Aquest dimarts ha arrencat amb força una tercera jornada nacional de mobilitzacions contra la reforma de les pensions de Macron. Des de primera hora, els piquets de treballadors s’han situat a les portes dels llocs de treball i en les estacions de trens.

Les manifestacions tornen a ser massives aquest 7 de febrer, igual que ho van ser el passat 31 de gener i el 19 de gener, quan va començar aquesta "batalla per les pensions". A Toulouse, una enorme multitud ha pres els carrers novament. En les dues ocasions anteriors, més de 2 milions de persones es van mobilitzar a tot el país, des de les grans ciutats a les més petites.

Aquesta jornada està marcada també per una major intervenció de la joventut que en les últimes setmanes han organitzat assemblees a molts centres d’estudi. Estudiants secundaris i universitaris han bloquejat les seves escoles i facultats. En molts casos, enfrontant la repressió policial, com en alguns instituts de París i altres ciutats, on diversos joves han estat detinguts i trets de les portes de les escoles emmanillats, en cotxes policials.

Es tracta d’un estès malestar i rebuig a la reforma de les pensions que proposa Macron, que portaria l’edat de jubilació dels 62 als 64 anys.

Juan Chingo i Paul Morao, en un article d’anàlisi sobre el profund procés en curs, assenyalaven: “Aquest extraordinari nivell de mobilització dona compte d’un moviment profund, amb una extensió geogràfica i social més àmplia que mai. Arrelada tant en els centres urbans com a les ciutats perifèriques -quelcom important, si tenim en compte que aquestes regions han estat un focus de creixement de l’extrema dreta en passades eleccions. Fins ara, cap mobilització sindical, i, cap moviment polític, havia reunit en els últims quaranta anys a franges tan àmplies de les classes treballadores. L’altre element a destacar és que s’han sumat a les manifestacions sectors de les classes mitjanes i pensionistes, oposats a la reforma de Macron. I a això s’afegeix el fet que la joventut ha entrat a la batalla, amb milers d’estudiants secundaris i universitaris a les manifestacions.”

Et pot interessar: França: la força és al carrer, és possible vèncer a Macron!

Fins al moment, la Intersindical (que agrupa les principals centrals sindicals de França) ha cridat a aquestes mobilitzacions de forma aïllada, sense preparar un pla de lluita forta que pugui derrotar a Macron. Per això, alguns sectors d’activistes estan debatent la necessitat de convocar a una vaga renovable, o vaga general, un veritable pla de batalla contra Macron.

Segueix tota la jornada d’avui a través de la Xarxa internacional d’Esquerra Diari.