Aquest dijous els carrers de les principals ciutats de França tornen a ser escenari de protestes contra la reforma jubilatòria impulsada pel Govern de Macron que inclou l’augment de l’edat per a accedir al benefici previsional.

Des de fa setmanes els francesos realitzen fins a dues mobilitzacions o vagues per setmana de treballadors i estudiants motoritzades per diferents sectors i sindicats. No obstant això, fins ara no hi ha hagut una coordinació que permeti convocar a una vaga general per temps indefinit que pugui derrotar la reforma del Govern.

Les direccions sindicals reformistes com la CFDT, parlen de la lluita però coqueteja amb la negociació i la pressió sobre els diputats. Altres sectors no volen llançar una vaga d’aquestes característiques per temor a quedar aïllats. Però ara la data del 7 de març sona com una possible jornada d’inici d’una vaga coordinada que podria canviar la relació de forces amb el Govern.

L’atur d’avui se sent amb mobilitzacions a tot el país, inclosos molts pobles petits, porta majors conseqüències al transport aeri, amb un 30% de vols cancel·lats a l’aeroport parisenc d’Orly (un 20% a les protestes anteriors).

A més, s’ha cancel·lat la cinquena part dels vols als aeroports de Tolouse, Marsella, Lió, Montpeller i Nantes.

Les imatges de Rennes mostren que diversos sectors s’estan mobilitzant a la jornada d’aquest dijous. A Brest s’han mobilitzat unes 8000 persones.

A diferència d’altres lluites anteriors l’actual "lluita de les pensions" arriba a tots els racons de França i mobilitza a pobles sencers.

En el cas de Moutiers, un poble de només 3.000 habitants, aquest dijous es van mobilitzar almenys 1.000 persones, és a dir un terç de la població total, al peu de les estacions d’esquí de la vall de Tarentaise a Savoia.

A París es va realitzar un fort operatiu policial des de primerenc i les forces repressives van envoltar la seu universitària de Tolbiac amb l’objectiu d’evacuar als estudiants que es troben ocupant el campus des d’ahir, després de la votació a una assemblea general que va reunir 350 persones. L’objectiu del Govern amb aquesta acció és acoquinar als manifestants perseguint a la joventut.

Per a mostrar la profunditat del moviment i l’extensió nacional alguns dirigents dels principals sindicats van anar a participar a mobilitzacions de pobles com el cas d’Albi.

A Marsella, diversos milers de persones es manifesten aquest dijous. Allí té gran presència la columna dels treballadors de la CGT Energia, que han realitzat les operacions conegudes amb el nom de "Robin Hood", reconnectant a usuaris de baixos recursos que no poden pagar la factura de llum.

Molts joves es manifesten a Montpeller aquesta tarda. La marxa va reunir estudiants de secundària, terciaris i Belles arts entre altres.

A Calais, uns 3.000 manifestants van marxar contra la reforma de les pensions. Treballadors ferroviaris, estibadors, especialistes en energia, mestres, cuidadors i fins i tot treballadors de fàbriques locals van respondre a la convocatòria.

A Tolouse, desenes de milers de persones van respondre a la convocatòria. Per a aquest cinquè dia de mobilització contra la reforma de pensions, nombrosos sectors desfilen des de Saint Cyprien

La masividad i extensió de les mobilitzacions va posar al centre el debat com endurir el moviment per a guanyar-li a la inflexibilitat de Macron.

Aquesta pressió des de baix sembla haver arribat fins als dirigents sindicals que en una conferència de premsa van haver d’amenaçar des de la Intersindical (que agrupa els principals sindicats) amb una "paralització de França en tots els sectors el 7 de març" si el govern i els parlamentaris es negaven a escoltar la "protesta popular". Això va ser un canvi de to important en relació al que deien alguns dirigents sindicals com Laurent Berger de la reformista CFDT que havia anunciat dies abans que "no creiem que el bloqueig sigui la solució".

Però aquest anunci cap al 7 de març encara està lluny de significar una vaga general per temps indefinit. De fet així ho va aclarir Berger en assenyalar "no estem a la lògica de la vaga renovable [indefinible] (…) no és una crida a la vaga general". Per part seva, Philippe Martínez de la CGT va dir que "la qüestió de la renovació [de la vaga] no es decideix a nivell de les confederacions sindicals, sinó en les empreses i els serveis".

Així, mentre endureix el to, la Intersindical encara manté una estratègia d’accions aïllades, negant-se a avançar cap a un bloqueig efectiu de l’economia, amb la paralització general de tots els sectors i per temps indeterminat, fins al retir de la reforma previsional.

No obstant això, alguns sectors ja estan cridant a accions d’aquest tipus, com la CGT Cheminots i SUD Rail (ferroviaris), la intersindical RATP (transport urbà) i Solidaires, als quals molt aviat podrien sumar-se les refineries de petroli.

Però perquè la vaga per temps indefinit efectivament aconsegueixi implicar a tots els sectors i evitar que només alguns la portin endavant quedant aïllats, és necessari un programa que prengui totes les demandes dels diferents sectors, vinculant la lluita per les pensions a altres com el problema dels salaris, les demandes d’acabar amb les condicions de treball precàries, la destrucció dels serveis públics o fins i tot la desocupació i la terciarització. De fet, ja molts manifestants comencen a dir cada vegada més que la seva brega va més enllà del tema de les pensions.