixafament armat de la mateixa revolució als carrers de Barcelona.

Els escrits de Leon Trotsky sobre aquesta intensa dècada constitueixen un valuós llegat. Tant per conèixer en profunditat els esdeveniments, les tendències socials i polítiques profundes que estaven en joc, la política dels diferents corrents obrers -moltes vegades mitificada o directament desconeguda-... com per descobrir les batalles polítiques i estratègiques que el que va ser el fundador de la IV Internacional va donar des del seu exili perquè emergís una organització revolucionària que fes possible la victòria.

Un llegat que val la pena ser conegut no tampoc com a espectadors de la història, sinó com una font d’aprenentatges per aquells joves i treballadors que en ple segle XXI, enmig d’una crisi sistèmica com l’actual, aspiren al fet que els processos revolucionaris que puguin donar-se en els pròxims anys puguin guanyar i establir les bases per construir una societat lliure d’opressió i explotació.

En el marc d’aquest aniversari i del 80 aniversari de l’assassinat de Leon Trotsky que es complirà aquest mes d’agost, des d’Esquerra Diari inaugurem una secció especial en la qual anirem publicant alguns dels escrits del revolucionari rus sobre les principals etapes i esdeveniments de la revolució espanyola. Tots els textos són part de la compilació que des de l’IPS León Trotsky publiquem l’any 2014 sota el títol “La Victòria era Possible” i la lectura de la qual recomanem.

Comencem avui amb l’article[“La Revolució espanyola i les tasques dels comunistes”-https://www.izquierdadiario.es/Las-tareas-de-los-revolucionarios-ayer-y-hoy], escrit al gener del 1931, és a dir abans de les eleccions municipals d’abril i la posterior caiguda de la monarquia. Un text que analitza la greu crisi econòmica, social i política que travessa el règim de la Restauració en les seves acaballes; desentranya les demandes i reivindicacions democràtico-estructurals que actuen de motor de la revolució que s’està gestant; desenvolupa el programa amb el qual la classe treballadora podria posar-se al capdavant de resoldre-les obrint el camí així a una revolució social; i defensa la urgència estratègica de construir un partit revolucionari i impulsar l’organismes d’autoorganització -com van ser els soviet russos- per a la superació necessària de les direccions traïdores.




temes relacionats

León Trotsky   /    Trotskisme   /    Guerra civil espanyola   /    Revolució espanyola   /    CEIP León Trotsky

Comentaris

Comentar