MÓN OBRER

Novembre calent: una onada de vagues obreres recorre tot l’Estat

Tots estem mirant la vaga del metall a Cadis com l'epicentre de la lluita de classes. Però no és l'única vaga que està en marxa. Desenes de conflictes sindicals comencen a estendre's per tots els racons de l'Estat, malgrat la passivitat de les burocràcies sindicals. Mentrestant, el Govern “progressista” de la ministra comunista Yolanda Díaz continua manant policies i tanquetas a reprimir als obrers del metall.

dimecres 24 de novembre| edició del dia

Novembre està sent un mes de lluites sindicals en tot l’Estat espanyol, des de Cadis a Euskal Herria passant per Saragossa, València i Astúries. Després que el Govern del PSOE i Unides Podem hagi apostat tota la seva política laboral a sostenir a les empreses a través de ERTOs, pagant el 70% del sou als treballadors amb els diners que surten precisament de la seva pròpia butxaca, ve el “agraïment” de les patronals.

Les mateixes empreses que van ser rescatades amb diners públics pagant el sou als seus treballadors a través de ERTOs són les mateixes que avui dia volen reestructurar les seves plantilles amb EROs que faciliten les reformes laborals del PP i del PSOE. Si, aquestes el Govern actual i la ministra “comunista” Yolanda Díaz no derogaran.

L’economia capitalista mundial comença a cruixir. Escassetat de productes bàsics en països imperialistes, pujada del preu de la gasolina, la llum i el gas, crisi dels microxips en les empreses tecnològiques, són algunes de les conseqüències d’un sistema econòmic que no pot créixer eternament i que viu a costa de la misèria de la majoria treballadora. L’Estat espanyol no és aliè a aquesta dinàmica, al contrari. Cadascun d’aquests elements impacta en la vida de la classe treballadora i les majories populars.

Et pot interessar: Cadenes de producció, colls d’ampolla i posicions estratègiques

En un marc de carestia de la vida, inflació (que ja s’acosta al 6%), atur i precarietat, sectors d’avantguarda de la nostra classe, en particular els més empobrits, són els que estan començant a resistir les envestides de la patronal a través de més acomiadaments i precarització. Però no sols resisteixen, també es disposen a exigir ofensivament millors condicions laborals.

L’exemple que tenim més pròxim és el conflicte de Tubacex a Euskal Herria, on la patronal pretenia fer un ERO de 129 treballadors. Davant aquest atropellament les diferents plantilles de l’empresa es van unir en repulsa pels acomiadaments i van aconseguir frenar-los després de 232 dies en vaga, encara que degueren fer concessions a la patronal. També la lluita dels treballadors d’Airbus Puerto Real contra el tancament de la planta, que ha estat un dels punts d’unió de tot el sector del metall a Cadis malgrat la traïció de CCOO i UGT que ha portat el conflicte a la derrota.

Aquest novembre ha vingut calent. Estem davant una onada de vaga per tot l’Estat espanyol. Fem un repàs per algunes d’elles.

Vaga del Metall (Cadis)

La negació d’una millora dels salaris en la negociació del conveni col·lectiu va fer esclatar un conflicte en un sector amb una alta temporalitat en la contractació. El passat 16 de novembre els grans sindicats del sector van convocar vaga indefinida i va ser seguit per tots els treballadors del sector. Aquesta convocatòria s’entén en el context que Airbus Puerto Real porta mesos en lluita contra el desmantellament de la indústria i el tancament de la seva fàbrica en concret.

Després de 8 dies de vaga i de resistència obrera després de la repressió policial el govern ha militaritzat el conflicte, enviant tanquetas i armant a la policia amb pilotes de gomes contra els treballadors.

La joventut estudiantil i els veïns de Cadis s’han manifestat en suport als treballadors, fins i tot aquest dimarts 23 es va convocar vaga estudiantil. Aquesta convocatòria no ha assegut bé a delegació de govern, que en un primer moment va enviar un comunicat a tots els centres educatius per a intentar boikotear l’acte.

Metall (Alacant)

El conflicte de metall s’estén també a la província d’Alacant on s’han convocat dues jornades de vaga els dies 18 i 23 de novembre. Aquesta vaga es fa davant la falta d’acord amb el conveni en el qual els treballadors reclamen un increment salarial per a evitar perdre poder adquisitiu a causa de la pujada de l’IPC.

SAD (Madrid)

Des de l’1 de novembre estan acampades enfront del ministeri de treball treballadores del SAD de tot l’estat. Aquestes treballadores van ser considerades essencials durant la pandèmia i van acordar amb el secretari d’estat una sèrie de reunions per a atendre les seves demandes. Després de 10 mesos les tornen a menystenir incomplint sistemàticament els acords aconseguits el passat 28 de desembre per a solucionar el conflicte.

Reclamen reduir l’edat de jubilació per ser un treball de molta càrrega i no es pot realitzar fins als 67 anys, l’aplicació efectiva de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i la reinternalització del Servei d’Ajuda a domicili, que va ser lliurat a grans empreses privades.

Inditex (Saragossa)

El 90% de la plantilla d’Inditex a Saragossa, un important centre de distribució de la marca, ha secundat la vaga reclamant una millora en el conveni. Van parar al voltant de 1.400 treballadors i treballadores durant 2 hores. La reeixida jornada de mobilització i l’organització de la plantilla està sent una resposta contundent a l’immobilisme de l’empresa durant 7 mesos en la negociació del conveni d’empresa.

