Aquest dijous es va reunir la Comissió de Secrets Oficials en el Congrés dels Diputats davant la qual va comparèixer la directora del CNI, Paz Esteban, per a donar explicacions no públiques respecte a les escoltes als líders independentistes. D’aquesta pantomima res es traurà en clar, la Comissió i la directora del CNI, estan cobertes per la Llei de Secrets Oficials. En això també es va emparar aquesta setmana la mateixa Margarita Robles per a no donar explicacions.
El secretisme que embolica totes aquestes qüestions fa possible que coneguem puntualment només alguns dels casos que es cuinen en les clavegueres de l’Estat, probablement els més novel·lescos que permeten a la premsa i a l’Estat titllar-los de “excepcions” cobrint-los d’una aura rocambolesca. Així vam conèixer a personatges com Villarejo o el petit Nicolás. No obstant això, més enllà de ser “accidents del règim” formen part del seu ADN. Entre els casos destapats “accidentalment” també s’han descobert alguns dels més espinosos com la creació dels GAL o l’empara de torturadors.
Repassem alguns dels majors escàndols (coneguts) de les clavegueres.
El fil negre entre el franquisme i el Règim del 78: els torturadors
Des del franquisme hi ha un fil negre de col·laboracions entre les diferents institucions de l’Estat com el CNI, les forces de seguretat oficials (policia i exèrcit) i forces parapolicials (no oficials, però contractades pel Govern). Les clavegueres van ser la via per a la integració en el nou règim d’alguns dels personatges més foscos que integraven els cossos repressius franquistes.
Les clavegueres van ser destí per a franquistes com el torturador Antonio González Pacheco, conegut com Billy el niño. Pacheco va ser un dels membres més actius de la Brigada Político Social de la Policia franquista, encarregada de perseguir i aixafar a la dissidència antifranquista fins a la seva dissolució en 1976, moment a partir del qual aquest personatge va continuar sent membre de diferents unitats policials. En 1982 va abandonar els seus càrrecs per treballar com a cap de seguretat per a diverses empreses privades però sempre mantenint relacions i vincle amb l’Estat.
L’historial d’aquest torturador és llarg igual que les recompenses que l’Estat li va atorgar en agraïment pels seus serveis. En tota la seva vida, González Pacheco va obtenir en total cinc medalles concedides en els anys 1972, 1977, 1980, 1982, les quals mai van ser retirades malgrat la denúncia de les seves víctimes. Billy el niño sempre va estar protegit per l’Estat. Les clavegueres no poden separar-se de les estructures oficials i visibles del Règim ni dels partits que les integren, fins i tot d’aquells amb rostre progressista. En 2020 quan existia la possibilitat de fer públic el “full de serveis” de Billy el niño, PP, Vox, C’S i PSOE van vetar aquesta possibilitat, a la qual també s’hi va sumar Unidas Podemos, segons van argumentar a causa de "dubtes jurídics".
Els GAL armats per l’Estat
Les clavegueres han servit i serveixen als governs per a fer allò que es coneix com la “guerra bruta” i els moments en els quals l’Estat burgès es veu més amenaçat és quan els mètodes d’aquesta guerra bruta es radicalitzen. Exemple d’això van ser els anys de lluita en la Transició i la dècada dels 80 en els quals el moviment obrer, els estudiants i altres moviments posaven en escac al Govern. Billy el niño no era l’únic personatge terrorífic que campava impunement en aquells anys i rebia medalles. Els 80 també van ser els anys dels GAL, un grup parapolicial que va ser organitzat directament per l’Estat.
En 2020 la desclassificació d’informes de la CIA confirmava el que ja se sabia des de fa anys: que Felipe González i el PSOE van armar els GAL segons demostren els papers de la CIA. En aquest informe apareix explícitament com “el govern ha adoptat una estratègia poc ortodoxa”, i que “González ha aprovat la formació d’un grup de mercenaris, controlat per l’Exèrcit, per combatre per fora de la llei”.
