Després dels 10 dies d’avís perquè Pablo Hasél entrés voluntàriament en presó -que ja va dir que no ho faria-, avui els Mossos l’han detingut. Per fer-lo han hagut d’entrar a la Universitat de Lleida on eren el Hasél i centenars de joves s’havien encerrat per resistir quan vinguessin a detenir-ho.
Després d’obtenir el permís del rector per entrar -recordem que la policia només pot entrar a les facultats amb el permís explícit del rector/rectora-, i de treure d’una en una a totes les persones, el detenien els Mossos de la Generalitat.
Les reaccions no s’han fet esperar: polítics, artistes, advocats, organicions polítiques i de drets humans...exigíem l’immediata lliberació de Hasél. Però no hi ha res més cínic que els missatges d’aquells polítics i partits que estan governant i que s’escuden en què no tenen prou forces per fer res. Bé, aquest és un altre tema i un altre debat sobre la incapacitat del neorreforsmisme de fer res, de com ha acabat pactant amb la casta que tant criticava, i com es retracten una i mil vegades de les seves "grans promeses" (aka derogació de la reforma laboral, derogació de la llei mordassa, la seva gran lluita contra les cases d’apostes, la de la regulació del preu de la llum, etc.)
Fa vergonya veure com a tota pressa intenti una operació de maquillatge competint per qui és el més progre ara proposant el canvi del Codi Penal. Quant de temps porten al govern que ho han de fer ara que empresonen al Hasél i que les xarxes han deixat la seva hipocresia al descobert? Ara PODEMOS anuncia la seva proposta d’indult. Ara, ara que ja està detingut? Que no ho podíem haver fet fa una setmana, fa mesos, quan se sabia que això passaria? O que passa, que davant l’onada de crítiques han de rentar-se la cara? Doncs si, ho han de fer perquè no deixen de ser la pota esquerra d’aquest règim del 78.
És necessari que les organitzacions i partits que es diuen anticapitalistes, antirègim i de classe, com la CUP, moguem a tota la militància, les posicions institucionals i recursos, per a fer front a un nou atac a la llibertat d’expressió i contra la joventut organitzada.
Vaig coincidir amb el Pablo en diverses xerrades quan el meu cas per calúmnies contra el Cap Superior de la Policía Nacional a Catalunya estava en procés. Avui hi seré, al costat de les meves companyes, a la concentració de Barcelona, denuncien aquest nou atac, als partits que sustenten el règim del 78, i la necessitat de posar en peu un gran moviment antirepressiu a tot l’estat per acabar amb totes les lleis lliberticides, que a vegades a alguns -per interès- se’ls oblida que no és només la llei mordassa.
La ràbia que avui tenim que no es quedi als carrers, que es transformi en organització per acabar amb un règim i un sistema que només té per nosaltres precarietat, repressió i opressió. I que tinguem molt clar, que aquesta lluita no arribarà mai a port si la fem de la maneta del reformisme o sota els interessos dels partits de la burgesia.