Amb aquest atur massiu, es va detenir al complet la cadena de distribució. Els treballadors amb cotxe, un darrere d’un altre, van xiular als directius, que van acabar corrent amb caixes en braços en un esforç inútil de donar-li sortida a la roba.

Otis (Leganés)

En l’empresa d’elevació (ascensors) els treballadors de tot l’estat s’han organitzat per a fer una vaga des del dia 22 de novembre fins al 9 de desembre per a lluitar contra la deslocalització de la companyia destruint llocs de treball, fent així que augmenti la càrrega laboral. Un altre dels reclams és la seguretat de treballadors i usuaris ja que no es dóna el temps suficient per a fer les revisions periòdiques dels ascensors. I finalment perquè s’asseguri la conciliació familiar i es respecti la desconnexió digital.

A Leganés, Gran Canària, Euskal Herria i altres llocs de l’estat han secundat la vaga.

Pilkington (Sagunt)

Els treballadors de Pilkington de Sagunt estan en vaga des del 22 de novembre fins al 3 de desembre contra el ERO de 116 treballadors. La patronal vol aprofitar l’escassetat de microxips en el sector automobilístic per a alleugerir la plantilla. L’empresa proporciona el vidre temperat per a una gran quantitat de grans marques automobilístiques com Mercedes, Peugeot, Ford i Renault entre d’altres.

Després del primer piquet dilluns passat 22 els treballadors van viatjar a Madrid per a concentrar-se enfront del ministeri d’indústria contra el “desmantellament del sector”. S’ha convocat una manifestació a Sagunt en defensa de l’ocupació, contra el tancament d’indústries i per un pla de revitalització d’un dels motors econòmics de la zona.

Alu ibèrica -antiga Alcoa- (A Corunya)

A Astúries i A Corunya els treballadors que porten anys esperant per la intervenció del govern en les plantes s’han mobilitzat el mes de novembre per a exigir una solució a la seva situació. Els treballadors asseguren que portaven 2 mesos sense cobrar i que estan en una situació crítica.

Servei de Neteja del Guggenheim (Bilbao)

Les treballadores de la neteja del museu Guggenheim de Bilbao porten més de 166 dies en vaga contra les lamentables condicions laborals a les quals estan sotmeses. Exigeixen l’eliminació de la bretxa salarial existent en el sector de la neteja del museu i una millora dels salaris. El propi museu no reconeix la bretxa salarial pel que es neguen a negociar la millora de les condicions laborals.

Sector neteja (Castelló)

Unes 8000 empleades de neteja de l’hospital general, de col·legis, de la universitat Jaume I i d’edificis i locals van iniciar dilluns passat 22 de novembre una vaga indefinida amb un gran seguiment. El conflicte esclata en defensa d’un conveni digne i davant la perduda de drets.

El sector ha convocat també una concentració per a visibilitzar la lluita i amb motiu de l’inici de la vaga indefinida. Amb una inflació de l’IPC del 5% i amb una proposta sense pujada salarial de la patronal es feia necessària una vaga del sector.

I molts sectors més...

Existeixen més sectors i empreses en lluita que lluiten contra múltiples causes derivades de la precarització i la crisi econòmica derivada del COVID com A Mariña a Lugo, la Sanitat a Madrid, Ecoespacio i Novaltia a Biscaia, aquesta última amb més de 851 dies en vaga, els supermercats de Castella i Lleó, Bombers Forestals de Comunitat Valenciana…

Coordinació i pla de lluita

Enfront d’un Govern que es diu “progressista”, però és la junta de negocis de l’IBEX35, i una burocràcia sindical conservadora que no vol treure els peus del plat del “pacte social” amb la CEOE i la ministra de treball, comença a sorgir incipientment una oposició de sectors d’avantguarda de la classe treballadora, així com de la joventut estudiantil i universitària contra les lleis Castells.

És necessari coordinar totes aquestes lluites per a barallar per un programa que doni una sortida als patiments que sofreix la classe treballadora i els sectors populars, que comenci per envoltar de solidaritat les lluites amb accions de suport, militar les caixes de resistència i denunciar la repressió del Govern. L’impuls d’assemblees democràtiques que superin els mètodes de les burocràcies sindicals, en les quals tots els treballadors i treballadores decideixin el pla de lluita per a continuar, és una de les claus. L’esquerra sindical i els sectors combatius dels sindicats majoritaris tenen per davant una gran tasca.

Un programa que ha de defensar com a reivindicacions mínimes essencials la derogació total de les reformes laborals de Zapatero i Rajoy, el repartiment de les hores de treball sense disminució salarial, un salari mínim de 1.500 euros i la nacionalització sota control obrer de les empreses que tanquin o acomiadin treballadors, acompanyat d’un programa d’inversió pública ofensiu i decidit per a la creació d’ocupació i la millora dels serveis públics, sobretot en la sanitat, l’educació i els serveis socials.




temes relacionats

Cadis   /    Vaga del metall a Cadis   /    #VagaGeneral   /    Lluita de classes   /    Lluita obrera   /    Vaga   /    Classe obrera

Comentaris

Comentar