Tres mesos abans d’escriure’s aquest informe de 1984, el GAL començava a actuar. El seu primer acte va ser el segrest i execució de Lasa i Zabala. Respecte al cas dels GAL, les connexions entre el terrorisme d’Estat i el govern van quedar més que demostrades amb la condemna a l’exministre d’Interior José Barrionuevo i el secretari d’Estat per a la Seguretat Rafael Vera. Tots dos serien indultats pel govern de José María Aznar mesos després d’entrar a presó. També queda patent amb la desclassificació dels informes de la CIA que assenyalen a González directament.
L’espionatge partidista
Els diferents governs fan ús de les clavegueres també per als seus interessos partidaris. El cas més evident d’ús de les clavegueres per a aquests interessos potser està representat pel PP. El PP va usar les clavegueres per a protegir-se de l’escàndol de finançament il·legal amb el cas Kitchen, una suposada operació orquestrada des del ministeri de l’Interior per sostreure informació sensible a l’ex tresorer del PP, Luis Bárcenas, que pogués perjudicar alts càrrecs d’aquest partit polític. El mateix Villarejo va destapar aquesta operació.
El PP a més va ser l’encarregat d’iniciar la “Operació Catalunya” però l’espionatge no va ser només usat contra els líders de partits independentistes. Sota el Govern de Rajoy l’Estat també va espiar a noves formacions polítiques que podien veure’s a ulls de la dreta com una amenaça per a l’estabilitat política del Règim i per a la continuïtat dels partits més tradicionals. Així es va investigar a Podemos i al seu dirigent Pablo Iglesias amb ocultes intencions. Però d’aquest pla contra Podemos no solament va ser partícip el PP, Alberto Pozas, qui va ser director d’Informació Nacional de Moncloa amb Pedro Sánchez va acabar dimitint d’aquest càrrec després de ser imputat per l’espionatge a Iglesias.
EL CNI al servei de la Corona
També és sabut des de fa anys que els serveis secrets d’intel·ligència, el CESID primer i el CNI des de l’any 2002, dediquen part de la seva activitat a encobrir i sufocar escàndols de la Corona en general i de l’Emèrit en particular. En 2021 enmig de les recerques al voltant del cas Kitchen abans esmentat, el mateix Villarejo destapava que Corinna Larsen havia estat investigada pel CNI per protegir la Corona. A més assegurava que la pròpia Corinna li va confessar que el CNI subministrava “inhibidors de testosterona i hormones femenines" al rei emèrit Joan Carles I per controlar les seves accions. Més enllà de la primera riallada que va poder generar aquesta notícia en el seu moment, el que queda clar són els esforços del CNI per protegir la Corona.
Tornant a l’actualoitat, i fent referència al CatalanGate, Margarita Robles justificava així l’espionatge als polítics catalans: "Què ha de fer un Estat quan algú vulnera la Constitució?”. D’aquestes paraules es desprèn la manera en què l’Estat justifica les seves operacions encobertes, les del CNI i les clavegueres.
Les clavegueres, l’espionatge i els mètodes "poc ortodoxos" -més o menys radicalitzats-amb els quals actua l’estat no són una cosa anecdòtica o accidental que ocorri en moments excepcionals sinó que operen permanentment sota tots els governs.
Per destapar realment la podedumbre que hi ha en les clavegueres de l’Estat i acabar amb l’espionatge il·legal cal començar per prendre mesures que trenquin aquests "secrets d’estat" que volen ocultar. És necessària la formació d’una Comissió de recerca independent de les institucions de l’Estat que investigui els fets i aclareixi qui són els responsables. També és necessària la dissolució del CNI i la derogació de la Llei de Secrets Oficials franquista així com la desclassificació de tots els arxius secrets en mans de l’Estat i els seus serveis d’intel·ligència. A més del cessament de tota persecució política i la llibertat dels presos polítics condemnats a conseqüència del procés o altres les lluites.
