Catalunya

DECLARACIÓ A SÀSSER

Puigdemont en la mira de la dreta cavernícola

El president té avui la vista amb el tribunal italià per decidir sobre la seva situació. Per altra banda, Pablo Casado ha promés aquest cap de setmana que portarà Puigdemont davant el Supremo.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

dilluns 4 d’octubre| edició del dia

Avui és la vista judicial que el president Puigdemont té davant del Tribunal d’apel·lació de Sàsser. Està en joc la possible extradició del president a l’Estat espanyol, encara que no sigui d’allò més probable. Una vegada més la persecució judicial i policial s’acarnissa sobre els líders catalans. Tot i que el més probabl és que avui no hi hagi cap decisió definitiva respecte del president.

A més, la postura del jutge instructor Llarena ha divergit respecte de l’advocacia de l’Estat. El signant de les euro ordres, assegura que aquestes éstan actives i per tant, a més de la detenció inicial, el que cal és l’extradició de Puigdemont. Aquesta però, no és la visió de l’advocacia que es va guiar per la pràctica judicial, que quan es presenten sol·licituds prejudicials, s’atura la resta del procés. No obstant, ja sabem per on es passa la justícia la pràctica usual quan no els convé.

La divisió de poders de Casado i Sánchez

El número u del Partit Popular va tancar la Convenció Nacional del PP a València amb la promesa de portar a Carles Puigdemont davant el Tribunal Suprem. Els seus acòlits cridaven el càntic típic de la dreta cavernícola “Puigdemont a Prisión”. La mateixa promesa que va fer el president Pedro Sánchez quan feia campanya electoral. Així és la famosa divisió de poders. Només l’esmenten quan els convé. I "la Fiscalía te lo afina".

Casado, que es troba en campanya electoral permanent, aprofita tota la persecució judicial i policial contra els líders catalans per criticar a Pedro Sánchez i la seva aliança amb Unidas Podemos, a més del suport d’Esquerra Republicana. n aquest sentit es manifestava el líder del PP en dir que “ja n’hi ha prou d’impunitat amb els colpistes”. Quina diferència hi ha en el tracte que van rebre els veritables colpistes de Tejero i companyia en 1981, respecte de l’inexistent cop d’estat que va haver-hi a Catalunya el 2017.

La dreta cavernícola ha llençat una OPA hostil al 100% dels poders de l’Estat. Ja tenen sota el seu domini gairebé tota la cúpula judicial. Ara volen conquerir la cambra de Diputats i el poder executiu amb unes eleccions anticipades si poden trencar l’aliança entre el PSOE-UP. Estan preparant un cop d’estat institucional des del mateix dia que van perdre la majoria absoluta davant d’un pacte inusitat que va acabar amb Mariano Rajoy.

Pablo Casado, en la plaça de toros, també va dir que el PP “va fer el que havia de fer” aquell dia 1 d’octubre en què el poble català va sortir a votar i defensar el seu vot. Una reivindicació total de la repressió i l’aplicació de l’article 155. També avalats pel president Pedro Sánchez quan estava a l’oposició i encara no necessitava els vots dels diputats catalans per aprovar els pressupostos.

El secretari general del PP ha fet un “ho tornarem a fer” versió de la dreta retrògrada: “farem el que haguem de fer en el futur”. El PP continua en el seu camí escorat a la dreta extrema. Casado i Ayuso són els seus màxims exponents. I compten amb el suport de José María Aznar i Mario Vargas Llosa.

Però la força de la dreta no resideix només en el Poder Judicial i el PP (amb Vox). La força també la té gràcies a la política repressiva que va fer el PSOE. El mateix Pedro Sánchez va impulsar l’aplicació del 155 i va donar suport a Mariano Rajoy i el discurs del Rei aquell 3O. Sánchez va dir, abans que ningú, que portaria a Puigdemont a Espanya. Però ara això només ho pot dir en la “intimitat”, ja que necessita els vots d’ERC per als pressupostos i així poder tenir un final de legislatura més tranquil.

La política del PSOE prepara una següent legislatura de dretes, liderada per un PP cada vegada més escorat. I, Sánchez compta amb el suport d’Unidas Podemos en aquest camí. Segurament, Pablo Casado mai li agrairà prou quan guanyi. I precisament, el suport d’Esquerra Republicana a aquesta política li dona cada vegada més força a la política contra el poble català i el seu desig d’autodeterminació.




temes relacionats

Catalunya   /    Extrema dreta   /    Política Estat espanyol   /    Casta Judicial   /    Pablo Casado   /    Carles Puigdemont   /    Pedro Sánchez   /    Poder Judicial   /    Partido Socialista Obrero Español (PSOE)   /    Partido Popular (PP)   /    Catalunya

Comentaris

Comentar