Catalunya

Sánchez avança amb els indults, però queden fora 3.000 encausats catalans

Aquest dimarts Sánchez ha anunciat els indults als dirigents catalans. Però això no reverteix la greu vulneració de llibertats democràtiques i la persecució de l'Estat cap al moviment independentista: milers de persones amb causes pendents i un futur incert.

Itziar Batet

Educadora | Barcelona

dimarts 22 de juny| edició del dia

Aquest dimarts, després del consell de ministres, el president espanyol Pedro Sánchez ha comparegut per a anunciar els indults parcials als 9 dirigents catalans que es troben a la presó. Amb aquest anunci espera poder fer passos en la restauració de l’estabilitat autonòmica, tancant la gran crisi catalana. En la mateixa direcció apunta els partits de la direcció del procés, que aposten pel retorn a la via autonòmica.

“Aquesta mesura de gràcia ha de veure amb la necessitat de restablir la convivència en la societat catalana i espanyola. Prenem la decisió perquè és la millor per a Catalunya i Espanya. La societat espanyola vol una Catalunya europea i amb un alt grau d’autogovern”, ha explicat Sánchez.

Per la seva banda, el president Aragonès ha afirmat que ara s’obre la possibilitat de fer un referèndum pactat (!!!??). Segurament veurà en els referèndums una "victòria" com va dir el màxim dirigent d’ERC, Oriol Junqueras. No obstant això, els indults deixen clarament explícit que en cas de reincidència tornaran a presó. Si l’Estat no deixa la possibilitat de fer un referèndum i els dirigents socialistes han dit mil cops que no volen fer-ne cap, amb qui pactarà el referèndum?

I també ha dit que "Aquesta mesura de gràcia no exigeix que els beneficiats per ella hagin de canviar les seves idees. De fet, aquestes persones no van ser sancionades per les seves idees, sinó pels seus actes contraris a la legalitat democràtica". I ha deixat clar, també, que els indults tenen com a condició la inhabilitació per a exercir càrrecs públics, així com el que no es cometi cap delicte en els pròxims anys. Cas contrari, podrien ser revocats.

Amb aquesta mesura, molt qüestionada per l’oposició de dreta, Sánchez es juga a consolidar la seva legislatura fins al final del mandat, amb el suport dels partits catalans, així com encarar una "restauració" autonòmica pactada amb aquests. No obstant això, aquests indults parcials no resolen la greu vulneració de drets cap al moviment independentista, quan més de 3.000 persones mantenen causes obertes i altres dirigents es troben en l’exili.

Desobediència, prevaricació, malversació i falsedat documental són alguns dels delictes que se’ls imputen. Molts dels encausats eren càrrecs públics durant l’1-O, per la qual cosa les causes tenen la mateixa motivació que la condemna a presó dels qui ara seran indultats. Per què llavors no s’estableix anul·lació de totes les causes?

La veritat és que aquestes causes romanen com una forma d’intimidació cap al moviment català, una espasa pendent sobre el cap de molts, perquè no se’ls ocorri tornar a intentar un referèndum o una cosa similar.

També continuen sent perseguits els qui es van autoexiliar, com Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí, actualment a Bèlgica, ni la Marta Vilalta d’ERC, i la diputada de la CUP, Anna Gabriel, a Suïssa. És necessari anul·lar totes les causes penals i les euroordenes.

Però, tal com informa el diari Públic, no es tracta només dels càrrecs públics, o docents que van participar de les votacions de l’1-O, també estan encausats centenars d’activistes independentistes per participar de manifestacions, com per exemple els dies que van seguir a la sentència del procés, l’octubre de 2019. A molts d’aquests, se’ls imputa delictes com a desordres públics i atemptat contra l’autoritat, o, en alguns casos, fins i tot sedició, rebel·lió i terrorisme. També han estat encausats centenars de persones per participar de les convocatòries del Tsunami Democràtic, o les protestes dels universitaris en el centre de Barcelona.

Un altre cas ressonat és el del jove Marcel Vivet, qui ha estat condemnat a cinc anys de presó per una manifestació contra el sindicat policial de Jusapol. Una pena imposada amb el rol còmplice de la Generalitat que ha exercit com a acusació particular en el judici.

Aquesta sentència surt a la llum poques setmanes després del judici a tretze estudiants per a defensar la rebaixa de taxes. Allà, els Mossos d’Esquadra van arribar a reconèixer que disposen d’un arxiu i un banc d’imatges de protestes estudiantils, una veritable “llista negra” que constitueix una pràctica totalment il·legal.

És a dir, que no es tracta només de causes de la judicatura espanyolista, sinó també causes provocades per les detencions dels Mossos i on la Generalitat té responsabilitat.

Davant aquest tendal d’encausats i processaments, només cal desenvolupar una massiva mobilització per la llibertat de tots els detinguts i el cessament de totes les causes obertes contra l’independentisme.




Comentaris

Comentar