Pandèmia

RACISME INSTITUCIONAL

No només Vox és qui està darrere del maltractament als joves migrants?

Els nens i adolescents que migren sols són condemnats a centres sobre poblats, sense recursos i objecte de lucre d'empreses concessionàries. Quan fan divuit anys queden al carrer i sense papers. El govern “progressista” i els autonòmics són els responsables.

divendres 30 d’abril| edició del dia

Qui escriu aquest article coneix de prop la realitat i el maltractament institucional que sofreixen els menors migrants. Diversos anys treballant com a educador de carrer i en diversos centres residencials, fan que en aquests dies la meva indignació amb el menyspreable cartell de Vox sigui doble. D’una banda amb el reaccionari discurs xenòfob de l’extrema dreta. Però per l’altre amb la hipocresia desplegada per una certa “progressia” a la qual li fan mal campanyes racistes com aquestes, però no el racisme institucional que ells gestionen contra aquests nens i adolescents dia a dia.

La campanya electoral del 4M ha estat creuada per diverses provocacions de l’extrema dreta, com el míting a Vallecas, la reacció davant les amenaces de mort contra Iglesias i membres del govern, i, per descomptat, la bruta propaganda de Vox, de la qual el cartell a l’estació de Sol ha estat el seu màxim exponent. “Un MENA 4.700 euros al mes. La teva àvia 426 euros al mes de pensió”, aquest ha estat el missatge amb el qual l’extrema dreta intenta confondre intencionadament i generar odi contra els menors migrants, tractant-los com a privilegiats socials enfront d’altres col·lectius com les dones pensionistes.

Un acte denigrant i covard, dirigit contra un col·lectiu summament vulnerable, estigmatitzat pels mitjans de comunicació i maltractats institucionalment. Un alè a la guerra entre pobres, a la divisió dels sectors obrers i populars perquè les polítiques a favor dels rics i les grans empreses – aquest és el veritable programa de Vox, i que coincideix amb la resta de forces neoliberals- passi el més fàcilment possible.

El rebuig al missatge ha estat molt ampli, gairebé semblaria generalitzat. De cop els mateixos mitjans i periodistes que fa anys que criminalitzen a aquests joves semblaven els seus més aguerrits defensors. El mateix amb gran part de l’arc polític, que des de governs municipals, autonòmics i el central, són els qui estan al capdavant del maltractament i discriminació que pateixen.

Existeix un gran problema social amb el fenomen de la immigració de joves no acompanyats. Un problema del qual ells són les principals víctimes, i les lleis d’estrangeria i l’absència de veritables polítiques d’assistència a les seves necessitats, els botxins.

És cert que els 4.700 euros dels quals parla Vox en el seu cartell no van al menor migrant. Però també és fals, com han venut en aquests dies des del govern “progressista”, que aquesta quantia o la que és pressuposada oficialment, estigui destinada a atendre les seves necessitats. Des de la creació dels centres de menors migrants, els sindicats i assemblees de professionals portem denunciant les pèssimes condicions en què es troben aquests centres d’“acolliment”. Instal·lacions superpoblades, amb infraestructures inadequades i sobretot falta de personal. Un context idoni perquè reporten en entorns inestables i que, lluny d’afavorir un acolliment digne, amb atenció psicològica, sanitària i educativa de qualitat, es converteixen en veritables llocs de semireclusió.

Basta preguntar a qualsevol professional que treballi amb aquest col·lectiu perquè et compti l’autèntica realitat. Malgrat l’opacitat del funcionament dels centres i les empreses privades que els gestionen, algunes imatges han sortit a la llum en les xarxes reflectint el suposat “luxe” que suposa ser un “MENA” acollits pel govern central i els autonòmics.

A Melilla es van fer virals les fotografies de sales abarrotades, amb menors dormint en el terra, que encapçala aquest article. Però no han estat les úniques. Ca Santoi, un centre gestionat per la fundació Diagrama, va ser denunciat per manca d’aigua calenta i tenir també a molts menors dormint en el terra. O el cas del centre Montolivet, al País Valencià, que va acabar sent clausurat per les condicions infames d’habitabilitat.

