Aquest cap de setmana l’extrema dreta i la dreta extrema han sortit en estampida comparant el desig de defensar el català i la cultura catalana amb el règim dels nazis o l’apartheid de Sudàfrica. Sembla mentida, però no ho és. Els hereus de Franco, els que van a les misses del dictador acusen de nazis al poble català, els que governen amb Vox.
Pablo Casado parla d’una persecució a Catalunya contra els infants. Coincideix amb el soci preferit, Abascal; i la sòcia no tan preferida, Inés Arrimadas. Tots parlen d’un “règim de terror” que hi ha les escoles catalanes. S’inventen una realitat inexistent des de les xarxes i fent unes piulades. El terror dels Nazis, o de l’Apartheid i, fins i tot, la segregació racial als Estats Units van causar milions de morts i “cap piulada”.
L’Estat espanyol no defensa la riquesa cultural que hi ha a la península. D’això no hi ha dubte. Fa anys que les institucions tenen entre cella i cella la immersió lingüística. De fet, el ministre d’Educació de Rajoy, quan van aplicar el 155, va dir que la trauria. I en aquest sentit va la "declaració de guerra" contra les diferents cultures que hi ha l’Estat. Un punyat de jutges, el Tribunal Suprem, obliguen que el castellà hagi de tenir un mínim del 25% d’hores lectives.
La setmana passada el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va obligar a l’aula de P5 de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar a impartir el 25 % de les classes en castellà. A causa de la denúncia d’una família, els i les vint-i-quatre nenes i nens de l’aula han de canviar la quantitat d’hores de català i castellà a l’aula.
Davant això, divendres passat va haver-hi també una manifestació a les portes de l’escola defensant la immersió lingüística a l’educació pública catalana. El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i el sindicat Intersindical-CSC convocaven diversos centenars de persones per a defensar el català a l’escola i fent una crida a desobeir la sentència del TSJC. Però faltaven els partits catalanistes, la resta de sindicats, la resta d’agrupacions estudiantils, els diputats del Parlament i fer una manifestació de desenes de milers.
I enfront això, el govern català només diu que s’han de complir les sentències dels tribunals i deixen en mans dels directius de cada escola la responsabilitat de com actuar a les aules. Una vegada més el “no desobeirem” de la Generalitat i els seus representants. El mateix que Artur Mas va dir després del 9N. Una prova més de la deriva autonòmica d’Esquerra Republicana i Junts per Catalunya. Volen gestionar els fons europeus per a les grans empreses encara que s’hagin d’empassar les sentències contra la cultura catalana.
Els atacs contra la llengua i la cultura catalanes han tornat al centre de l’escena política gràcies al govern “més progre de la història” de Sánchez i Díaz. La llei de mitjans audiovisuals deixava de banda les llengües “cooficials”. L’exigència de certa quota de pantalla a les noves plataformes audiovisuals per al PSOE és un problema que no volien abordar (fins al moment). I la dreta va trobar la gran oportunitat per ensorrar la llengua catalana.
La dreta amb la qüestió del català vol “matar dos ocells d’un tir”. Per una banda, vol fer trontollar l’actual govern i aconseguir la convocatòria d’eleccions anticipades. I per una altra, acabar no només amb l’independentisme català, sinó també imposar la cultura castellana i la seva llengua a tot l’Estat. Al cap i a la fi són hereus directes de la dictadura franquista i ells veuen les cultures diferents del castellà com una qüestió a “resoldre”.
Una veritable Esquerra, el primer que ha de fer és defensar la diversitat cultural i lingüística preservant el català. Per això cal defensar la immersió lingüística catalana que va començar a aplicar-se a escala general a principis dels anys noranta. No és el cas del PSOE, que fa moltes dècades que només defensa els interessos dels grans empresaris, ni d’Unidas Podemos que han demostrat ser un “soci fidel” del PSOE en aquest govern de coalició.
Però a més d’una presa de posició discursiva, s’ha de passar als fets per a enfrontar la gran ofensiva del Règim del 78. De res serveix una política que es limiti als estrets marges de la Constitució del 78. El govern català només sap obeir la legalitat vigent. Esquerra Republicana i Junts per Catalunya es fan la guitza per veure qui surt més perjudicat. Però, l’extrema dreta vol passar la piconadora sobre la resta de les cultures de l’Estat i no és broma.
Per aturar i derrotar l’ofensiva de l’extrema dreta i el seu Règim del 78 cal desplegar la gran força de la classe treballadora als carrers, com es va fer l’1O i el 3O de 2017, cal desplegar la força de tota la gent que va impulsar la immersió lingüística des dels anys vuitanta. Cal que els sindicats organitzin assemblees i vagues, que els sindicats estudiantils facin el mateix i sortir als carrers fins a tòrcer el braç d’aquest reaccionari i decrèpit règim i derrotar la seva ofensiva ultradretana.
Et pot interessar: L’ofensiva dels jutges i la dreta contra el català a l’escola és un atac contra els fills i filles de la classe treballadora
