El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’havia marcat com a objectiu tenir el nou executiu català llest abans de dimarts 11 d’octubre. Concretament per a la sessió de l’executiu d’aquest dilluns 10. I així ha estat.
Durant la jornada del diumenge i la primera hora d’aquest dilluns, s’han donat a conèixer els noms dels set nous integrants del govern de Pere Aragonés, que substitueixen els altres consellers de JxCat.
Del referèndum de l’1-O han passat tan sols cinc anys. Però per la política portada endavant per la direcció del procés, amb ERC i JxCat (hereus de CDC) sembla que hagin estat diverses dècades.
En contra de la voluntat expressada en 2017 en les urnes per més de dos milions de catalans i catalanes, tant ERC com JxCat s’han dedicat a tirar gerros d’aigua freda sobre les aspiracions democràtiques del poble català i tornar a una "normalitat" de l’Autonomia en versió retallada.
El qüestionament creixent de les bases de l’independentisme a aquesta espècie de "restauració autonòmica" ha anat creixent, com es va expressar en l’última Diada amb desenes de milers protestant contra el Govern.
Aquesta restauració ha estat portada endavant en comú per ERC i JxCat, i és la contracara catalana de la "restauració progressista" del govern del PSOE i Unidas Podemos per apuntalar el Règim del 78 i tancar el cicle obert amb el 15M i el moviment democràtic català.
Finalment les disputes per veure quin dels dos partits processistes liderava la gestió autonòmica i com es repetien el desgast, ha portat a implotar el govern de coalició que conformaven fins divendres passat.
Després de conèixer-se el resultat de la votació efectuada per la militància de JxCat, que van decidir sortir de l’executiu, Jordi Sànchez, ex Secretari General d’aquesta formació va afirmar: “el procés, definitivament, s’ha tancat”.
Sens dubte, la voluntat de la direcció processista ha estat acabar amb la lluita pel dret d’autodeterminació. Però això no ve de la ruptura de l’acord de govern d’aquests últims dies, ni de les disputes dels últims mesos, sinó des del mateix 1-O, quan van demostrar obertament que ni ERC ni els hereus de CDC, estaven disposats a res semblant a portar endavant el combat contra l’Estat que es precisa per fer efectiu el dret a decidir.
Al contrari, van treballar perquè aquella enorme mobilització social es contingués i dissipés, i van optar per una claudicació total -tot i que els portés a la presó o l’exili- abans de permetre que la classe treballadora i els sectors populars conquistessin aquest dret amb una mobilització que, segurament, hagués avançat en altres qüestionaments socials més profunds.
El nou govern d’Aragonès és una constatació de la ferma voluntat, en aquest cas d’ERC, de tornar a un cicle de gestió autonòmica respectuosa amb el Règim del 78. Estem davant un revival senil de l’etapa del Tripartit, el govern social-liberal que entre 2003 i 2010 va compondre el PSC de Maragall i Montilla al costat d’ERC i ICV.
Pere Aragonès ha decidit incloure a falsos independents provinent del PSOE i els Comuns. Dels tres nous consellers, un és Quim Nadal, a càrrec d’Universitats. Es tracta ni més ni menys que un històric del PSC, alcalde de Girona durant més de 22 anys i candidat a la Generalitat pels socialistes catalans en 1994.
Entre les noves cares està també Gemma Ubasart, politòloga, que va tenir un pas fugaç per Podemos, quan de la mà del llavors líder del partit morat, Pablo Iglesias, va arribar a ser nomenada Secretària General de Podemos. Serà la nova consellera de Justícia.
Des d’ERC es diu que es tanca la porta a pactes d’una certa envergadura amb el PSC, així ho va afirmar aquest cap de setmana Oriol Junqueras. Però vista la composició del govern sembla més aviat una estratègia comunicativa per ocultar el màxim possible la situació de feblesa en la qual es troba actualment ERC, amb tan sols 33 escons en el Parlament i amb uns pressupostos per aprovar.
ERC ha pogut arrencar tan sols engrunes de Moncloa, malgrat haver-se convertit en el principal enterrador del procés i haver estat un suport vital per a polítiques centrals del Govern central com els Pressupostos Generals. Engrunes amb les quals pretendrá continuar alimentant el discurs i el full de ruta de la “taula de negociació”.
La situació ara sembla que serà més compromesa. Aragonès sap que tindrà complicat pactes centrals amb JxCat. No hi ha molt dubte veient les primeres declaracions de Laura Borràs (que va sortir enfortida després de la votació) de titllar d’“il·legítim” al nou executiu català. Per això no li queda més alternativa, malgrat l’estratègia discursiva de Junqueras, de mirar al PSC i a Comuns. És a dir, mirar i reviure l’esperit del Tripartit.
Mentrestant, Sánchez i els seus veuran amb alleujament com en les negociacions en el Congrés amb ERC, podran imposar una relació de forces més favorable que fins avui, ja que ara poden jugar un rol clau en la governabilitat de Catalunya.