Els milers d’euros que es pressuposten per a l’atenció d’aquests menors on van? La reaccionària campanya de Vox ha fet famosa la dubtosa xifra dels 4700 euros per mes. El que ningú esmenta és que els diners públics pressupostats per a atenció d’aquests nens i adolescents és lliurat directament a fundacions privades. No existeix cap fiscalització i auditoria pública d’aquests diners públics, en un sector que en la seva majoria es troba externalitzat a centres de gestió privada.

La majoria de les fundacions que reben aquestes contractes es declaren com a entitats sense ànim de lucre. No obstant això, i com s’ha denunciat sistemàticament en el cas català, en els seus patronats trobem empresaris de grans empreses de serveis o parcs immobiliaris que presten els seus serveis (de bugaderia, servei d’àpats...) i lloguen els seus immobles a preus molt per sobre dels de mercat. Aquí està el pervers negoci. Per a augmentar encara més els “beneficis” moltes d’elles no apliquen moltes vegades els convenis laborals corresponents d’Acció Social o no contracten personal qualificat.

En l’última dècada, i també sota el govern “progressista”, a la calor d’aquest negoci ha emergit tot un lobby entorn de l’atenció dels menors migrats. Tant és així que fins a Florentino Pérez s’ha ficat amb la seva empresa Clece, que continua guanyant concurs a costa d’oferir preus baixíssims a costa de condicions laborals i de servei cada vegada més precàries. Aquest és el negoci que no és denunciat per VOX, però tampoc per Podemos, PSOE, ERC o *JxCat, que són els seus principals gestors.

Vox aborda aquesta problemàtica des del racisme i la xenofòbia, amb la seva campanya electoral i amb propostes que radicalitzarien encara més les violacions de drets humans que ja succeeixen a les fronteres, camps d’internament i centres. El govern “progressista” i els partits que el conformen, en un exercici de cinisme, condemnen el discurs mentre obren nous CIEs, converteixen Canàries en una nova Lesbos i deixen al carrer i sense papers a aquests joves en complir els 18.

Alguns fins i tot s’omplen la boca de “Welcome Refugiïs”, com declarava Gabriel Rufian d’ERC aquests dies. Mentrestant el sistema d’acolliment de la Generalitat que depèn del seu partit porta anys immers en retallades i privatitzacions. Si prenem els de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DEGAIA) només a Catalunya en el 2019 1.020 menors, nens i nenes, es van escapolir dels centres d’acolliment. D’ells 829 van retornar al centre, mentre que es desconeix el parador dels 191 restant.

La solidaritat amb els menors immigrants, així com amb la resta de persona que migra a l’Estat espanyol o la UE, no vindrà dels qui els condemnen a abandonar els seus països, arriscar la vida per a venir i ser tractats com a ciutadans i treballadors de segona si ho aconsegueixen.

La lluita pels drets d’aquestes persones passa en primer lloc per denunciar i combatre l’espoli imperialista de les empreses espanyoles, europees i nord-americanes als seus països, veritable raó del seu procés migratori. Uns interessos que tots els partits del règim, inclosos els que avui estan a Moncloa, defensen tancadament. És també combatre per la derogació de les lleis d’estrangeria, l’obertura de fronteres i el tancament dels CIEs, tota una legislació racista defensada i sostinguda pels diferents governs de diferent signe. I és barallar per la fi del model d’externalització i privatització que, com en molts altres serveis públics, precaritzen als seus treballadors, denigren l’atenció i permeten el lucre obscè d’uns quants capitalistes a costa de les necessitats socials més urgents.




temes relacionats

Llei d’Estrangeria   /    Pandèmia   /    Govern de coalició PSOE-UP    /    Immigració   /    Vox   /    CIE   /    Societat

Comentaris

Comentar