Catalunya

JOVENTUT I MITJANS

Pablo de Contracorrent i la seva denúncia a la repressió i la monarquia arriba als mitjans catalans i internacionals

Mitjans com TV3, TeveCat, Reuters o la BBC món es fan ressò d'una denúncia que assenyala als governs “progressista” i català, a la monarquia i combat el consens de “condemna de la violència” amb el qual es vol criminalitzar a la joventut que es mobilitza.

dijous 4 de març| edició del dia

Pablo Castilla, té vint-i-un anys i viu al Prat de Llobregat, una localitat de l’antic cinturó vermell de Barcelona. Com ell mateix diu la rebel·lia la va aprendre des de ben petit. Fill d’un obrer de la indústria del plàstic i una administrativa. Com tants altres de la seva generació va ser criat pels seus avis mentre els seus pares treballaven. El seu avi, migrat d’adolescent des d’Andalusia, va treballar tota la seva vida en la SEAT i va ser part de les CCOO en ple Franquisme. “Estic lluitant contra el règim monàrquic hereu de la dictadura contra la qual va lluitar el meu avi”, així sintetitza el seu particular fil vermell de la història.

Milita en el CRT i al costat d’altres joves independents impulsa l’agrupació juvenil Contracorrent. Estudia a la UPF un grau en Filosofia, Política i Economia, on fa dos anys va ser part de la plataforma “Fora el Borbó” que va organitzar un referèndum sobre la monarquia en el qual van participar 10 mil estudiants. Però la seva militància social i política ve de més enrere, des dels seus primers passos en si institut, el Salvador Dali del Prat, com a organitzador d’una assemblea de joves que va participar en processos com les mobilitzacions estudiantils contra el 3+2, la defensa del referèndum de l’1 d’octubre o la solidaritat amb la vaga de Titanlux.

Avui és un dels milers de joves que han sortit a mobilitzar-se per la llibertat de Pablo Hasél, contra la repressió, la monarquia i les perspectives de futur a la qual els condemnen les polítiques dels diferents governs: el central i el català. Al costat de les seves companyes i companys de Contracorrent estan tractant que aquest moviment arreli en els centres d’estudi en forma d’assemblees d’estudiants.

En l’última setmana diversos mitjans de comunicació catalans i internacionals s’han fet eco de les seves agudes denúncies. Un discurs que a més d’assenyalar el malestar de la seva generació amb el sistema i la falta de perspectives de futur, apunta obertament als responsables polítics d’aquesta situació. En l’entrevista que li va realitzar el programa de TV3 Planta Baixa, presentat per Ricard Ustrell, va apuntar a aquests governs “que no tenen res a oferir-nos”, referint-se tant a l’anomenat govern “progressista” com al govern de la Generalitat d’ERC i JxCat. A tots dos va responsabilitzar directament de la repressió i les vulneracions del dret de manifestació.

En aquest mateix programa va avançar la proposta que des de Contracorrent li estaven fent a la resta d’organitzacions estudiantils, “transformar la ràbia en organització”, d’una forma concreta: “impulsant assemblees en tots els instituts i facultats contra la repressió i la monarquia”.

Les protestes juvenils de Barcelona han estat també portada de la premsa internacional en aquests dies. Agències internacionals com Reuters les han cobert recollint testimoniatges de diversos joves, entre ells el mateix Pablo o el seu company Sergi, també del Prat, un jove treballador de dinou anys que, com tants altres, fa mesos que busca feina o va de treball precari en treball precari.

En el reportatge del periodista Joan Faus, Pablo reiterava que “és clar que alguna cosa no està funcionant ... Els joves no s’han tornat bojos de sobte. Hi ha raons darrere de tot això ”. Sergi afegia que "El cas Hasel ha estat l’espurna que ha calat foc" i les manifestacions han “ajudat a alleujar l’estat d’ànim de "depressió, ira i apatia" que han generat la recessió i la crisi del COVID-19”.

El periodista Enric Botella, de la BBC món, en un reportatge sota el títol “L’empresonament del raper va ser el detonant, però hi ha moltes més coses”: què hi ha darrere de l’ona de protestes a Barcelona”, també li donava veu. Pablo afegia com una de les causes que expliquen les protestes la “persecució policial que sofrim els joves durant la pandèmia (…) A l’estiu se’ns va culpabilitzar de fer festes il·legals i després es va veure que els principals rebrots van ser entre temporers, treballadors migrants amb condicions laborals precàries”. Denunciava aquest règim de sobre explotació en el camp i també la situació laboral de la joventut que també sofreixen “treballs precaris sense condicions de seguretat” o l’amuntegament en el transport públic, sobre el que llançava una pregunta retòrica contundent “Quantes festes il·legals hi ha en un vagó de metre a les vuit del matí a Barcelona?”.

Un altre dels canals de televisió que s’ha fet eco del testimoniatge ha estat TeveCat i el seu programa de debat juvenil Opina Youth presentat per Sergi Àlex. En una tertúlia que portava per títol “Estan els joves maltractats en l’Estat espanyol? Ens prenen el pèl?”, va discutir enfront de dos joves de dreta – Ysabel Sanz i el dirigent de les joventuts de la formació liberal “Units per Avançar”, Joel López” - en contra de la campanya de criminalització de la protesta i la joventut que s’ha posat en marxa en aquestes dues setmanes.

Davant la insistència de voler posar en el focus del debat els disturbis de les manifestacions, Pablo va sorprendre amb un contundent “No, no condemno”, per a afegir que ell no pensava posar-se “en el mateix costat dels qui estan criminalitzant a la joventut” i denunciar i condemnar la brutal violència policial viscuda en les manifestacions o que s’enceba sobre altres col·lectius quotidianament com els manteros, els venedors ambulants d’origen immigrant que són sistemàticament assetjats per la policia d’Ada Colau.

Pablo, com Sergi, Paula, Laia... i altres milers de joves que estan sortint a mobilitzar-se en aquests dies, porten endavant una protesta que qüestiona en els fets a una esquerra del “règim” que avui és, ni més ni menys que, govern al costat del PSOE de les reformes laborals, el 155 i la defensa de la Corona. En aquest sentit també ha volgut donar la seva opinió sobre els principals fets de l’actualitat política. Relacionant el malestar que expressen amb les negociacions en curs per a formar un nou govern de la Generalitat, advertia com en la seva opinió “la joventut que està sent reprimida no entendria un suport de la CUP a ERC i JxCat”.

També en una de les seves intervencions en el debat de Opina Youth va discutir contra els mantres liberals que presenten al capitalisme com el millor dels sistemes possibles i a les revolucions com a coses del passat i condemnades al fracàs. Idees conreades i fomentades per l’acadèmia i la “opinió publicada” amb la qual cada vegada més joves estan trencant a tot el món.

L’anomenada generació Z, els nascuts ja en el segle XXI, estan protagonitzant molts dels processos de lluita de classes que es vénen donant abans i durant la pandèmia. Des del procés de mobilitzacions a Xile contra el règim hereu de Pinochet, fins a les últimes protestes en la veïna França contra l’enèsima llei lliberticida de Macron la passada tardor. Una part d’ella són joves en els quals els discursos d’apologia del capitalisme no han calat i comencen a plantejar-se horitzons de transformació social molt més profunds. Pablo és part d’això de manera conscient, d’aquí la seva primerenca militància política en una organització socialista revolucionària com la CRT.




temes relacionats

Catalunya   /    Joventut   /    Repressió policial   /    Contracorrent   /    Estudiants   /    Repressió   /    Monarquia   /    Pablo Hasél

Comentaris

Comentar