Els successos de Casas Viejas (Cadis), després de molts intents per ocultar-los, van sortir a la llum per terrible repressió que va exercir el Govern d’Azaña. Entre 26 i 28 persones mortes producte d’una repressió brutal i més de 100 detinguts. Més de 25 guàrdies d’assalt la van exercir amb l’ordre de "tirs a la panxa".

La majoria van ser assassinats en la barraca d’un veterà militant anarquista anomenat "Seisdedos". Segons el periodista Ramón Sender que va investigar els fets anant al mateix poble, es van identificar 19 cadàvers cremats en cremar la barraca de "Seisdedos" producte de l’acció dels Guàrdies d’assalt. La repressió va ser violenta i sistemàticament dirigida contra els jornalers.

Casas Viejas era un llogaret d’unes 3000 persones situat a la província de Cadis. La majoria dels seus habitants eren jornalers que treballaven una part de l’any en la collita i després passaven fam. La CNT tenia molta inserció entre els treballadors rurals.

Els successos de Casas Viejas es van tractar d’ocultar. Tant és així que es va canviar el nom del poble i durant diverses dècades es va usar Benalup de Sidonia (un nom antic que havia caigut en desús). Va ser a partir de 2009 en què es recupera el nom Casas Viejas i el nom oficial actualment és Benalup-Casas Viejas.

Sindicalistes i anarquistes

La CNT estava composta de dues ales. D’una banda, el sindicalisme polític, amb Ángel Pestaña al capdavant, que era el secretari general des de l’assassinat de Salvador Seguí. Per un altre els de la FAI, que reagrupaven als anarquistes des del ’27.

Totes dues faccions competien per la direcció del sindicat. El sector de Pestanya tenia molt bona entesa amb els partits republicans i els socialistes i va fer costat a la República. Els anarquistes, per la seva part plantejaven que calia enfrontar al govern i portar al proletariat a una "gimnàstica revolucionària" com l’anomenava García Oliver.

El proletariat de la CNT es va anar radicalitzant a la calor de la repressió i les mesures antipopulars del Govern republicà-socialista. La qual cosa va anar afeblint, dins de la CNT, a l’ala sindicalista i, per tant, enfortint a les tesis FAI que van aconseguir fer-se amb la direcció del sindicat.

La FAI en fer-se amb les regnes del sindicat va impulsar una sèrie petites "insurreccions" molt localitzades. Va ser l’anomenat "període insurreccionalista". La CNT durant l’any 32 va realitzar diverses insurreccions en diferents localitats catalanes. Les accions consistien a ocupar l’ajuntament, cremar els arxius, acabar amb la moneda i proclamar el comunisme llibertari. Aquestes accions duraven el que un amor de primavera, i, per descomptat eren durament reprimides pel Govern.

El 1933, la CNT havia convocat a una "acció insurreccional" el dia 8 de gener en tot l’Estat espanyol. Sense cap preparació i sense objectius concrets, la direcció de la FAI esperava confluir amb algun sector de l’exèrcit afí i el fervor popular. No obstant això, la convocatòria va tenir un escàs seguiment i no va passar d’accions aïllades en diverses poblacions.

El que va canviar aquesta vegada va ser que el Govern republicà socialista va llançar una repressió devastadora al poble de Casas Viejas i es va armar un enorme escàndol en tot el país. La CNT va ser durament reprimida, locals tancats, dirigents presos i torturats com el cas de García Oliver.

Crisi del Partit Socialista

La coalició Republicà-Socialista va pagar la repressió sobre Casas Viejas i els treballadors perdent la confiança d’aquests. En tot moment el Govern d’Azaña va prioritzar l’ordre i preservar la propietat de les terres i les grans empreses. Mentrestant, l’atur va augmentar tant a la ciutat com en el camp.

Les masses laborioses començaven a veure que el Govern del Partit Socialista i els republicans no estaven resolent els greus problemes socials, sinó que estaven defensant als patrons i els terratinents. Treballadors i jornalers van deixar de fer costat a la coalició, però estaven desorientats. No van tirar al Rei dos anys enrere per a continuar morint de fam.

En les eleccions del ’33 va guanyar una confluència de partits de dreta, semifeixistes i monàrquics. Els Socialistes van perdre molts vots i diputats, van pagar el fet d’haver fet costat als burgesos republicans. La classe obrera va començar un període dur de dos anys, l’anomenat bienni negre. Un període de repressió i reflexió i reorganització. Seguit per la comuna asturiana en el 34 i la lluita contra el cop feixista del 36.