Des del Ministeri de Treball es va justificar la renúncia a derogar la supressió dels salaris de tramitació i a la quantia de les indemnitzacions de 45 dies de salari per cada any de serveis sobre la base de que els treballadors temporals no podien reclamar aquestes indemnitzacions perquè això els suposava la no contractació en el futur. En nom de la volatilitat d’aquests drets per als contractes temporals es renunciaven a drets que suposaven una estabilitat en l’ocupació, però que es deia que només els gaudien els treballadors fixos.
L’emergència per l’efectivitat dels drets dels treballadors temporals va ser l’excusa per a la no derogació íntegra de la reforma laboral. Una vegada finalitzat el període transitori fixat en la pròpia reforma laboral i iniciant-se la plena entrada en vigor dels apartats de la mateixa referits a la contractació temporal, podem valorar els seus fruits, almenys en allò ocorregut durant aquest període transitori d’aplicació. En les estadístiques hi ha un lleu augment de les contractacions indefinides sobre les temporals; però això no pot ocultar que els contractes temporals per circumstàncies de la producció que s’han signat a partir del 31 de desembre de 2021, a les quals s’aplica el límit dels 6 mesos, les empreses els vagin a extingir quan arribin a aquest termini, amb l’excusa de la incertesa econòmica generada per la guerra d’Ucraïna a Europa i la pujada del preu de l’energia.
I això és així perquè limitant la durada de la jornada de treball no es reforça l’estabilitat en l’ocupació, perquè el que produeix és que els contractes temporals siguin més curts, les empreses no volen contractes fixos no perquè no necessitin treballadors de manera permanent sinó perquè volen treballadors flexibles i dòcils i això ho garanteix la contractació temporal, d’aquesta manera establir contractes més curts no va significar que l’empresa decideixi fer-los fixos sinó que significarà en la majoria dels casos la reducció de la durada del contracte temporal.
Això provocarà que, en uns mesos, quan els contractes temporals celebrats després de la nova reforma laboral aconsegueixin els 6 mesos, hi haurà una onada d’acomiadaments d’aquests, perquè l’opció de fer-los fixos serà minoritària en les empreses. El treballador temporal no pot fer efectius els seus drets a la indemnització a la finalització del contracte avui com abans d’aquesta reforma laboral perquè això suposa enfrontar-se a l’empresa i el risc de la no contractació en el futur; sense que hagi canviat les seves perspectives amb aquesta reforma per molt que diguin el contrari des de fonts oficials.
La llarga marxa per adequar els convenis col·lectius a la reforma laboral en matèria de negociació col·lectiva
En relació amb la força vinculant dels convenis col·lectius la reforma laboral ha modificat la reforma laboral del 2012, en concret el restabliment del manteniment dels efectes del conveni col·lectiu que arriba a la seva fi per al període que havia estat signat, l’anomenada ultraactivitat, que dura fins que se signa el nou conveni col·lectiu. Però també ha modificat la reforma laboral del 2012 quant a la prevalença dels convenis col·lectius d’empresa sobre els del sector productiu aplicable a aquesta empresa, aquesta modificació només aconsegueix a la quantia del salari i dels complements salarials en l’empresa, de manera que li seran aplicable els del Conveni Sectorial i no la taula de salaris de l’empresa.
És una millora parcial respecte a la situació anterior, però que té una sèrie d’obstacles per a fer-se efectiva, i els mateixos sorgeixen que la reforma respecta la vigència dels convenis col·lectius d’empresa anteriors a la mateixa durant un any, de manera que fins al 28 de desembre de 2022 es mantindria en la pràctica en aquest cas els salaris del conveni d’empresa. Al mateix temps s’estableix que aquests convenis d’empresa tenen 6 mesos per a adaptar-se a la nova regulació de la prevalença aplicativa, però si les empreses es neguen a canviar aquests convenis en els 6 mesos? Hauria d’aplicar-se els salaris del Conveni col·lectiu sectorial pel que es preveu en aquesta reforma, però no serà una qüestió pacífica, donarà lloc a moltes negociacions, accions sindicals i reclamacions judicials, per a al final aconseguir que sigui aplicats els salaris del conveni del sector.
Res nou sota el sol, les tímides millores introduïdes per la reforma laborals, en el que és favorable als treballadors, en un context econòmic desfavorable com l’actual, hauran de ser introduïdes amb molt d’esforç per part dels treballadors afectats, com hagués ocorregut si la reforma laboral del 2012 hagués estat derogada, de manera que les renúncies aplicades no haurà servit per a canviar l’actitud obstructora de les empreses; aplicant-se la màxima de l’experiència del moviment obrer que només per la mobilització i la lluita s’aconsegueix avançar en drets laborals.
