Política Estat espanyol

COLONITZACIÓ

Toni Cantó també se suma a l’exaltació de la conquesta i el genocidi indígena a Amèrica

En les últimes setmanes són nombrosos els personatges destacats de la dreta que aprofiten qualsevol oportunitat per a desplegar la seva retorica més reaccionària i defensar la conquesta i genocidi espanyol a Amèrica. L'últim ha estat Toni Canto, que s'ha destacat per la neciesa dels seus arguments i la seva exaltació reaccionària i racista d'un dels fets més foscos de la història.

dissabte 9 d’octubre| edició del dia

Toni Cantó, un meme errant, ha tornat seguir en la mateixa línia que la seva cap respecte a la colonització i a la suposada labor heroica i llibertadora de l’imperi espanyol en el continent americà.

Durant una sessió de control en l’Assemblea de Madrid amb l’objectiu que Cantó expliqui quin és exactament la seva labor, aquest ha arribat a assegurar que els fets durant aquesta etapa històrica suposen una fita per a la humanitat en la qual es “va alliberar milers de persones que estaven subjugats per un poder que era absolutament brutal, salvatge i fins i tot caníbal".

L’exaltació de Cantó crida l’atenció fins i tot comparades amb les declaracions que la setmana passada van fer Vargas Llosa, Ayuso i Aznar. D’aquesta manera sense miraments va dir sentir-se “orgullós de la meva pàtria i em sento orgullós del que va fer l’Església catòlica".

Ràpidament les xarxes van esclatar i es van omplir de crítiques davant un dels personatges més odiats de la política espanyola. Després d’una carrera plagada de canvis de partit polític en el qual parasitar, potser va ser la seva entrada en l’equip de govern d’Ayuso la més polèmica. La presidenta madrilenya li ha atorgat un lloc creat exclusivament per a ell, amb un sou milionari, per la labor del qual ha estat incapaç d’explicar el mateix Cantó en multitud d’ocasions.

És degut a això que les declaracions d’un desacomplexat membre de la casta política i la falta de principis que el torna extremadament odiós, ha generat tant de rebuig davant un dels temes en els quals últimament la dreta espanyola mostra el seu caràcter més reaccionari. Aquesta nostàlgia imperialista de la dreta espanyola, no només és una mostra clara del discurs amb el qual intenten justificar l’actual i l’antic imperialisme espanyol. Sinó també mostra el nul rigor intel·lectual de les principals figures de la dreta i extrema dreta i, de fins i tot, els seus “intel·lectuals” com Vargas Llosa.

La conquesta va implicar la mort de desenes de milions de persones, els últims estudis parlen de 56 milions, l’extermini de pobles i cultures senceres. Els mètodes dels conqueridors van ser la violència i el saqueig. La brutalitat amb la qual actuaven els espanyols i l’Església va ser tal que va provocar que els sortís nombrosos crítics entre les seves pròpies files. Qui més va destacar en aquest sentit va ser Bartolomé de les Casas que va arribar a afirmar que les ordres dels conqueridors era que per cada cristià que matessin els indígenes ells haurien de matar a cent dels seus.

No va haver-hi res d’heroic en la conquesta, va ser i és un dels genocidis més atroços de la història de la humanitat, que es va fer per a saquejar i enriquir-se a costa dels recursos naturals i del treball esclau. Després de mes de 500 anys semblaria increïble que hi hagi sectors de la burgesia espanyola que neguin aquest fet tan evident. No obstant, no és d’estranyar perquè fins i tot els sectors mes “ progres” continuen reivindicant i celebrant el 12 d’octubre com una data d’exaltació patriota.

La denúncia d’aquest imperialisme amb molts elements anacrònics però que continua tenint un reflex molt real a través de multinacionals que saquegen i empobreixen als pobles llatinoamericans, és una tasca primordial de les i els revolucionaris en l’Estat espanyol.




temes relacionats

Conquesta d’Amèrica   /    Imperialisme   /    Dreta   /    Història   /    Extrema dreta   /    Política Estat espanyol   /    12 d’octubre

Comentaris

Comentar