Pere Aragonès ha anunciat aquest dimecres la convocatòria d’eleccions catalanes anticipades des del Palau de la Generalitat, on s’hi havia reunit el govern de forma extraordinària. Hores abans, s’havien registrat 68 vots a favor de les esmenes a la totalitat dels pressupostos i 67 en contra, els d’ERC, el PSC i de la diputada no adscrita Cristina Casol, moment en el que el president ha sol·licitat donar per acabat el ple.

El resultat advers envers els comptes per a 2024 ve precedit de la ruptura de les negociacions amb els Comuns. El principal desacord ha sigut el projecte del Hard Rock. La continuitat d’aquest proyecte va ser una condició per al suport als pressupostos del PSC. Els de Jéssica Albiach en demanaven l’aturada d’aquest conglomerat hoteler i de joc a Salou, per tal de comptar amb el seu suport a la partida pressupostària de 2024.

Sens dubte, el macroprojecte del Hard Rock provocarà un greu impacte ambiental a la zona, a més d’una forta profundització de la precarietat laboral i un impacte social negatiu. Tot i així, les raons dels Comuns per votar en contra dels pressupostos atendrien més a qüestions electorals i a la baralla per la seva integración en el govern de la capital catalana, on el PSC ha trobat en ERC el seu soci prediclecte de legislatura. De fet, fanomés un any, que la formació d’Albiach doncs votaven a favor dels comptes d’Aragonés que incloien el compromís amb aquest macroprojecte, a més de l’ampliació de l’aeroport i el quart cinturó.

La convocatòria, a més, acaba amb una legislatura marcada per la minoria parlamentària d’ERC, després de la sortida de Junts del govern a l’octubre de 2022 i el trencament de l’acord de d’investidura signat amb la CUP, que van fer oficial al 2023. El recent trencament de relacions amb els comuns ha acabat d’aprofundir la feblesa del govern, que s’ha quedat només amb el suport del PSC i una imatge cada vegada més qüestionada socialment.

El govern d’Aragonès ha estat per una banda, el que ha culminat la tornada a l’autonomisme que ja va iniciar l’anterior govern de coalició amb Junts i amb Torra de president. Les seves polítiques socials s’han destacat com una clara continuació de la línia neoliberal, mantenint l’herència de retallades, l’aposta per macroprojectes i l’oposició a vagues històriques com les de docents i personal sanitari.

La decisió d’ERC, ha tingut implicàncies més enllà de Catalunya, provocant que el govern espanyol de Pedro Sánchez hagi decidit prorrogar el pressupostos de 2023 per a aquest curs, donades les dificultats per negociar els comptes espanyols en plena precampanya electoral catalana. El resultat de les eleccions autonómiques del 12 de maig será una peça clau per la continuitat o no de la segona legislatura del govern de coalició a la Moncloa.

Per altra banda, des de Junts han valorat la convocatòria d’eleccions anticipades com "la constatació d’un fracàs, després d’haver assolit un 52% de suport de l’independentisme", així ho ha manifestat Jordi Turull, secretari general, abans de dir que "Carles Puigdemont serà a Catalunya en un possible debat d’investidura". Deixava entreveure així que l’expresident serà el candidat en les eleccions del 12 de maig.

De fet, el mateix Pugidemont ha manfestat des de Brussel·les que el calendari electoral que comporta la convocatòria d’eleccions li permetria ser al debat d’investidura si es compleixen els temps marcats pel que fa l’aprovació de l’amnistia, donant a veure també el mateix missatge encriptat que Turull.

Caldrà veure si la judicatura no decideix immiscir-se, com és costum en períodes electorals a Catalunya, per evitar-ho. Més encara en plena avantentrada de l’amnistia, desatenent la suspensió de les cautelars, tant a l’Estat espanyol com les possibles que es poguessin donar a nivell internacional.

Malgrat això, aquesta tornada del processisme postconvergent no està gens clara. Segon les enquestes, els resultats donarien més possibilitats de governabilitat a un nou tripartit que inclouria a PSC com a guanyador, ERC i els Comuns o Junts com a socis. Qualsevol de les dues opcions però, significaria una consolidació de la restauració autonomista en clau social-liberal.

La CUP per la seva banda ha lamentat que ERC s’hagi “allunyat” de fer polítiques d’esquerres. Una posició que es manté en la justificació de la seva aposta per la investidura d’Aragonès i un pacte que, com es va criticar des del CRT i altres organitzacions en 2021, suposava una claudicació i una integració al règim sense precedents.