Catalunya

ELECCIONS CATALANES

Recta final de les eleccions: Lluita per la victòria i contra la Covid

ERC, JxCat i PSC barallen cap a cap per a guanyar en vots i escons, mentre les enquestes també donen compte d'una alta abstenció del 30% a sis dies del 14F.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dilluns 8 de febrer| edici� del dia

Totes les enquestes, amb les seves variants, mostren que la lluita per la victòria està renyida. D’una banda l’efecte Illa sembla haver rellançat les opcions del PSC. Per un altre l’entrada de Carles Puigdemont ha ajudat a aixecar cap a la candidatura de Laura Borràs. I, finalment ERC semblés que perdés una mica de manxa encara que podria ser la força amb més diputat. La qual cosa dona un resultat incert per a saber qui guanyarà i quina coalició serà la que obtingui l’entrada a la Generalitat.

El més probable seria que una aliança de JxCat i ERC es faci càrrec del Govern. Però caldria veure qui encapçalaria la mateixa, qüestió essencial per a definir al nou President. ERC no vol investir a Borràs per estar investigada, sempre en cas de quedar per darrere. Per això, els republicans estan cridant al vot útil per a sumar part del vot de JxCat la CUP. Seria molt difícil per a Esquerra votar a un candidat de JxCat quan fa anys que volen donar el sorpasso a la Generalitat. I s’hauria de veure si necessiten el suport actiu o l’abstenció de la CUP en la investidura.

L’opció d’un Tripartit III no seriosa impossible, encara que molt improbable. Les enquestes donen com una opció de govern la suma del PSC, ERC i els Comuns. Encara que les relacions entre Govern central i govern català són difícils, i especialment amb Esquerra, ja que la taula de diàleg no s’ha reunit. A pesar que Esquerra ha investit a Sánchez i aprovat els seus pressupostos. Però si el PSC queda segon, tindrà molt cru investir un President independentista.

Una altra opció, encara que ningú l’ha esmentat, seria fer un govern de concentració per a enfrontar la terrible situació econòmica i sanitària. Això seria una gran coalició de JxCat, ERC, PSC i Comuns. Quelcom que cap formació política vol, però la situació social i econòmica és tan desastrosa que no seria impossible que en algun moment es posi a l’ordre del dia.

Aparició de Vox i creixement de la CUP

D’altra banda, en la part “baixa” de les enquestes, es pot veure una certa polarització social a esquerra i dreta. La CUP duplicaria els seus diputats, passant de 4 a 8 i acostant-se al màxim de la seva representació històrica. I, per l’extrema dreta, sembla que Vox s’està alimentant de la caiguda de Ciutadans i de la impotència del PP colpejat pel cas Bárcenas i el 155. La formació semifeixista entraria segons algunes enquestes amb set diputats.

Aquesta polarització és un clar senyal de la situació que estem vivint amb el desastre de botigues tancades, desocupació alta, ERTOs amb ingressos molt baixos per als treballadors. Si bé encara no hem arribat a la catàstrofe de la crisi anterior, en molt pocs mesos hem presentat una caiguda molt més en picat.

Vox és la formació que més aprofita aquesta situació de crisi social. Això és així perquè l’“esquerra” està en el govern de Sánchez-Iglesias PSOE-UP, això també és així perquè a Catalunya les formacions independentistes són les que gestionen la lluita contra la Covid. I, tots dos governs no fan res per a evitar la catàstrofe que pateixen treballadors, falsos autònoms i els petits comerços, sinó que afavoreixen al gran empresariat.

És així que Vox amb un discurs més vinculat a sectors populars desesperats critica a l’esquerra parlamentària i mostra que el Govern de la Generalitat és corresponsable d’aquestes mesures. Però, com no podia ser d’una altra forma, ho fa amb un discurs feixista, antimmigrant i misogin. Per això insistim des d’aquestes pàgines que l’esquerra anticapitalista ha de generar una alternativa independent de la burgesia central i catalana.

Problemes en les meses electorals i l’abstenció

No obstant això, els problemes més importants seran les “possibles dificultats” per a conformar les taules el dia de les eleccions i l’alta abstenció. La veritat és que, més enllà dels debats entre partits, la qüestió que més preocupa a una gran majoria de la població és la situació d’un Covid encara amb una alta taxa de contagi (2500-3000 per dia en els últims dies) i la por de contagiar-se, especialment el dia de les eleccions. I, clar està la dura situació econòmica que no troba resposta dins dels programes electorals.

Això pot portar a una situació inèdita que hi hagi algunes desenes de taules que no puguin obrir el 14F i fins i tot a moltes més que ho facin més tard de l’usual. En aquests dies les Juntes de zona s’estan esgotant per a evitar l’“absentisme” i el missatge recordatori dels mitjans sobre les penes de presó i les multes.

No obstant això, a penes es posa l’accent que totes les al·legacions siguin tramitades i que no hi hagi silenci administratiu fins al dia electoral, en què la gent que té motius sigui realment excusada i a posar mesures de seguretat efectives per a evitar el contagi de Covid entre els milers d’autoritats de taula.

Lamentablement, el Govern no ha previst que el 14F hi hagués un alt índex de contagis. A pesar que molts epidemiòlegs alertaven que hi hauria un creixement important de contagis producte dels sopars en les festes i vacances d’hivern.

Si bé es va començar a vacunar a final de desembre, ningú va pensar a vacunar a les autoritats de taula; si bé cal evitar l’aglomeració de persones no es va doblegar la quantitat de centres electorals. Podem gestionar comptes bancaris per internet, però no podem votar electrònicament. Hi ha una falta d’inversió i previsió en aquestes eleccions bestial.

Precisament aquesta falta de seguretat ha fomentat un vot per correu rècord. Al voltant de 285.000 persones hauria optat per fer-ho en les oficines de Correus. Això ha generat aglomeracions en aquestes oficines durant la setmana passada. Ja veurem si l’empresa és capaç de gestionar un 350% més de volum de vot epistolar i com ho gestionaran les taules a l’hora d’escrutar-ho.

També està molt afectada la participació. Aparentment seria d’un 65% atenint-nos al que diuen les enquestes. En aquest cas, no estaria res malament, tenint en compte que al País Basc va ser del 51% o a Galícia del 49% el juliol passat. Però com hi ha un 30% d’indecisos és molt difícil calcular a priori quina participació hi hauria.

La veritat és que aquestes eleccions, les estranyes d’aquests quaranta anys de democràcia burgesa, són les més incertes pels resultats, per la possibilitat que no es formi govern, per la polarització que comença a haver-hi i per una participació summament incerta.




temes relacionats

Eleccions catalanes   /    Eleccions 14F   /    Govern de la Generalitat   /    CUP   /    Catalunya   /    Vox   /    JxCat   /    ERC   /    Generalitat catalana   /    PSC

Comentaris

Comentar