The District arriba a Barcelona, la fira dels especuladors i fons voltors per excel·lència. I no és poca cosa que es faci a Barcelona. La capital catalana és una de les ciutats de l’Estat espanyol on més es viu la crisi d’habitatge que els protagonistes d’aquesta fira provoquen. I són els responsables per l’especulació que imposen, que té com a conseqüència immediata que milers de joves, treballadors i migrants no tinguem possibilitat de llogar un pis o que, en els casos més dramàtics, es desnonin persones i famílies senceres.
Però anem per punts. Qui impulsa aquesta fira? Els partners d’aquesta fira són, com no podia ser d’altra manera, aquelles entitats que generen beneficis a costa del patiment de les classes populars. Parlem del Banc Santander, un dels bancs més importants del món on destaca per la seva activitat en el mercat armamentístic; trobem també CaixaBank amb una xarxa de milers de pisos de HPO; i com no, Blackstone, que ben bé podria dir que Barcelona és "casa seva". El fons voltor més conegut té fins a 5.500 habitatges a Catalunya, la majoria a Barcelona. I com si fos poc, a més, en treu profit "públic". A l’abril, encara amb el govern "progressista" de Colau, l’ajuntament va comprar per valor de 4,6 milions d’euros dos immobles (un al Raval i altre a Consell de Cent) en propietat de Blackstone.
A més d’aquest banc i fons voltors, diferents bufets d’advocats, promotores e immobiliàries, patrocinen aquesta fira. Però si ells la promocionen, nosaltres ens hi oposem.
Hi ha diferents col·lectius d’habitatge i veïnals que criden a la mobilització contra aquest esdeveniment que denuncien per ser un altaveu de les pràctiques especuladores dels impulsors. A Barcelona la crisi de l’habitatge fa quatre anys que hi és com a principal punt de preocupació entre els habitants de la ciutat comtal.
De mitjana, viure a Barcelona de lloguer, suposa destinar el 43,5% del sou, quan Nacions Unides recomana que representi com a màxim el 30%. Entre el 2014 i el 2021, el preu mitjà del lloguer ha pujat un 50%, una xifra increïble si a més es compara amb la pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora. Són només dos exemples per entendre el context de l’habitatge a Barcelona.
Durant tot el mandat del govern "progressista" a l’ajuntament hem vist com no hi ha hagut cap mena de solució, de fet hem posat l’exemple en aquest article com els fons voltors han continuat fent negoci. No s’ha atacat al sector turístic i d’oci que promou un turisme massificat, que provoca la gentrificació dels barris, l’especulació de l’habitatge i l’augment dels preus de lloguer i de compra.
En definitiva, cap solució ha vingut, ni vindrà, de l’ajuntament o les institucions. Cal una organització des de la base, on als centres d’estudi, els centres de treball i als barris s’organitzi una resposta, no només per al problema de l’habitatge sinó, per canviar aquesta situació d’inflació, de guerra i de precarietat a la qual ens trobem.
