La primera ministra britànica, Liz Truss, ha anunciat aquest dijous que renuncia al seu càrrec com a primera ministra. Ha durat poc més de sis setmanes en el càrrec (la menor quantitat de temps en la història britànica). Aquests 44 dies en el càrrec han estat marcats pel caos polític i econòmic, catalitzat per l’oposició a un pla econòmic ultraliberal.
Liz Truss va assumir com a primera ministra tan sols dos dies abans de la mort de la reina Isabel II. Quan a penes havien acabat els seus funerals va anunciar un pla de tall neoliberal de reducció massiva d’impost als rics que va generar un sotrac en l’economia domèstica i mundial en el marc d’una alta inflació i perspectives de baix creixement i recessió. La baixa històrica de la lliura i dels bons britànics van generar un pànic que al costat de la pressió del seu propi partit, el Conservador, van acabar per liquidar el pla de Truss, que el divendres passat no sols es va desfer del seu ministre de Finances sinó que va anunciar que no faria cap retallada impositiva. Per contra, va anunciar un augment de l’impost a les societats.
Encara així, molts van considerar que la resposta de Truss va arribar tard i malament, al punt que després del seu ministre de Finances, Truss es va haver de desfer aquest dimecres de la seva ministra de l’interior, quedant en la corda fluixa.
La crisi i finalment la caiguda de Truss, no és més que un capítol, l’últim, de la crisi política i orgànica que el Regne Unit arrasta fa temps i en particular des del Brexit.
“No puc complir amb el mandat per al qual em va triar el Partit Conservador”, va dir Truss en una breu declaració fora del Número 10 de Downing Street. Va dir també que romandrà en el càrrec fins que es triï un successor, alguna cosa que es preveu succeirà dins de la setmana vinent.
La seva sortida del càrrec genera nous danys al Partit Conservador, que ja es troba 30 punts per darrere del Partit Laborista en les enquestes d’opinió després de més de 12 anys en el govern.
La setmana passada el líder de l’oposició, el laborista Keir Starmer, ja havia aprofitat la situació per dir que Truss "ha col·lapsat l’economia", coneixent aquesta diferència en les enquestes al seu favor i en contra dels conservadors. Els Tories (conservadors), es troben en una profunda crisi i venen d’un seguit de desastres, sent Truss l’últim i més feble baula de tots, en haver estat elegida per una votació interna dels afiliats conservadors.
El seu successor serà el cinquè primer ministre en menys de set anys des del Brexit, el referèndum que va tenir lloc en 2016 i va derivar en un període de caos sense precedents en la política britànica.
Aquesta profunda crisi té lloc enmig d’una onada de vagues obreres, que no es veien en dècades. Davant una inflació històrica que supera els dos dígits i augments en les tarifes dels serveis els treballadors de branques estratègiques com els del transport, portuaris, logística, salut, etc, han estat realitzant vagues per augments de salari que li guanyin a la inflació. Aquest actor social ja va irrompre en la realitat política i social, i pot donar lloc a un nou "hivern del descontentament" que faci escoltar els reclams dels treballadors i els sectors populars enmig de la crisi, una crisi que acaba d’acabar amb la ultima primera ministra en tan sols unes setmanes en el càrrec.
