El govern de coalició entre el PSOE i Unidas Podemos va tancar la seva legislatura deixant un clar llegat atlantista. Sánchez, com a bon representant del partit que va ficar l’Estat espanyol a l’OTAN, ha estat un alumne avantatjat de l’Aliança i la política dels EUA des que va començar la guerra a Ucraïna.

Va ser amfitrió de la Cimera de Madrid, on a proposta espanyola i italiana es va incloure el nord d’Àfrica com a zona d’interès i la immigració com a arma híbrida. En els Pressupostos de 2023 -secundats i defensats per tots els partits del govern, també Podemos, i els seus socis parlamentaris- van incloure un augment superior del 20% de la despesa en defensa, seguint les mateixes recomanacions de l’OTAN.

La seva política exterior imperialista va deixar altres pàgines inèdites com la de recolzar l’ocupació marroquina del Sàhara Occidental, reforçar els acords de venda d’armes a dictadures com la de l’Aràbia Saudita -secundats fins i tot per l’alcalde “anticapitalista” de Cadis- o aplicar a la frontera el programa de Vox - desplegament de l’exèrcit, devolucions en calenta de menors no acompanyats i matances a la tanca-.

L’enorme rebuig que ha generat a l’Estat espanyol el genocidi perpetrat per l’Estat d’Israel a Gaza, ha fet que el PSOE i el seu nou govern de coalició amb Sumar, es vegin obligats a gesticular una política crítica amb aquesta massacre. No obstant això, els fets reals de la política exterior espanyola van en una direcció ben diferent. Els compromisos militars de l’Exèrcit espanyol no han variat ni un mil·límetre, i continuen sent funcionals al suport a Israel.

L’última notícia sobre aquest tema saltava en les últimes hores. Els atacs de tropes hutíes des de Iemen a diversos navilis mercants en l’estret de Bab-el Mandeb, al Mar Roig, estan afectant els interessos de les grans navilieres. La mesura, que han anunciat es mantindrà fins que es posi fi als bombardejos sobre Gaza, ha generat la corresponent resposta dels EUA, que crida a conformar una coalició militar.

L’administració Biden ha inclòs directament la participació espanyola en aquesta coalició, sense si més no comptar amb el vist i plau de Moncloa. Tal és el servilisme de l’executiu Sánchez-Díaz, que els EUA dona per fet que si li ho demanen, posarà a la disposició de l’operació la fragata Victoria desplegada en la zona com a part de l’operatiu imperialista contra la pirateria somali.

El govern ha sortit a desmentir la seva immediata implicació i ha posat com a condició que aquesta estaria supeditada al fet que l’OTAN i la UE l’autoritzin. Un requisit gens complicat de complir tenint en compte que el 15% de les mercaderies mundials passen per aquest pas estratègic.

Però aquest no és l’únic compromís espanyol amb la “defensa de la rereguarda” israeliana, que li permet poder portar endavant els seus plans de neteja ètnica sense haver d’atendre altres fronts.

Des de 2007, l’Estat espanyol participa en la missió militar de l’ONU en el sud del Líban, que té com a objectiu oficial “vigilar el cessament d’hostilitats entre Hezbollah i Israel”. Més de 600 militars espanyols estan desplegats en les proximitats de la frontera, com a part d’una missió que, avui dia, actuen de veritables guardaespatlles de l’Estat d’Israel per evitar possibles atacs que obliguin a haver de derivar recursos bèl·lics al nord del seu territori.

Aquesta missió imperialista ha comptat des del començament amb el suport de l’esquerra reformista. Va ser la primera d’aquest tipus que va obtenir els vots a favor d’IU en les Corts i el suport explícit del PCE en 2007. De fet, la sortida de les tropes desplegades en diferents operacions a l’estranger no ha estat ni és part de les demandes dels actuals socis governamentals del PSOE, ni tampoc de Podemos.

Des de la mar també l’Armada blinda suport passiu a les operacions israelianes. Des del començament dels bombardejos, els EUA va mobilitzar al seu portaavions Gerald Ford, el major de la seva flota, a les costes mediterrànies d’Orient Mitjà per a exercir d’ajuda passiva a Israel. Tal com va denunciar la secció sindical de CGT a Navantia, la fragata Méndez Núñez i el vaixell d’aprovisionament de combat Patiño són part de la flotilla d’acompanyament i suport del vaixell nord-americà.

La solidaritat amb el poble palestí des d’un país imperialista com l’Estat espanyol ha de ser el més concreta possible. La denúncia dels crims d’Israel ha d’estar acompanyada de la de la complicitat del nostre propi Estat i govern de torn. I aquesta ha d’expressar-se en demandes com les que ja es fan sentir en les mobilitzacions, com la ruptura de relacions i la fi de tot comerç d’armes amb l’Estat genocida. La ruptura de tot compromís militar, la retirada de totes les tropes i recursos desplegats en missions imperialistes i la no implicació en cap operació més, com la que proposa els EUA, han de ser part de les reivindicacions que continuïn inundant els nostres carrers en els pròxims dies i setmanes.