Món obrer

CORONAVIRUS

On estan els pisos socials de Colau? El lobby turístic té la resposta

Pocs dies després que s’iniciés el confinament, Ada Colau feia públic un acord amb la patronal dels apartaments turístics per a utilitzar 200 pisos com a allotjaments temporals d’emergència per a famílies que així ho necessitessin. Passades sis setmanes encara no s'ha fet res.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

diumenge 19 d’abril| edició del dia

Per a pal·liar la pandèmia del coronavirus i evitar el col·lapse sanitari el Govern de Pedro Sánchez va anunciar com aderezo al confinament mesures del tamany de posar a la disposició de la sanitat pública tots els recursos de la privada. D’això fa setmanes i milers de persones majors encara esperen llits d’UCI i respiradors artificials. O quelcom que és el mateix, milers de persones continuen patint les conseqüències fatals d’aquestes mesures que no passen del discurs polític.

Però com pot ser possible que el Govern obligui als lobbies de les mútues i clíniques privades i a la indústria farmacèutica a que estiguin sota control públic si des de l’inici de la pandèmia tots els esforços de l’Executiu passen per minvar les perdudes que pugui sofrir la patronal i les grans empreses. I sinó, perquè aquesta setmana han tornat al treball, exposant-se al contagi, milers de persones de sectors no essencials?

Doncs bé, que no se sobresalti ningú si els diem que totes les institucions, també aquelles que s’oposen a les polítiques nefastes del Govern central, estan fent més aviat poc per a evitar la propagació del virus entre els sectors socials més desprotegits i necessitats.

És el cas de l’Ajuntament de Barcelona en Comú i PSC, per posar només un exemple. Demà ja, si això, parlem de la gestió de la crisi a les residències que amb tanta vehemència anuncia la Generalitat cada dissabte en el FAQS. Que si ens posem al capdavant, que si ens fem càrrec de les privades, etc, etc, etc, mentre els tests massius segueixen sense arribar.

L’Ajuntament de Colau té també una llarga llista de mesures que passarien per revolucionàries i d’urgència si no fos perquè no passen d’un brindis al sol. És el cas de la cessió de 200 pisos turístics per a allotjar a les persones més vulnerables enfront de la Covid-19.

El passat 20 de març, pocs dies després que s’iniciés el confinament, Ada Colau feia públic un acord amb la patronal dels apartaments turístics de Barcelona per a utilitzar 200 pisos com a allotjaments temporals d’emergència per a famílies que així ho necessitessin.

No obstant, fins al moment el consistori no ha disposat de cap d’aquests apartaments per a les famílies de les majories socials que més ho necessiten o per a sectors de treballadores i treballadors que pel seu treball es veuen més exposats a contagiar-se.

Resulta que quan es va anunciar la mesura amb Apartur, aquesta era tan sols un preacord. Si, un preacord en el que quan s’activés cadascun dels apartaments tindrien un preu de 2.250 euros per dos mesos. És a dir, Ada Colau convertia una mesura que havia de donar una resposta a les necessitats socials de diferents sectors en una forma més de protegir els interessos de la patronal del turisme en temps de coronavirus.

I tot això es coneix just en una de les setmanes en la que han mort dues persones més de tantes que, fins i tot avui dia, dormen al carrer. A Barcelona, després d’un mes de pandèmia, continua havent-hi milers de persones i famílies per sota del llindar de la pobresa i que automàticament es converteixen en sectors de risc davant la propagació del virus. Qui va dir que el virus no entenia de classes socials i que afectava a tots per igual?

Et pot interessar: Barcelona: Perquè la COVID-19 entén de classes

I és més, més enllà que s’hagi superat el pic de contagi i el col·lapse sanitari estigui més estabilitzat, la mesura del Govern de Sánchez de que alguns dels sectors no essencials tornin al treball i als desplaçaments en transport públic des del dilluns passat no farà una altra cosa que potenciar un possible rebrot de la propagació dels contagis.

Davant això, davant una mesura que només va dirigida a salvaguardar els beneficis de la patronal a costa de posar en perill la salut de milions de treballadors i treballadores, són necessàries mesures urgents i excepcionals que puguin anar dirigides a protegir les vides de la classe treballadora i els sectors populars.

Ada Colau et dirà que des de les institucions municipals estan fent tot el que està a les seves mans davant les mesures recentralitzadores del Govern de Sánchez. No és veritat! Estan fent tot el possible dins dels límits que marquen els grans lobbies de la ciutat.

Et pot interessar: Un campament de la vergonya en una ciutat amb 65 mil llits d’hotel buits

On estan els més de 200 apartaments que té disponibles Turisme? I sobretot, on estan les 65.000 places hoteleres que porten des de fa un mes sense ocupar-se?

Continua sent necessària i urgent la reobertura de tots els hotels i com deia Pau Gilabert en aquest article, "que totes les habitacions siguin confiscades sense cap mena d’indemnització. Que es posin a funcionar sota el control de treballadores i treballadors i en condicions de seguretat i higiene per a les necessitats habitacionals i socials urgents".

Avui, només amb mesures així, en les que les treballadores i treballadors prenguin el control es podrà arribar on els "ajuntaments del canvi" no volen arribar ni en temps de pandèmia. Perquè la nostra salut val més que els seus beneficis.




temes relacionats

Lobby Turístic   /    Crisi coronavirus   /    #Covid-19   /    #Coronavirus   /    Món obrer   /    Pobresa   /    Capitalisme   /    Política Estat espanyol   /    Barcelona en Comú   /    Barcelona   /    Societat

Comentaris

Comentar