S’acosta la possibilitat de renovació del govern que es deia el més progressista de la història. Avui mateix s’ha fet públic el pacte entre el PSOE i ERC, quelcom que deixaria a la coalició PSOE-Sumar només mancant el suport de Junts. Aquest acord està encara pendent de ser aprovat per la militància d’Esquerra, encara que es pot considerar que hi ha una gran probabilitat d’acord.

S’han acordat tres eixos principals, el primer de cara a l’amnistia i a la continuació de les negociacions entre la Generalitat i el govern, la cessió del servei de Rodalies a la Generalitat i un nou pla econòmic per a la comunitat que inclou un perdó del 20% del deute públic que ascendeix a 15.000 milions d’euros, mesura estesa a la resta d’autonomies excepte l’Euskadi i Navarra, i que inclou una gran inversió en els Mossos d’Esquadra, el sistema judicial i el sistema penitenciari.

Fins on es coneix, el projecte de llei d’amnistia proposat pel govern en funcions i clau per pactar amb els partits de la burgesia catalana, sembla ser molt limitat i no inclouria de cap mode a tots els encausats del proçés -entre ells els de l’1-O i els CDR, processats en la infame operació Judes-.

L’acord, en cas d’aconseguir-se, deixa per fora a la resta d’encausats per lluitar contra aquest règim imperialista en la resta de l’estat, com els 6 de Saragossa, els 5 de Leioa, les encausades de CNT Gijón, Pablo Hásel, Valtonyc, els obrers del metall de Cadis, Santander i Vigo, i a totes les migrants oprimides sota la racista llei d’estrangeria i tancades en CIE, que són presons per a migrants. Per això la batalla per una llei d’amnistia veritablement àmplia i pel qüestionament total a aquest règim monàrquic, repressor i imperialista ha de continuar, no podem conformar-nos amb una amnistia que es queda curta.

La presentació del text està a l’espera de les correccions que faci Junts, i la seva aprovació pel govern en funcions i el Consell dels Diputats, en el qual aquest té una lleugera majoria.

L’acord esmenta també la continuació de la taula de diàleg entre ambdós governs, amb la intenció d’una nova consulta democràtica en el futur. Paraules buides de les quals es pot esperar poc, ja que ni a la burgesia catalana representada per ERC i Junts ni al Règim del 78 els interessa un qüestionament profund de la presó de pobles que és l’Estat espanyol. Al contrari, l’acord té com a objectiu posar la guinda sobre el pastís al tancament del procés de major qüestionament del règim de les últimes quatre dècades.

Un altre dels punts clau del pacte és la cessió de Rodalies a la Generalitat. Això es farà en conjunt amb el Ministeri de Transport i amb Adif, es crearà una nova empresa anomenada Rodalies Catalunya, que estarà presidida per un membre del consell proposat per la Generalitat. Encara que el servei de Rodalies està infrafinançat, amb aquesta nova maniobra només podem esperar que la qualitat sigui similar a l’actual i que uns pocs s’enriqueixin enormement amb aquesta cessió.

L’últim eix pactat és un pla econòmic que inclou el perdó del deute públic de Catalunya d’un 20%, que ascendeix a 15.000 milions d’euros, que s’estén a totes les autonomies excepte Euskadi i Navarra. Aquest perdó del deute públic no anirà destinat a sanitat i educació, anirà en la seva major part a un augment brutal en la inversió de les forces repressores, el sistema judicial i el sistema penitenciari.

Citant el document oficial del PSOE i ERC, “El 5 de novembre de 2021 es va acordar per la Junta de Seguretat de Catalunya (JSC) “ampliar els 18.267 efectius actuals amb 3.739 efectius més fins a aconseguir una plantilla final de 22.006 efectius, aconseguint, així, una ràtio de 2,628 agents per cada mil habitants (enfront de la ràtio de 2.365 agents establerta en 2006)”.

Aquest augment enorme de gairebé 4.000 nous agents és especialment criminal quan parlem d’una comunitat en la qual en els últims anys s’han donat importantíssims moviments en contra del règim i que té un ampli percentatge de població migrant i racialitzada.

Fa un parell de mesos es coneixia la sentència d’un judici contra diversos Mossos per agredir física i verbalment a un migrant. Amb aquest augment d’efectius només podem esperar que la repressió contra la mobilització política, la població migrant i la joventut augmenti significativament.

En l’àmbit judicial veiem un augment del mòdul de despeses generals del 26,6%, alguna cosa que va de bracet amb els nous 3.739 Mossos d’Esquadra. Ja veiem reflectit en aquest acord que en els pròxims anys es preveu que hi hagi un increment molt important de persones processades pel sistema penal. Això va de bracet amb la reestructuració del sistema penitenciari català, com llegeix el document: “addicionalment, pel que respecta al finançament ordinari de l’execució penal, és necessari adequar el finançament estatal al seu cost real tenint en compte els impactes normatius aprovats des de 1984”.

La dada que resulta cínicament irònica és que l’augment de beques i ajudes a l’estudi ascendeix a uns miserables 2 milions d’euros extra. Ni el PSOE ni ERC tenen res de progressista, aquest pacte amb la seva inversió estratosfèrica en policia i presons i la misèria destinada a beques ens ho confirma una vegada més.

Aquest acord de Govern no suposa cap sortida per als drets democràtics i socials de la classe treballadora, les dones, la joventut i les migrants a Catalunya i en la resta de l’Estat. Com tampoc ho suposa el pacte publicat fa pocs dies pels partits principals del govern en funcions, que porta una nova fornada de promeses buides i revalida els compromisos imperialistes amb l’OTAN i la UE mentre a Palestina s’està vivint un genocidi que avalen, mantenint la seva ajuda militar a Israel i les seves tropes al Líban.

Conquistar una veritable amnistia total per a totes i tots els lluitadors, per defensar l’autodeterminació dels pobles de l’Estat espanyol, com planteja el manifest de Sindicalistes per l’Amnistia signat per més de 250 delegats i activistes sindicals, i per unes condicions de vida dignes per a la classe obrera i la joventut entre tantes altres demandes, no el podrem aconseguir amb pactes per dalt els partits del règim del 78, sinó lluitant des de baix.

Del que es tracta és d’unir les lluites per les llibertats democràtiques en un moviment unificat, contra aquest règim monàrquic i repressiu, contra la repressió i la impunitat policial, en defensa del dret a l’autodeterminació del poble català i totes les nacions que integren l’Estat, i per acabar amb aquesta institució reaccionària que és la corona espanyola, lluitant per l’obertura de processos constituents en tot l’Estat per decidir-ho tot.

És urgent que els sindicats combatius, els moviments socials i l’esquerra que es reivindica rupturista, ens mobilitzem de manera unitària contra els pactes per dalt, per mesures com una amnistia real, perquè l’Estat espanyol trenqui immediatament tots els pactes diplomàtics i militars amb l’Estat d’Israel, potenciant l’autoorganització i la lluita de classes des d’una perspectiva independent respecte del reformisme i les seves burocràcies amigues.